ELS NOSTRES MARX. LES CONFERÈNCIES DE LA FACULTAT


L'activitat docent reglada a la nostra Facultat s'ha complementat tradicionalment amb conferències, taules rodones i xerrades organitzades tant pel professorat com per l'alumnat. L'equip de govern de la UAB i la Facultat segueixen apostant durant el curs vinent per a programar i reforçar aquestes activitats, tot i ser conscients que el sistema d'avaluació continuada i segurament els canvis en els perfils i en la concepció de la funció de la Universitat per part del nostre alumnat no faciliten l'assistència, i el professorat ens sentim poc atrets per aquestes iniciatives a no ser que toquin de forma molt directa els àmbits específics de la nostra activitat investigadora. Sigui com sigui, i al nostre entendre, aquestes activitats complementàries resulten essencials per a crear espais de coneixement, trobada i debat.

Des del Rectorat, i amb el consens de les Facultats, s'han fixat 8 dies repartits entre els dos semestres en els quals la franja horària de 13 a 15h queda reservada per a "activitats campus" organitzades conjuntament per diverses Facultats, per estudiants o pel mateix Rectorat: 15 d'octubre, 8 de novembre -dia de la Festa Major-, i 12 de desembre de 2018; i 16 de gener, 19 de febrer, 19 de març, 11 d'abril i 17 de maig de 2019. La idea és facilitar l'organització i assistència independentment de quina Facultat ens trobem i treure més profit de la concentració de coneixement molt divers a la nostra Universitat (especialment després de la desaparició de les antigues assignatures de campus). A la Facultat ja tenim lliure aquesta franja, però sens dubte la iniciativa, que valorem positivament, incentivarà l'organització d'activitats i facilitarà la interrelació.

Des de la Facultat, l'equip de deganat proposa pel curs vinent (i pels següents si té una bona rebuda) fer un cicle de conferències al voltant d'un tema d'interès general, i intentar vincular-lo de forma explícita a assignatures que identifiquem com especialment properes (per exemple fent ressenyes per pujar nota, integrant la conferència a les activitats, etc.). La idea és que una de les conferències sigui organitzada directament per les estudiantes, i que una altra es faci amb altres Facultats del nostre entorn, a les que s'hauran de sumar dues o tres conferències més.

La casualitat no fortuïta ha fet que coincidís aquest plantejament amb dues propostes. D'una banda, la sol·licitud al Deganat per part del coordinador del Postgrau en Idees i Experiències Polítiques Transformadores, el professor Enric Prat, de recolzar i albergar la conferència d'un dels principals especialistes europeus en la figura de Karl Marx, el professor de la Universitat de Lancaster Michael R. Krätke (podeu llegir un dels seus articles aquí), petició que vàrem acceptar molt gustosament. D'altra banda, el suggeriment pel professor Rafael Grasa de celebrar el curs que ve un cicle de conferències que sota el títol de "Els nostres Marx" servís per a presentar i debatre –en clau de facultat– diverses aproximacions a una figura clau del pensament i de l'acció social dels darrers dos segles, amb motiu del bicentenari del seu naixement el 5 de maig d'enguany.

Ens ha semblat, doncs, adequat iniciar aquesta modalitat de cicles amb la temàtica que dóna títol a aquest editorial. Efectivament, aquesta Facultat ha anat construint els seus propis Marx al llarg dels anys. El 1986, data fundacional, l'assignatura de Teoria Sociològica, impartida llavors per Josep Mª Masjuan i Maria Jesús Izquierdo, se centrava bàsicament en analitzar la figura de quatre grans pensadors clàssics: el mateix Marx, Émile Durkheim, Max Weber i Sigmund Freud. Avui l'assignatura de Fonaments de Sociologia segueix el mateix esquema, incorporant a Georg Simmel (i esperem que a alguna dona, després de la necessària revisió de les guies docents amb perspectiva de gènere que es farà aquesta primavera). D'altres assignatures aborden aspectes vinculats amb l'autor, el seu pensament, els enfocaments i escoles que han sorgit del seu pensament i acció, i naturalment, el seu important impacte pràctic a tots els continents del globus. En podem citar a tall d'exemple: Pensament polític, Teoria Política, Teoria de les Relacions Internacionals o Política i món contemporani. I entre el professorat que imparteix docència vinculada: Joan Botella, Jordi Mir, Ernesto M. Pascual Bueno, Olga Serradell, Rafael Grasa, Enrico Mora, Josep Verdaguer o Teresa Sordé. Sens dubte la figura de Marx segueix ocupant un lloc rellevant a la nostra Facultat, un Marx que recordem i que analitzem i expliquem de diverses maneres, d'aquí el plural del títol.

Tot això ens porta a anunciar oficialment la inauguració el proper 23 de maig amb la conferència del professor Michael R. Krätke, que tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat d'Economia a les 13h, del cicle "Els nostres Marx" coordinat pel professor Grasa. Ja en el curs 2018-2019 seguiran la lliçó inaugural del curs i diverses conferències i taules rodones de les quals pròximament us informarem. Us convidem a participar-hi!


