Farmacologia,Terapèutica i Toxicologia
Ciència al servei de la salut, la docència i la recerca
La farmacologia és la disciplina que estudia els medicaments i altres substàncies capaces de modificar funcions biològiques. Analitza com es descobreixen, com actuen en l'organisme, quins beneficis aporten i quins riscos poden comportar. La seva finalitat és garantir un ús segur, eficaç i racional dels medicaments en la prevenció i el tractament de les malalties, tant en humans com en animals.
El nostre departament integra docència universitària, recerca i transferència de coneixement, contribuint a la formació de professionals sanitaris i a l'avanç de la medicina i la veterinària basades en l'evidència.
Què estudiem en farmacologia?
La farmacologia respon a preguntes clau per a la salut individual i col·lectiva:
- Com es desenvolupen nous medicaments.
- Què succeeix amb un fàrmac en l'organisme.
- Per què produeix efectes terapèutics i efectes adversos.
- Com influeixen les característiques individuals en la resposta als tractaments.
Per a això, combina coneixements de ciències bàsiques i clíniques, i utilitza metodologies experimentals i estudis en humans.
Farmacologia bàsica o experimental
Del laboratori al medicament
La farmacologia bàsica genera el coneixement fonamental sobre els fàrmacs abans del seu ús en persones o animals. És la base científica de la innovació terapèutica.
Descoberta de medicaments
La descoberta de medicaments és una activitat amplia que integra moltes fases i tipologies d’estudis, orientats a:
- Identificació de dianes terapèutiques.
- Disseny i optimització de nous compostos.
- Caracterització de l'activitat i seguretat de nous compostos.
Aquests coneixements formen part essencial de la docència en graus i postgraus de ciències de la salut, proporcionant les bases per l’activitat investigadora i clínica, I fomentant el pensament crític i la comprensió del procés de recerca.
Farmacodinàmia i farmacocinètica experimentals
- Farmacodinàmia: estudi dels efectes i els mecanismes d' acció dels fàrmacs, i de la relació entre la concentració/dosi dels fàrmacs i els seus efectes farmacològics.
- Farmacocinètica: estudi de l’absorció, la distribució, el metabolisme i l’excreció dels fàrmacs, i els seus condicionants.
Ambdues disciplines estudien els efectes dels medicaments sobre l’organisme i de l’organisme sobre els medicaments, i permeten fonamentar les decisions sobre dosis, vies d'administració i pautes terapèutiques dels medicaments per garantir-ne un equilibri apropiat en termes d'eficàcia i de seguretat.
Toxicologia experimental
La toxicologia estudia els efectes nocius dels medicaments i altres substàncies químiques, permetent establir marges de seguretat i prevenir riscos en el seu ús. En la docència, reforça la cultura de seguretat dels medicaments i la prevenció dels seus efectes adversos.
Farmacologia clínica
Ús segur i eficaç dels medicaments en les persones
La farmacologia clínica se centra en l' estudi dels fàrmacs en éssers humans i en la seva aplicació en la pràctica assistencial, tenint en compte la variabilitat entre pacients i les condicions reals del sistema sanitari.
Farmacocinètica, farmacodinàmia i farmacogenètica humanes
Inclou els estudis que analitzen com factors com l' edat, la funció renal o hepàtica, l'embaràs, la variabilitat genètica dels individus, la utilització de diversos medicaments alhora o la coexistència de malalties influeixen en les concentracions dels fàrmacs en l'organisme, o en la resposta als medicaments; aquests estudis aporten la base de la individualització del tractament.
El modelatge farmacocinètic-farmacodinàmic permet predir els nivells plasmàtics i els efectes farmacològics associats en determinades situacions clíniques.
El monitoratge de nivells plasmàtics permet ajustar la dosificació de tractaments mitjançant el mesurament de concentracions de fàrmacs en sang, especialment en medicaments amb marge terapèutic estret.
La farmacogenètica clínica estudia com les diferències genètiques condicionen l'eficàcia i la toxicitat dels fàrmacs, i constitueix un pilar de la medicina personalitzada.
Investigació clínica, seguretat i regulació del medicament
Investigació clínica i farmacoepidemiologia
- Assaigs clínics per avaluar eficàcia i seguretat.
- Estudis poblacionals sobre l' ús i els efectes dels medicaments en la pràctica clínica habitual.
Aquests àmbits formen professionals capaços d' interpretar l' evidència científica i generar nou coneixement.
Farmacovigilància
La farmacovigilància detecta i preveu reaccions adverses i altres problemes relacionats amb els medicaments al llarg de la recerca i de la seva vida comercial.
Regulació de medicaments
La regulació garanteix que la recerca es dugui a terme complint amb els principis bàsics de la bioètica, el millor coneixement científic i les millors pràctiques en termes de qualitat. Tanmateix, garanteix que els medicaments comercialitzats compleixin criteris de qualitat, eficàcia i seguretat, recolzant-se en una presa de decisions sobre la millor evidència científica.
Terapèutica i ús racional dels medicaments
La terapèutica aplica el coneixement farmacològic a la presa de decisions clíniques. L'ús racional implica:
- Triar el medicament adequat a les necessitats de l’individu.
- Ajustar la dosi i la durada del tractament.
- Evitar la polimedicació innecessària.
Aquests principis són centrals en la formació de professionals sanitaris que emprin els medicaments de manera responsable i crítica.
Docència, recerca i compromís social
La farmacologia, la terapèutica i la toxicologia constitueixen una disciplina transversal que connecta el laboratori amb la pràctica clínica i la societat. A través de la docència universitària, la recerca i la col·laboració amb el sistema sanitari, contribuïm a millorar l'ús dels