CEDRO, EL CAMPUS VIRTUAL I LA NECESSITAT DE REBAIXAR COSTOS PEL NOSTRE ALUMNAT

Aquest editorial és la crònica d'una pugna judicial que ha oposat al Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) i la UAB des que el primer va interposar una demanda contra la segona el març del 2012. El proppassat mes de març aquest litigi va viure el seu darrer acte, que segurament no serà el postrem. El rerefons és la recerca de l’equilibri entre el lliure accés al coneixement i el respecte als drets d'autor.

CEDRO és l'associació que gestiona els drets d'autoria i de propietat intel·lectual a l'Estat espanyol. Des de les universitats els pagaments a CEDRO es generaven tradicionalment d'acord amb les fotocòpies d'articles i parts de llibres realitzades pels serveis de reprografia. A partir del 2002 comencen a proliferar els campus virtuals al sistema universitari estatal, en un intent de desenvolupar un ensenyament bimodal, fins avui en dia molt limitat, en el que l'ensenyament presencial es complementa amb eines telemàtiques pròpies de l'ensenyament a distància.

Des del 2005 CEDRO sol·licita a les universitats espanyoles que adquireixin llicències de distribució de continguts protegits. . Segons el propi Centre, en aquells moments només 3 universitats espanyoles ho estaven fent de forma completa (IE Universidad, Universidad Internacional de la Rioja i la Universitat Catòlica de València San Vicente Mártir), i altres 14 parcialment. Les negociacions per a arribar a un acord marc d’ús amb la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE) no reïxen. 

CEDRO presenta finalment una demanda contra la UAB el març del 2012 entenent que aquesta ha incomplert la llei de la propietat intel·lectual en la gestió del seu Campus Virtual (CV). La seguiran poc després la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M), i la Universitat de Barcelona (UB), escollides amb voluntat exemplificant. El Jutjat Mercantil número 2 de Barcelona en la seva decisió judicial de 2 de maig de 2013 commina a la UAB a posar fi a qualsevol acte d'escanejat o digitalització, reproducció i comunicació pública en les seves plataformes digitals, i a enretirar fitxers i continguts digitals que no tinguin l’autorització de CEDRO o dels seus titulars. Per tal de rescabalar els danys, la UAB ha d’abonar la quantitat que correspongui d'aplicar la tarifa de 5 euros pel nombre d'alumnes matriculats i pels tres cursos en litigi, multiplicada per l'índex CORSA 1,5. Aquesta decisió ha de ser publicada. El cost per a la UAB s’estableix en 700.00€.

En segona instància, l’Audiència Provincial de Barcelona desestima íntegrament el 29 d’octubre de 2014 el recurs d'apel·lació presentat per la UAB i estableix que aquesta ha vulnerat la propietat intel·lectual en el Campus Virtual. Es reitera que la UAB hauria d’haver sol·licitat una llicència per a utilitzar digitalment les obres del seu repertori. La sentència augmenta la indemnització per danys i perjudicis, multiplicant per 5 (i no per 1,5) els 5€ pagats per alumne/a.

En les negociacions posteriors entre CEDRO i la CRUE, els advocats que defensen a les Universitats recorden que aquestes són grans centres de producció intel·lectual, que els investigadors universitaris són més de 100.000 i que publiquen sense cobrar drets, i que CEDRO representa a uns 20.000 autors. Finalment la UAB i CEDRO arriben a un acord el març de 2015 pel qual la Universitat contracta una llicència per a l'ús digital del repertori de CEDRO en el seu Campus Virtual. En aquells moments el CV compta amb 2.000 assignatures, 5.000 espais virtuals i 7 milions d'accessos anuals.

A finals d'any, l'executiu de Mariano Rajoy aprova l'Ordre ministerial EDC/2574/2015 del 2 de desembre, que fixa la normativa de tarifes. El moment és aprofitat per les entitats de gestió per a actualitzar-les a l'alça. CEDRO es dóna per satisfet; si paguen les 72 universitats de l'Estat espanyol (en aquell moment la llicència voluntària només la pagaven 18), es calcula que es podria arribar a recaptar 7,5 milions d'Euros, una quantitat semblant a la de França (9 M), Països Baixos (6,5 milions), i allunyada del Regne Unit (26 milions).

