Max Gámez, estudiant de l'Escola d'Enginyeria, desenvolupa un pitet intel·ligent per fer el seguiment de la sialorrea en infants amb pluridiscapacitat
Un Treball de Fi de Grau d'Aprenentatge Servei (ApS) de l'Escola d'Enginyeria ha desenvolupat, en només tres mesos, un prototip funcional per a Nexe Fundació capaç de monitoritzar la humitat dels pitets d'infants amb pluridiscapacitat.
La solució permet avisar els cuidadors en temps real i generar dades objectives que poden contribuir al seguiment clínic de la sialorrea.
L'enginyeria pot convertir necessitats reals en solucions innovadores amb un impacte directe en la qualitat de vida de les persones. Això és precisament el que demostren els Treballs de Fi de Grau (TFG) desenvolupats en la modalitat d'Aprenentatge Servei (ApS) de l'Escola d'Enginyeria de la Universitat Autònoma de Barcelona, una iniciativa que connecta el coneixement universitari amb els reptes plantejats per entitats socials.
En aquest marc s'ha desenvolupat el projecte "Pitet intel·ligent per monitoritzar la sialorrea", realitzat per l'estudiant del Grau en Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Max Gámez, sota la tutorització del professor Joan Garcia. El projecte dona resposta a una necessitat plantejada per CRIT (Centre de Recerca, Innovació i Tecnologia) de Nexe Fundació, una entitat de Barcelona especialitzada en l'atenció a infants amb pluridiscapacitat, que treballa estretament amb famílies i professionals de l'àmbit sociosanitari.
La problemàtica abordada és la sialorrea, és a dir, la pèrdua involuntària de saliva que pateixen molts infants amb afectacions neurològiques. Aquesta situació obliga a canviar els pitets amb freqüència per evitar irritacions cutànies, infeccions i altres complicacions, però fins ara aquesta decisió depenia exclusivament de l'observació dels cuidadors, sense disposar d'una referència objectiva sobre el nivell d'humitat.
Per donar resposta a aquest repte, el TFG ha desenvolupat un prototip de pitet intel·ligent capaç de monitoritzar en temps real la humitat provocada per la saliva. El sistema integra un sensor tèxtil desenvolupat específicament per al projecte, un microcontrolador amb connectivitat sense fils i un sistema d'avisos que envia notificacions automàtiques als cuidadors mitjançant Telegram, quan el pitet arriba al nivell d'humitat establert. Paral·lelament, totes les dades es registren al núvol, generant un historial que pot ser útil per fer el seguiment clínic de cada infant i aportar informació objectiva sobre l'evolució de la patologia.
Un dels aspectes més destacats del projecte és el temps de desenvolupament. El prototip funcional es va concebre, dissenyar, fabricar i validar en només tres mesos, un termini extraordinàriament exigent que, tal com destaca el professor Joan Garcia, resulta difícilment assumible fins i tot per empreses dedicades al desenvolupament de productes innovadors. En aquest període es va passar de la identificació d'una necessitat real a un dispositiu plenament operatiu, capaç de ser provat en un entorn assistencial real.
El desenvolupament del projecte va requerir un procés complet d'enginyeria, començant per l'anàlisi de les necessitats de Nexe Fundació fins a la selecció i validació de diferents sensors d'humitat, la fabricació d'un sensor tèxtil propi, la programació del sistema i la realització de proves tant al laboratori com a la mateixa fundació. Les proves de camp van confirmar la viabilitat del prototip i van identificar el sensor tèxtil com la millor alternativa per a aquesta aplicació.
Segons explica el professor Joan Garcia, "els TFG d'Aprenentatge Servei tenen un component diferencial respecte als treballs convencionals, ja que hi ha una entitat que planteja un repte real i la universitat hi dona resposta a través del coneixement dels seus estudiants i professors". Aquesta metodologia permet que la formació acadèmica tingui també un retorn directe a la societat, alhora que els estudiants afronten els condicionants propis d'un projecte professional, treballant amb un client real i desenvolupant una solució funcional.
El projecte també posa de manifest el potencial de la col·laboració entre la universitat i les entitats socials. Nexe Fundació havia plantejat diversos reptes tecnològics susceptibles de convertir-se en TFG, i el pitet intel·ligent és un dels tres prototips desenvolupats aquest curs. L'objectiu és que aquests primers desenvolupaments serveixin com a punt de partida per continuar millorant les solucions i consolidar noves línies de col·laboració entre la UAB i la fundació.
Els primers resultats ja han començat a transcendir l'àmbit acadèmic. El prototip s'ha presentat recentment en el Congrés Internacional de Fisioteràpia com a exemple de recerca aplicada, on ha despertat l'interès per la seva capacitat d'aportar dades objectives que facilitin el seguiment dels infants. A més, professionals de l'àmbit de les cures cròniques i pal·liatives també han mostrat interès per les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia en altres contextos assistencials.