Una cinquantena de professionals multidisciplinars reflexionen al voltant dels reptes de la Seguretat Viària

27/11/2023

Uns cinquanta professionals multidisciplinars de la Seguretat Viària, entre els quals s'hi trobaven membres dels cossos policials, advocats, jutges, fiscals, experts mèdics i forenses, a més d'estudiants i alumni de Prevenció i Seguretat Integral – Escola FUAB Formació, van reunir-se, el passat divendres 24 de novembre, a la I Jornada de debat per reflexionar sobre els reptes de futur de la Seguretat Viària, les seves problemàtiques relacionades amb les infraccions en la conducció en vies públiques; en especial, aquelles provocades per conductors que havien consumit alcohol i drogues i eren un perill per la resta d’usuaris.

L’acte va començar amb unes paraules de benvinguda de la Directora del centre, Montserrat Iglesias-Lucía, que va agrair la presència dels professionals, tant dels ponents de les dues taules rodones, com del públic, i va recordar que en els darrers anys s'havien fet grans canvis en l'àmbit de la Seguretat Viària, en normatives, planificació i gestió de la mobilitat, protocols d'actuació en sinistres, campanyes pedagògiques, etc, que havien contribuït a la percepció del risc a les carreteres, i a visibilitzar la importància de la Seguretat Viària per la seva rellevant finalitat de salvar vides.

 

Ponència de Luís Martín, Sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

 

Anàlisi comparatiu de diferents models policials de gestió de la Seguretat Viària

La primera taula rodona va agrupar a diversos conferenciants vinculats amb els cossos policials per donar a conèixer els models de gestió de la Seguretat Viària en diferents territoris.

El primer en intervenir va ser el moderador d’aquesta d’aquesta ronda de debat, Manuel Haro, President de l’Associació d’Experts en la Detecció de Signes d’Influència de Drogues (AEDSID), que des d’aquest col·lectiu, al 2016, es va impulsar un projecte per la detecció de substàncies psicotròpiques en controls policials, que va ser tot un èxit gràcies al suport dels responsables de les diferents policies, i que es va adoptar en els operatius. “La Seguretat Viària ens afecta a tots”, va afegir per recalcar la seva importància per prevenir sinistres i evitar pèrdues humanes.

Luís Martín, Sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Barcelona, va presentar, tot seguit, el model que va desplegar aquest cos a la Ciutat Comtal, fomentat en cinc eixos estratègics: ciutadania i convivència (es centrava en el Pla de Seguretat Viària 2019-22 -prolongat fins al 2024); persones i organització (vinculat a la gestió dels efectius per portar a terme els projectes i les accions generals i territorials del pla); coordinació del sistema de seguretat (treball interdisciplinari entre diferents departaments i unitats); innovacio i processos (millores en la investigació dels accidents de trànsit); i comunicació (informació de totes les accions que es realitzen i difusió de les campanyes de prevenció a través de les xarxes socials).

En l’actualitat, aquest model era més predictiu que reactiu (com havia estat anteriorment), on s’extreien i analitzaven dades sobre desplaçaments de vehicles, s’elaboraven mapes de localització de punts de calor d’accidents, i s’estudiaven altres variables i informacions, a fi de poder dissenyar els plans de Seguretat Viària i fer accions per reduir la sinistralitat.

 

Un moment de la intervenció del Capità Luca Cornetti explicant el model policial de Seguretat Viària de Suïssa.

 

A continuació, es va comptar amb la representació internacional del Capità Luca Cornetti, de la Policia Federal de Suïssa, i Gabrielle Montecalvo, Assistente scelto della Polizia Locale Monte Orsa, d’Itàlia, que van explicar les realitats i experiències policials d’ambdós països.

En el cas suís, l’organització dels cossos de seguretat pública es basava en la policia federal o FEDPOL (actuava a tot el territori de la confederació en temes criminals, de terrorisme, de control de fronteres, etc), en les policies cantonals (26 entitats) i les comunals (uns 300 cossos locals) i tenien una estructura i funcions molt similars a les del cas català, amb la policia autonòmica i municipal. La policia cantonal era sobretot l’encarregada de gestionar la seguretat a les carreteres, i les policies comunals, les dedicades a realitzar tasques de vigilància del trànsit, entre altres competències.