Arribats a aquest punt, la CRUE acaba interposant una demanda davant el Suprem en considerar, entre altres 10 motius, que les universitats ja paguen més de 130 milions d'euros a l'any per recursos electrònics de diferent format (monografies, publicacions periòdiques, bases de dades, etc.). I és aquest darrer 22 de març quan una sentència ferma ha declarat la nul·litat de l'Ordre Ministerial. El motiu rau en aspectes tècnics relatius a què el decret no va adjuntar la "memòria d'anàlisi d'impacte normatiu" preceptiva. La sentència és la base legal per a reclamar allò que podria haver estat cobrat de més, i sol·licitar que les tarifes tornin al moment anterior a l'aplicació de l'Ordre.

Quines implicacions tenen aquests litigis per la nostra Facultat? Poder pujar articles i capítols de llibre al CV és important per un motiu obvi: facilitar l'accés als documents acadèmics als i les estudiants de les assignatures de forma immediata i senzilla, però en destaco un altre de menys obvi i igualment important: l'accés electrònic abarateix el cost per l'alumnat, que s'estalvia haver de comprar les fotocòpies al servei de reprografia. La sentència del Tribunal Suprem abans al·ludida recorda també que s'hauria d'haver inclòs un càlcul de "l'impacte de la normativa en la família". Si multipliquem les còpies per les diferents assignatures que es cursen cada any i els 4 cursos que duren els diferents graus, el cost pot arribar a ser important, en un context de crisi econòmica i augment del preu de la matrícula.

Des del Deganat s'anima doncs a tot el professorat a fer servir aquest mitjà, i així ho recordarem en iniciar-se cada semestre. Les condicions per a pujar material al CV reflecteixen els límits fixats per l'acord a què han arribat la UAB, d'una banda, i CEDRO i VEGAP (artistes plàstics) de l'altra (veure "Condicions d'ús digitals de continguts protegits al campus virtual" han de ser respectades. Aquestes Condicions d’ús permeten la reproducció d’un capítol de llibre, a l’igual que d’un article de revista (o extensió equivalent respecte una publicació assimilada, o extensió assimilable al 10% del total de l’obra). Evidentment aquest material haurà d’estar degudament referenciat i dirigir-se únicament als usuaris i usuàries d’aquesta plataforma telemàtica.

En aquest punt, i per finalitzar, cal també recordar la política tradicional de la Biblioteca de Ciències Socials de comprar la bibliografia que consta a les Guies docents de les assignatures, que s'ha vist ampliada amb la compra de manuals en format electrònic.

Laura Feliu, degana

 

Premi Miquel Caminal i Anna Alabart als TFG de Ciència Política i Sociologia

Premis TFG Miquel Caminal i Anna Alabart

El termini per a presentar els treballs finalitzarà el dia 16 de juliol de 2018.
Més informació

 

 

Inscripcions obertes del nou postgrau en Anàlisi del Capitalisme i Polítiques Transformadores

Postgrau Anàlisi del Capitalisme i Polítiques Transformadores

Es tracta de la primera edició d’aquest postgrau, que va dirigit a estudiants universitaris, a persones amb titulació i a persones vinculades a l'associacionisme polític i social, a les institucions i administracions públiques. Més informació

 

 

L’Associació d’Amics de la UAB organitza la xerrada “La construcció lingüística de la realitat”

Llengua i realitat

El debat comptarà amb la presència de David Block, professor i investigador d’ICREA en sociolongüisme; Oriol Farrés, coordinador del Màster en Filosofia Aplicada de la UAB; i Meritxell Ramírez, sociòloga i investigadora associada de la UAB i la University College London.
Més informació

 

 

Jornada “Treball i Gènere: entre la formació i el territori”

Jornada Treball i Gènere

El proper 15 de juny se celebrarà la jornada "Treball i Gènere: entre la formació i el territori" a la Sala de Plens del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
Més informació

 

 

L’ICPS convoca d’una beca de col·laboració en la recerca

Beca ICPS

La beca s’adreça a estudiants que hagin obtingut el Grau en Ciències Polítiques en el curs acadèmic 2015-2016 o amb posterioritat. 
Més informació

 

 

El SAF ofereix matrícula gratuïta en la seva promoció d’estiu

SAF

De l'1 al 20 de juny, els membres del PAS, PDI i estudiants que s'abonin al Servei d'Activitat Física (SAF) de la UAB no hauran de pagar la matrícula ni la quota de juny. Més informació

