Taula Rodona: Muerte Cerebral - La divulgación en bioética

La taula rodona compta amb la participació de David Rodríguez-Arias (Universitat de Granada), expert en bioètica, juntament amb Sandra Guevara i Oriol Farrés, professors de la UAB. L’acte abordarà els reptes ètics i comunicatius al voltant del concepte de mort encefàlica, així com la importància de la divulgació bioètica en el debat contemporani al voltant de la salut pública.

David Rodríguez-Arias és catedràtic de l’Àrea d’Ètica de la Universitat de Granada i sotsdirector de la Unitat Científica d’Excel·lència FiloLab-UGR. Es va doctorar l’any 2008 en Filosofia Moral i Ètica Mèdica per les universitats de Salamanca i París. Ha desenvolupat la seva activitat acadèmica postdoctoral a les universitats de Salamanca (com a ajudant d’universitat), Toronto (Bioethics Fellow), el País Basc (investigador contractat), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (contracte Juan de la Cierva) i la Universitat de Granada (com a investigador Ramón y Cajal). Ha fet estades d’investigació al Hastings Center (Garrison, Nova York), al Department of Bioethics de la Case Western Reserve University (Cleveland, Ohio) i al Uehiro Centre for Practical Ethics (Oxford). La seva recerca se centra en l’ètica i la bioètica, amb un interès especial pels aspectes aplicats i empírics. Ha coordinat diversos projectes de recerca finançats en convocatòries nacionals i internacionals relacionats amb l’ètica de la recerca biomèdica, la donació i el trasplantament d’òrgans i el final de la vida.

Sandra Guevara és doctora en Història de la Ciència (Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya), màster en Antropologia Mèdica (Brunel University, Regne Unit) i llicenciada en Antropologia Física (Escola Nacional d’Antropologia i Història, Mèxic). Els seus estudis l’han portada a abordar camps com l’osteopatologia, la paleoepidemiologia, l’antropologia mèdica, la medicina, la història i la història de la medicina. Ha investigat les epidèmies de matlazahuatl ocorregudes a la Nova Espanya entre els segles XVI i XIX des d’un enfocament paleoepidemiològic, la influència que la biomedicina ha exercit sobre la medicina herbolària del Regne Unit; i, finalment, des d’una perspectiva sociocultural, va estudiar l’epidèmia de cocoliztli que va afectar la Nova Espanya entre 1545 i 1548. Actualment investiga els canvis en els conceptes de “pesta" i "pestilència” produïts a la Nova Espanya a partir de la interacció entre la medicina mexicana i la medicina galènica al segle XVI.

Oriol Farrés Juste va rebre el Premi Extraordinari de Llicenciatura en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va fer una estada a la University of California, Davis, i es va doctorar a la UAB amb una tesi sobre la construcció de la ciutadania republicana (2008). Ha impartit classes d’anglès a l’ensenyament secundari i ha estat professor associat a la Universitat de Girona (UdG). Actualment és professor agregat al Departament de Filosofia de la UAB. La seva àrea d’especialització és la filosofia moral i política, àmbit en què ha dut a terme una recerca extensa en diversos projectes finançats. Ha traduït obres de John Rawls, Hannah Arendt i Thomas Pogge. També ha publicat articles d’opinió en diversos mitjans de comunicació i ha col·laborat en ràdio i televisió. Ha estat coordinador del Màster en Filosofia Aplicada (UAB-UdG) i és membre del Grup d’Estudis Humanístics en Ciència i Tecnologia (GEHUCT). És també autor d'Escrits republicans (Enoanda, 2022).