Parada 3: L'escalinata central.

L’escala principal, l’espai interior més ben conservat de l’edifici, conduïa a la capella i les terrasses. Es tracta d’una escala d’estil imperial, és a dir, composta d’un tram recte que en el replà es divideix en dos trams més estrets paral·lels. En tenim exemples propers, com a l’actual Seu del Consell de Mallorca, i llunyans, al Palau d’Hivern de Sant Petersburg o al Museu d’Història de l’Art de Viena.

Els murs estan recoberts de ceràmica de gust barroc, amb predomini dels colors blau, verd i groc, que agafa com a model tant les pròpies ceràmiques de l’antiga Casa de Convalescència del segle XVII -avui seu de l’Institut d’Estudis Catalans-, com models coetanis de l’estil de la Plaza España de Sevilla, colofó de l’Exposició Iberoamericana de 1929. La documentació els atribueix al pintor i dibuixant Francesc Labarta i Planas (1883 – 1963), membre de l’equip de Domènech i Montaner.

De baix a dalt, podem classificar la temàtica dels mosaics en cinc categories:

• Els missatges cristians promovent les virtuts teologals, inscrits en escuts de gust italià. Des d’inicis de l’edat mitjana, la fundació d’hospitals estava lligada principalment a la iniciativa eclesiàstica, que amb aquesta exercia dos preceptes fonamentals de la doctrina cristiana: la caritat (“Estima als altres com a tu mateix”, Mateu, 22, 39) i l’hospitalitat.
• Els escuts de Barcelona, de l’Hospital de Sant Pau i de la Casa de Convalescència. Aquest últim integra l’escut de l’Hospital de la Santa Creu i els dels quatre benefactors de l’antiga Casa de Convalescència.
• Els escuts heràldics dels nobles barcelonins que al segle XVII costejaren la primera Casa de Convalescència de Barcelona. D’esquerra a dreta: Elena Soler, Lucrècia de Gualba, Pau Ferran i Victòria Astor. L’escut amb ferradures de Pau Ferran, que contribuí amb la quantitat més quantiosa, es troba multiplicat arreu de l’edifici.
• La data d’inauguració de l’edifici, en números romans: MCMXXX. El rei Alfons XIII inaugurà els últims pavellons construïts al recinte durant la seva visita a Barcelona el gener de 1930.
• Ceràmica ornamental, combinada amb motllures, per omplir els espais lliures entre els plafons principals. Reprèn elements i composicions de la ceràmica catalana barroca, molts en forma de grotescos, integrant elements vegetals, ocells, gerres, flors i fruits, petxines i querubins. És interessant subratllar com el ceramista va treballar pensant en models antics i copiant motius de la ceràmica feta per Llorenç Passoles al segle XVII a l’antiga Casa de Convalescència.