 

 

Segona edició del curs “Islamisme gihadista, un fenomen global a Catalunya”

Curs gihadisme ICPS

“L’Islamisme gihadista, un fenomen global a Catalunya” és el curs que impulsa l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) i que es basarà en l’anàlisi, la prevenció i la contranarrativa d’aquest fenomen. Més informació

 

 

Beques per als cursos d'estiu del Servei de Llengües

Imatge beques estiu 2018

La UAB convoca beques per a estudiar al Servei de Llengües durant el mes de juliol de 2018, adreçades a estudiants de grau i de màster oficial. El termini per presentar la sol·licitud està obert fins al 18 de maig. Més informació

 

EL PERFIL

Joan Gil

En Joan Gil Oliveras es llicencià en Ciències Polítiques i de l’Administració en la promoció de l’any 2010. Té estudis de màster en Anàlisi de l’entorn econòmic i especialització en Desenvolupament rural. També ha treballat com a gestor d’aquest butlletí (de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB), tècnic de Cooperació i Acollida a l’Ajuntament de Manresa, teleoperador, depenent de botiga, professor de català, professor de repàs escolar, periodista, columnista d'opinió, tècnic parlamentari al Parlament de  Catalunya, etc. Actualment treballa com a administratiu i gestor de projectes a l’entitat sense ànim de lucre Tres Quarts per Cinc Quarts de l’Hospitalet de Llobregat.


En què consisteix la teva feina?

En relació amb les tasques de politòleg, m'encarrego principalment d'organitzar, preparar i difondre xerrades polítiques en diferents formats: cicles de conferències, taules rodones, ponències, etc. Això comporta també gestionar la presentació i justificació de subvencions públiques per finançar-les, per facturar els conferenciants i per mantenir la qualitat i prestigi de l'entitat civil més important de la ciutat, que ha generat més xarxa i referencialitat entre la societat civil hospitalenca. Un dels reptes que m'he autoimposat és influïr més en el debat públic sobre les polítiques públiques municipals i en rejovenir l'entitat. Recordeu: es frueix més si deixes empremta i t'involucres personalment en tot allò que fas políticament i politològicament que sinó ho fas (i alhora aprofito per exposar-vos que la diferència entre política i politologia encara no s'entèn, ho sento). 

 
Com vas accedir-hi?

Tots els llocs de treball als quals m'he presentat i he assolit una plaça han estat a través d'una llista de pràctiques professionals pública, d'una entrevista personal o d'un examen (concurs públic). En aquest cas, i després de mesos sense trobar una feina remunerada, he decidit usar per primera vegada allò que alguns eufemísticament anomenen “contactes”, prèvia, això sí, entrevista-filtre. De fet, recordo els informes què feien des de l'Observatori de Graduats de la UAB sobre ocupabilitat en que es concloïa que la majoria de primeres ocupacions laborals dels recentment llicenciats i graduats eren gràcies als “contactes”. És això el que us espera (si no ho esteu patint ja): precarietat laboral, dificultats per l'accès a l'habitatge, sous de misèria i haver d'escoltar (a sobre) que “el capitalisme és el millor dels sistemes”,  com si la història de la humanitat no fos plagada de canvis de sistema econòmic, de règim polític, etc. El Temple del Saber que comporta la Universitat -més enllà del bon instrument que és l'Internet (compte en destriar el gra de la palla); a vegades s'allunya del patiment social al només visualitzar números i estadístiques; i hi ha molta gent que té problemes per garantir les necessitats més bàsiques de tot ésser humà, com també hi ha força solidaritat, però encara en falta més: falta més rebeldía juvenil, més manifestacions, més 11S i més 15M, més querelles criminals, més lluita feminista, més emprenedoria social, més autocrítica i més crítica als poderosos ..., més estimació entre tots plegats.

 
Com valores la formació rebuda a la Facultat?

Vaig tenir l'oportunitat de conèixer molts estudiants de moltes universitats catalanes i espanyoles com a activista estudiantil i reconec la UAB com la universitat que té un ventall de professorat més plural a nivell ideològic i de cosmovisió i per tant, la que et pot donar moltes més eines, visions i vivències per tal de tu forjar-te un camí científic, analític, i una opinió politològica i política més àmplia. Estimo la UAB i recomano als meus amics adolescents, que em pregunten sobre el món universitari al qual intento seguir informat, que aquí hi estudiïn. No és massa útil que allò que escolteu i apreneu a classe, no ho debateu al passadís: es recorda molt més una experiència comuna que un discurs que no us ha frapat.

