Una investigació inèdita a les presons destapa els límits de la lluita contra els feminicidis
Entrevistes amb homes que compleixen condemna per feminicidi, amb veus expertes i de familiars, conformen una anatomia inèdita del feminicida
“La vaig matar per impuls”, “la vaig veure cridant amb el ganivet a la mà, vaig tancar els ulls i quan els vaig obrir ja era morta”, “una dona no val 20 anys a la presó”, “ara els homes no tenim drets”. Són frases extretes de les entrevistes amb 15 feminicides que compleixen condemnes a les presons catalans. Per conèixer aquesta realitat, hi ha veritats que només podem saber a través seu, encara que una part sempre romangui oculta.
Els feminicides, de perfils molt variats, poques vegades assumeixen els fets. Segons les especialistes, els programes de rehabilitació acusen serioses limitacions i cal posar més esforços en la prevenció i revisar el sistema de valoració del risc: la violència psicològica, i no la física, subjau en tots els crims.
La investigació "Feminicides: l’altra cara de la violència”, duta a terme per la professora substituta del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, Isabel Muntané, ha obtingut el premi Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona i ha comptat amb el suport de SUDS i de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
La investigació també ha entrevistat veus expertes i familiars de les víctimes de feminicidi perquè en aquests delictes no hi ha una única víctima. El cercle familiar, social i laboral de les dones assassinades també rep conseqüències. Són persones que queden a l'anonimat malgrat les seqüeles que pateixen i el trànsit que han de fer per refer les seves vides.
Podeu accedir a les diferents peces del reportatge a: