El cronista i escriptor Joseph Zárate imparteix una sessió sobre la mirada personal a Periodisme Literari
Zárate desenvoupa el projecte 'Tot neix a l'aigua i hi mor. Un viatge pel riu Amazones del segle XXI', beca Michael Jacobs de periodisme de viatges de la Fundació Gabo
Quin és el vostre lloc d'enunciació? Des d'on mires el món? Per al periodista i editor peruà Joseph Zárate, aquestes dues preguntes són el punt de partida per aproximar-se a la intersecció entre periodisme i literatura: entendre amb quins espais ressones, quins són els temes que apel·len a la teva pulsió personal, per abordar un assumpte humà universal.
En conversa amb els alumnes, Zárate, que actualment treballa en el projecte Tot neix a l'aigua i hi mor. Un viatge pel riu Amazones del segle XXI (amb el qual va guanyar la beca Michael Jacobs de periodisme de viatges de la Fundació Gabo), va reflexionar sobre les motivacions personals per abordar certs temes i va compartir aspectes del procés de recerca, reportatge i escriptura d'alguns dels seus projectes.
“Les nostres històries ens permeten entendre com és un ésser humà sota certes circumstàncies, i alhora són una finestra que un obre perquè els lectors treguin el cap a veure quin paper hi juguen ells”, va explicar.
És el mateix quan una persona que perd la vida per defensar un bosc a l'Amazònia, com explica al seu llibre Guerras del interior; d'un grup de migrants veneçolans que durant la pandèmia troben feina enterrant morts al Perú, a Algo nuestro sobre la tierra; o quan un cronista —el mateix Zárate— durant dos mesos recorre el riu més llarg i cabalós del món: el viatge esdevé una experiència vital, d'autoconeixement i de tornada. Per això, assegura, resulta inevitable que en escriure tornem constantment a alguns temes.
"La creativitat es torna un mecanisme per sobreviure. Per això la inspiració t'ha de trobar treballant", va concloure.
Redactora: Eileen Truax