 
Com veus la Facultat des de la pràctica professional, quines coses creus que es podrien millorar?
 
Doncs abans de respondre la pregunta com una mena de robot, interpel·lo al que va dissenyar la pregunta (i faig autocrítica per no canviar-la en el seu moment) i li qüestiono: és que la facultat ha de tenir com a principal missió trobar feina remunerada als estudiants que s'hi van matricular i s'han graduat? O sigui, és la Universitat la que ha d'adaptar-se al mercat (laboral, que es basa en una forma de pensar i estructurar bona part de la quotidianitat), o ben al contrari, és la Universitat la que ha de transformar aquest mercat, per exemple, generant nous estudis, noves professions, noves necessitats a cobrir? I assenyalant que amb un sistema productiu diferent, tindríem millors feines i un país millor? Per què hem de respondre una qüestió basada en el criteri capitalista i no posar-lo en dubte? No és això la Universitat? Dubtar? Contra argumentar? Discernir? Per què no la podem posar en dubte? Per què no podem ampliar la mirada? No és això la Universitat? Posar en dubte allò que es dona per descomptat pel Poder, o només es tracta de fer de corretja de transmissió d'una mena de pensament únic auto/imposat? 

 
Quin/s consell/s donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?

Que gaudeixin d'una etapa vital que és fantàstica, que vagin a classe i ho aprofitin (que preguntin, que qüestionin, que no donin per descomptat qualsevol explicació del professor/a, que contra argumentin, què pensin, que reflexionin, que siguin empàtics i que intervinguin políticament en canviar el seu entorn més proper i inmediat, que respectin al professor), i sobretot que debatin amb el professorat, als passadissos amb les companyes i els companys, amb altres estudiants d'altres facultats (la UAB té aquesta avantatge de “petita vila” on l'enriquiment intel·lectual és genial), etc.; i que estiguin mobilitzats, activats, associats (en ONGs, en associacions juvenils, en sindicats estudiantils, en organitzacions civils que vulguin muntar, etc.). I també que feu la revolució social o intenteu canviar quelcom de l'estructura política i social que no us agradi i us sembli injusta. No serveix de massa estudiar Ciències Polítiques sinó és per transformar la realitat política, el sistema econòmic, les relacions socials de poder. Si la majoria dels intel·lectuals es mantenen al marge de les problemàtiques socials, medi ambientals i culturals, l'intel·lectual que no és transformador no és “neutral”. M'han explicat estudiants de les noves generacions com les vostres, d'aquesta mateixa facultat, que us heu adormit a nivell polític, que no participeu de la vida pública, del moviment estudiantil (sigui l'assembleari o no). No us penseu que tot allò que teniu a nivell universitari (d'estudis, de drets dels estudiants, de qualitat universitària, de veu i participació en les institucions universitàries, etc.) és gratis. No reclamo reconeixements per les generacions anteriors per pensar en la situació universitària en que deixaríem els nous estudiants.
Per cert, com està la Comissió d'Igualtat que vàrem impulsar en la meva època de representació d'estudiants a la Junta de la Facultat? I la partida pressupostària per sostenibilitat dels pressupostos de la facultat que vàrem aconseguir EPA UAB? Estigueu alerta: també ens semblava que l'Estat del Benestar no podria ser desmantellat, que la policia espanyola no empentaria avis i àvies que anaven a votar i que no tindríem presos polítics (que consti que ja abans n'hi havia) i fixeu-vos actualment.

 
Si vols posar-te en contacte amb el Joan, pots fer-ho a través de: propostes.gep@gmail.com.

 

Agenda

Xerrada "La construcció lingüística de la realitat"

El debat serà el proper dimecres 13 de juny a l'Ateneu Barcelonès i comptarà amb la presència de David Block, professor i investigador d’ICREA en sociolongüisme; Oriol Farrés, coordinador del Màster en Filosofia Aplicada de la UAB; i Meritxell Ramírez, sociòloga i investigadora associada de la UAB i la University College London. Per assistir-hi, cal confirmar assistència a www.amics.uab, a amics@uab.cat o al telèfon 93 581 14 90.