Monestir de Sant Cugat

Fundat al segle IX en el context de l'expansió del monaquisme benedictí, el Monestir de Sant Cugat fou un dels monestirs més poderosos del comtat de Barcelona i és ara un dels exponents més importants de l’art medieval de Catalunya.

Al llarg dels segles XI i XII es va convertir en un important centre de cultura i poder, i experimentà un creixement exponencial dels seus dominis territorials. A principis del segle XIII arriba al moment més esplendorós, testimoni del qual en són el claustre romànic i documents com el cartulari i el costumari, referents actuals per al coneixement de les institucions monàstiques. El monestir va exercir una gran influència a la societat durant segles, fins a la supressió de les ordres monacals el 1835. La mateixa ciutat de Sant Cugat, amb la seva vila d’origen medieval i el territori, són fruit de l’acció del monestir.

El conjunt monàstic es compon actualment d'una església, els claustres amb les seves dependències, el palau abacial i les muralles. En destaca el claustre romànic, que reuneix un dels conjunts d'escultura més remarcables de Catalunya amb 144 capitells i el primer autoretrat signat en la història de l’art català, amb la figura de l'escultor Arnau Cadell, autor d'una gran part. Els capitells ens transporten a l’imaginari de l’Edat Mitjana, a través d'escenes bíbliques i de la vida monàstica, i motius vegetals, geomètrics i del bestiari.

El museu acull una exposició permanent que mostra la història i l’arquitectura del monestir. Exerceix també com a centre de coneixement i de difusió cultural del monument, amb un ampli servei d’activitats i propostes. Actualment el monestir és també objecte d’un programa de restauració, impulsat des de la Comissió Gestora del Monestir, que treballa per a millorar la posta en valor del monument.