Laura Feliu, degana
 

 

Conferències sobre el pensament de Karl Marx per celebrar el bicentenari del seu naixement

Bicentenari Karl Marx

L’acte se celebrarà els propers 22 i 23 de maig i està organitzat pel Diploma de Postgrau en Experiències i Polítiques Transformadores de la UAB, el deganat de la Facultat de CC Polítiques i Sociologia i el Diploma de Postgrau en Anàlisi Econòmic i Filosòfic del Capitalisme Contemporani (UB). Més informació

 

 

La Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia celebra el dia de les famílies

Dia de les famílies

El passat dissabte 5 de maig les famílies i els futurs alumnes de la UAB van poder visitar les seves instal·lacions. Més informació

 

 

Inscripcions obertes del nou postgrau en Anàlisi del Capitalisme i Polítiques Transformadores

Postgrau Anàlisi del Capitalisme i Polítiques Transformadores

Es tracta de la primera edició d’aquest postgrau, que va dirigit a estudiants universitaris, a persones amb titulació i a persones vinculades a l'associacionisme polític i social, a les institucions i administracions públiques. Més informació

 

 

La Red Renta Básica convoca dues beques pel curs de Postgrau Interuniversitari en Anàlisi del Capitalisme i Polítiques Transformadores

Renta basica

La dotació de cada beca correspon a la meitat de la matrícula (850€), i poden participar en aquesta convocatòria tots els alumnes que tinguin previst matricular-se al curs de Postgrau Interuniversitari en Anàlisi del Capitalisme i Polítiques Transformadores. Més informació

 

 

El cap de l'SLIPI, Miguel Angel Gimeno, deixa la Facultat

SLIPI

El passat mes d’abril el Miguel, de Suport Logístic i el Punt d’Informació de la Facultat, passa a treballar a l'Hemeroteca General de la UAB després de 22 anys a l'SLIPI. Més informació

 

 

Teologia i Teoria Crítica: les concepcions religioses a l'Escola de Frankfurt

Seminari ISOR

El proper seminari ISOR anirà a càrrec de l'investigador Jordi Magnet i serà el proper 8 de maig a les 13:30h a la Sala de reunions de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia. Més informació

 

 

La UAB nomena 'honoris causa' Caddy Adzuba, Marie-Paule Kieny, Jaume Plensa, Joaquim Mª Puyal i Lisa Randall

Caddy Adzuba, Marie-Paule Kieny, Jaume Plensa, Joaquim Mª Puyal i Lisa Randall

Amb motiu del seu cinquantè aniversari, la UAB ha aprovat excepcionalment cinc doctorats honoris causa de diferents camps del coneixement: Caddy Adzuba, Marie-Paule Kieny, Jaume Plensa, Joaquim Mª Puyal i Lisa Randall. Més informació

 

 

Es posa en marxa la sisena edició de la Barcelona GovJam

Barcelona Gov Jam

We Question Our Project i l'Escola d'Administració Pública de Catalunya posen en marxa la sisena edició de la Barcelona GovJam, un esdeveniment sobre la innovació als serveis públics.
Més informació

 

 

Nova edició del 'Curs de preparació per a concursos i oposicions de la Unió Europea'

Pràctiques i feina en institucions de la Unió Europea

S'adreça, sobretot, a estudiants i alumni de la UAB que vulguin conèixer les oportunitats professionals en institucions de la UE i entrenar-se pels processos de selecció, que ara es poden fer en castellà. S'impartirà tots els dissabtes de maig i el primer de juny, pel matí, a l'Escola de Postgrau, i la matriculació ja és oberta. Més informació

 

 

Oberta la convocatòria de beques per fer pràctiques a l'estranger

Erasmus+ Pràctiques i UAB Exchange Programme Traineeships

L'alumnat que vulgui fer pràctiques en empresa a l'estranger durant el proper curs 2018-19 ja pot sol·licitar les beques dels programes Erasmus+ Pràctiques i UAB Exchange Programme Traineeships per cofinançar la seva estada. La convocatòria, al web del Servei d'Ocupabilitat. Més informació

 

EL PERFIL

Teresa Sordé

La Teresa Sordé i Martí és doctora en Sociologia per la Universitat de Harvard (2007) i per la Universitat de Barcelona (2004), i professora del Departament de Sociologia de la UAB. Actualment és la coordinadora de la Comissió d'Igualtat de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia.


Com s'explica la sentència del judici del cas de "La Manada"? Creus que es deu a alguna causa social concreta?

