Jaciment aequeològic de Son Fornés
El jaciment arqueològic de Son Fornés és un dels més importants de la prehistòria balear. Situat a la localitat de Montuïri a Mallorca comprèn des del període talaiòtic fins al període clàssic-romà. Tanmateix es documenten restes altmedievals i andalusines, no articulades dins d'estructures constructives.
Les excavacions al Jaciment Arqueològic de Son Fornés s'iniciaren l'any 1975, sota la direcció de Vicenç Lull Santiago. Des de llavors fins a l'actualitat s'han realitzat 15 campanyes de camp. Totes elles sota la direcció científica de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment a càrrec del mateix Vicenç Lull, de Rafael Micó, Cristina Rihuete i Roberto Risch.
L'objectiu de les primeres excavacions era poder documentar l'ocupació humana de Son Fornés al llarg del temps i posar-la en relació amb la Història de les Balears. El resultat dels treballs de camp i de la recerca posterior ha permès documentar les diferents societats que s'establiren i freqüentaren Son Fornés durant gairebé 2000 anys.
La primera ocupació del poblat és del Període Talaiòtic (s. X-VI ane). En aquesta fase històrica trobem tres talaiots, un dels quals el més gran de Mallorca, i un barri de cases aferrades a una murada que uneix dos d'ells.
Aquest primer poblat fou destruït i remodelat, iniciant-se d'aquesta manera el Període Posttalaiòtic (VI-III ane), un període caracteritzat pel sorgiment dels foners i la seva implicació, a favor dels cartaginesos, en les guerres que els enfrontaren amb les ciutats gregues del sud de la península Itàlica i de Sicília.
Amb aquesta remodelació es va construir la primera casa de tipus mediterrani, amb un pati central envoltat per una sèrie d'estances. Exemples d’aquestes cases els trobem tan adossats als talaiots com fora del recinte urbanitzat en època talaiòtica.
Al final d'aquesta fase històrica es produïren una sèrie de canvis que donaren pas a una forta remodelació del lloc. D'aquesta manera s'inicià el Període Clàssic (III ane-I dne), una etapa de transformacions i de plena integració de les poblacions balears a les dinàmiques dels estats de la Mediterrània, primerament sota la influència púnica i més tard amb la integració de l'arxipèlag dins l’òrbita de Roma.
En aquest moment de canvis es construïren dos santuaris situats en mig d'un barri d'obradors. Aquest conjunt d'edificis es construí entre els dos talaiots llavors abandonats, i va ser envoltat per un conjunt de carrers amb dispositius de drenatge que remarquen la seva centralitat.
A mitjà segle I dne el poblat fou abandonat de forma gradual i freqüentat de forma esporàdica en els períodes bizantí i andalusí.