Aquest estat tenia un volum molt considerable de trànsit degut que hi confluïen les principals autopistes europees, i disposaven d’un sistema molt avançat de seguiment dels vehicles, a través de càmeres, drons, dades biomètriques, etc, per detectar els infractors.

La seva normativa sobre trànsit era molt estricte en referència a les penalitzacions dels conductors que havien sobrepassat els límits permesos del consum d’alcohol i drogues, amb sancions molt dures i exemplars.

Els assistents també van poder conèixer les característiques del model policial en seguretat viària d’Itàlia. Gabrielle Montecalvo, representant de la policia local de Monte Orsa, població situada al costat de la frontera amb Suïssa, va explicar que les policies locals i les provincials eren les que gestionaven temes de trànsit, i les locals es podien mancomunar per cobrir alguns serveis. 

El ponent va relatar les diferents penalitzacions dels conductors que havien realitzar infraccions, amb consum i sense d’estupefaents i alcohol, i quines sancions administratives i/o penals es podien donar, en funció si en l’accident hi havia hagut víctimes ferides o mortes; si el responsable del sinistre havia anat a socórrer-les o anat a la fuga, i en aquest darrer cas, si s’havia lliurat voluntàriament a la policia, o tot el contrari.

 

Antoni Flores, President de l'Associació de Caps i Comandaments de la Policia Local de Catalunya (ACCPOLC), parlant sobre els reptes policials envers la Seguretat Viària.

 

La investigació en Seguretat Viària, un àmbit residual en les policies locals de Catalunya

El darrer conferenciant d’aquesta primera taula de reflexió va ser Antoni Flores, President de l’Associació de Caps i Comandaments de la Policia Local de Catalunya (ACCPOLC) que va iniciar els seu discurs contemplant que, gràcies a les explicacions dels ponents internacionals, es copsava que les policies europees i les del nostre país estaven alineades, amb alguns matisos diferents, per lluitar contra l’accidentabilitat a les carreteres.

Flores, que desenvolupava també el càrrec d’Intendent Major en Cap de la Policia Municipal de Terrassa, va reflexionar sobre els reptes policials vinculats als objectius de disminuir la sinistralitat, i sobretot, la victimització. Destacava que des de la creació del Servei Català del Trànsit, feia 25 anys, s’havien reduït gairebé a la meitat les xifres en víctimes mortals, respecte a períodes anteriors. S’havia millorat a nivell de formació, també en seguretat activa i passiva dels vehicles, i en l’estat de les vies de circulació.

Per Flores el principal repte que havia de fer front la policia era aplicar la normativa, i feia autocrítica, en el fet que malgrat feia alguns anys que existien els vehicles de mobilitat personal (VMP), encara no s’havia creat la seva regulació estatal ni autonòmica.

Segons el president de l’ACCPOL, la investigació en trànsit era de caire residual en la majoria dels 218 cossos policials locals de Catalunya. La indisciplina dels conductors era quelcom habitual, i no entenia com no es sancionava més, per exemple, els usuaris dels VMP amb més multes, ja que s’havia incrementat exponencialment la seva accidentalitat i la gravetat de les lesions dels seus usuaris i de les seves víctimes, principalment, ferits joves.

Flores també demanava que els agents de policia local havien de conscienciar-se dels greus costos que comportava per la Societat que es produïssin aquests sinistres. En aquest sentit, no havien de ser tan permissius amb les infraccions de trànsit, i calia denunciar-les totes. 

Va finalitzar la seva intervenció destacant que gràcies a l’aplicació de la normativa de trànsit, a la pedagogia, a millores estructurals i la implicació i professionalitat dels agents de policia s’havia aconseguit reduir gairebé a la meitat les víctimes d'accidentes.

 

Els conferenciants de la segona taula de debat de la jornada.

 

Dificultat de detectar els signes i l'afectació del consum de drogues al volant

Després del torn de preguntes i respostes del públic, que va interactuar amb els ponents, i del coffee break per fer networking entre els presents, es va portar a terme la segona taula rodona vinculada amb els reptes en Seguretat Viària.