Aquest cas posa en relleu l'existència d'un sistema judicial masclista en la que es menysté reiteradament la violència sexual. També posa de manifest les limitacions de la tradició del "no means no" en la qual el consentiment és acceptat com a suficient si no es deia el contrari. Tot i que actualment s'entreveu un gran canvi i el "no" es considera insuficient socialment i s'exigeix que només el "sí" lliure de coaccions vol dir "sí," en l'àmbit judicial encara queda molt de camí per recórrer. Si a més a més, es té en compte l'ampli marge d'interpretació que tenen els jutges, s'arriba a la polèmica sentència d'abús sexual i no d'agressió, en considerar que no hi va haver ni violència ni intimidació.

El Codi Penal vigent distingeix abús sexual i agressió sexual. En tots dos casos es tracta de contacte sexual no consentit, però en el segon es requereix violència o intimidació i en el primer no. La violació està tipificada dins de les agressions sexuals que requereix violència o intimidació en el nostre cas, però no en el Conveni d'Istanbul que només considera la manca de consentiment sense entrar a valorar si hi ha hagut violència o no. Com es pot entendre una penetració no consentida sense violència? Què s'entén per violència? És violència que et peguin però no que et penetrin contra la teva voluntat? Una penetració, si no és consentida, és en si mateixa violència i així s'hauria de tipificar.

Durant els dies previs al judici, la defensa va encarregar un espionatge de la víctima per demostrar que "no estava tan afectada". Per què se segueix culpabilitzant a la víctima en casos de violència de gènere?

En aquest cas, responia a una estratègia legal d'intentar reduir la indemnització que es fa en funció dels danys ocasionats, més que qüestionar la seva vida sexual o atribuir-li la responsabilitat dels fets. De tota manera, hi ha dos aspectes a ressaltar. Primer, els psicòlegs i psiquiatres qüestionen que un informe serveixi per avaluar el dany moral, ja que per molt que surti de festa o somrigui en una foto a Instagram no es pot inferir res. Segon, i molt més greu, l'existència d'un sistema judicial masclista i androcèntric qüestiona sistemàticament la condició de víctima en aquests casos, buscant les "causes" de l'agressió en aquesta mateixa (i.e. com anava vestida, si sortia habitualment, la seva actitud, les seves relacions, etc.) i no en l'agressor.

Com pot influir aquesta sentència en futurs casos de violència de gènere? Creus que aquesta sentència pot fomentar que les víctimes tinguin por de denunciar?

La sentència mostra com aquest tipus de delictes poden quedar gairebé impunes i contribuir així a la seva proliferació. També contribueix a un procés de revictimització, víctimes de violència de gènere expliquen que és pitjor el procés judicial que l'agressió i que si poguessin tornar enrere, no denunciarien fins i tot havent guanyat el cas, precisament pel qüestionament que es fa de la veracitat dels fets denunciats i a la seva condició de víctima, i per les xarxes de silenci i de complicitat que protegeixen als agressors i no a les víctimes. Sens dubte sentències com aquesta poden agreujar aquests processos, tot i que la reacció de suport i les mostres de solidaritat amb la víctima poden contrarestar-ho.

Com valores les reaccions a la sentència per part de la societat i els diferents col·lectius?

Representen un abans i un després, però cal contextualitzar-les en les diferents campanyes de denúncia d'assetjaments sexuals que s'estan donant, des del #metoo a les xarxes socials al Parlament Europeu, a les universitats, a Hollywood i recentment a l'Acadèmia Sueca, per mencionar alguns exemples. S'observa un canvi de posicionament cap a la impunitat i les complicitats que històricament han amagat i retroalimentat l'assetjament sexual a aquests contextos. També en la decisió per una part majoritària de dones en trencar el silenci i denunciar la llarga coexistència amb la violència sexual com a part del nostre dia a dia... Hi ha un clar posicionament que exigeix un canvi cultural i estructural que ens implica a tots i a totes. Tot aquest rerefons social explica que aquesta sentència es percebi com una espurna que genera i exigeix transformació social.

Què pot fer la universitat per fomentar la igualtat de gènere en la societat? És suficient, o fa falta alguna cosa més?

La universitat té una responsabilitat i un paper clau. Com a part del servei públic que oferim i que inclou recerca, formació i assessorament en aquests temes, en primer lloc hem d'esdevenir una institució exemplar amb tolerància zero cap a la violència sexual, la revictimització i l'assetjament sexual de segon ordre. Així podrem contribuir en avançar en el coneixement científic existent no només en com aquest tipus de sentències es donen sinó en com podem erradicar d'una per totes la violència de gènere, fent que els nostres campus i la societat siguin espais lliures de qualsevol tipus d'agressió sexual.
 
Si vols posar-te en contacte amb la Teresa ho pots fer a través de: teresa.sorde@uab.cat.

 

Agenda

Teologia i Teoria Crítica: les concepcions religioses a l'Escola de Frankfurt

El proper seminari ISOR anirà a càrrec de l'investigador Jordi Magnet i serà el proper 8 de maig a les 13:30h a la Sala de reunions de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.