Maria Garcia Ferrer, Fiscalia de l’Hospitalet de Llobregat enllaç de Seguretat Viària, va comentar, en la seva intervenció, que des del seu organisme s’havia intentat implementar criteris unànims per als cossos policials per determinar pautes d’actuació a l’hora comprovar si un conductor havia ocasionat una infracció o accident a causa del consum d’estupefaents; ja que s’havia copsat, en moltes ocasions, la dificultat d’advertir que una persona estava sota la influència de les drogues, i no es podrien tirar endavant processos penals.

Des de la Fiscalia, també, s’havia impulsat la formació jurídica, administrativa i forense dels funcionaris policials perquè s’instruïssin en la detecció de substàncies psicotròpiques. Tot i així, confessava que havia pocs procediments penals que avancessin. Per altra banda, remarcava que l'actuació policial era essencial en els delictes sobre la Seguretat Viària. La informació de l’atestat era clau per determinar si un procediment podia seguir per via penal.

Salvador Rodríguez, expolicia i codirector del Curs en Detecció de Susbstàncies Psicotròpiques de l’EPSI, va dir que feia relativament pocs anys que s’havia incorporat en els operatius de les policies la detecció de drogues, i que tot el coneixement s’havia important des d’Europa, que havien estat pioners.

Els delictes en aquesta àrea es movien en processos de caire administratiu i/o penal. La formació dels agents policials en detecció d’estupefaents, i en especial, en la identificació dels signes de l’afectació del consum de drogues en els conductors, era l’aspecte clau per prosperar la denúncia en l’àmbit penal.

En referència a la formació en aquest camp, va relatar que, des del 2016, l’EPSI havia estat capdavantera en oferir una especialització universitària que recollia aquestes necessitats de formar als professionals de la Seguretat Pública en detecció de drogues. En aquest sentit, es va crear el Curs en Detecció de Susbstàncies Psicotròpiques a la UAB, per on hi havien passat més de 1200 alumnes de 36 cossos policials. 

 

Geli Gallego, Responsable de la Unitat de Laboratori del Servei Forense de Barcelona, en la seva ponència sobre els aspectes toxicològics dels accidents de trànsit.

 

La següent en intervenir va ser Geli Gallego, Responsable de la Unitat de Laboratori del Servei Forense de Barcelona i professora-col·laboradora de l’EPSI, que va oferir una breu ponència sobre els aspectes toxicològics dels accidents de trànsit. Va explicar els diferents tipus de drogues (psicoestimulants, neurodepressores, psicodislèptiques), i algunes de les seves simptomatologies i com afectaven en la conducció; quines mostres, tècniques d’anàlisi s’utilitzaven per determinar-les, i com s’interpretaven els resultats toxicològics, tant en subjectes vius, com en els subjectes cadàver.

José Pérez, lletrat i assessor jurídic de l’Associació “Stop Accidents” va ser un altre dels conferenciants de la sessió. En el seu discurs va plantejar la idea de la possible creació de jutjats especialitzats en els delictes contra la Seguretat Viària per tal d’agilitzar els processos dels casos, de disposar de personal i professionals que estiguessin més sensibilitzats amb les víctimes i les seves famílies a l’hora d’atendre’ls, a més de facilitar la descongestió de la resta de jutjats.

Eva Delgado, Responsable de la Secció de Contractació i Règim Interior del Servei Català del Trànsit, va donar a conèixer les diferents normatives que havien evolucionat fins a la legislació actual en matèria de Trànsit i Seguretat Viària. Va destacar el gran avenç que va comportar, al 2005, la implementació del permís per punts per penalitzar als infractors del codi de circulació, i dissuadir d’efectuar accions indisciplinàries a la carretera. Els que ho feien per circular sota els efectes dels psicotròpics podien arribar a perdre el carnet.

En la reforma de la llei de 2014, va comentar que quedava totalment prohibit conduir amb presència de drogues, a excepció que es fes per prescripció terapèutica facultativa i que no comportés cap perill a la carretera, i s’endurien les penes i les sancions econòmiques.

La jornada va acabar amb la participació activa del públic que va fer interessants aportacions i va interactuar amb els ponents durant la ronda de preguntes i debat.

 

Eva Delgado, representant del Servei Català del Trànsit, analitzant les diferents normatives implementades a Catalunya en referència a la Seguretat Viària.