Un munt d'opcions
30/03/2017
Ara fa tot just mig any vaig iniciar a la nostra facultat la meva tesi doctoral, centrada en l'anàlisi de la teoria d'opcions reals (aquella que posa un preu a la flexibilitat a l'hora de decidir sobre els projectes). Podria dir-se, sense por d'exagerar, que en els darrers anys m'he tornat un "Freak" de les opcions. Les opcions són llibertat, enriquiment (també com a persona) i aquella porta que s'obre quan tant cal.
Després de més de quinze anys treballant com a consultor tècnic, vaig observar dos fets íntimament vinculats: un, qui no vol tenir sostre professionalment ha d'entendre tots els aspectes de l'empresa (allò que els anglosaxons en dirien el "Big Picture"); dos, és impossible pretendre excel·lència professional si no es dominen aspectes transversals de la gestió (com es gestionen correctament els recursos, siguin materials o humans).
La conclusió principal, i jo l'he pogut constatar en primera persona: qualsevol carrera professional es veurà enriquida o millorada amb coneixements d'economia o d'administració d'empreses. Quan amb 37 anys (i amb no poques responsabilitats familiars), acabava la meva segona, tercera i quarta titulació universitàries, totes tres a la nostra facultat, un company em va llençar directament la pregunta "Perquè les vols tantes carreres?", la meva resposta va ser totalment natural: "Estic comprant opcions". Avui contestaria el mateix.
En la meva opinió, quant a fonament formatiu universitari, res no és més professionalment aplicable i reciclable com el que s'imparteix a la nostra facultat. Esteu comprant opcions, encara més, si després decidiu que no us agrada i voleu estudiar qualsevol altra cosa (o ja ho vàreu fer en el passat), haureu comprat el que s'anomena "Compound Options", és a dir, opcions sobre altres opcions.
Sé que d'inici pot semblar exagerat, però estic convençut que alguns d'aquells que tot just ara comenceu la vostra trajectòria professional, especialment aquells que seguiu estudiant altres coses després d'obtenir un grau d'economia o ADE, pensareu en un moment o altre en els mateixos termes.
"L'home fet a si mateix" com a empresari, i els de "l'escola de la vida t'ho ensenya", són uns espècimens inevitables de trobar al llarg de la vida professional, i sovint tenen molt a veure amb el nostre model de creixement, la satisfacció del treballador mitjà o el nostre grau de competència com a economia. Ho trobareu i sabreu de què us parlo...
No falten tampoc aquells que no donen valor a les opcions. Per a què les vols? No estar satisfets amb el que fem professionalment no és necessàriament res que ens hagi d'angoixar. Si tenim poques opcions de canviar-ho... llavors sí que cal angoixar-se. Com diu el vell refrany cubà "Si vols que l'ocell es quedi a la gàbia, obre-li la porta".
Personalment, abans i després dels meus estudis a la facultat d'economia, havia jugat rols molt diversos: des de l'anàlisi de projectes de diferents tipus a la gestió d'equips, recursos econòmics, negociacions, plantejament d'estratègies, organització de processos... No en tinc cap dubte: ara ho faig millor que abans, i no és estrany que qui ho ha de valorar (el mercat) ho acabi valorant. Si tens el coneixement que hi ha una manera científicament contrastada de fer-ho millor llavors ho faràs millor, i no dubtaràs en defensar-ho.
Quan tenia les meves primeres responsabilitats com a tècnic, amb uns 22 anys, el propietari d'una empresa va reaccionar molt malament a una crítica al seu treball: "Fa més de 30 anys que ho faig així!" Hem va cridar. "Ho sento, fa 30 anys que ho fa malament." Li vaig contestar.
Creieu en el que heu après, de vegades dins de l'entorn de l'aula poden semblar aspectes prescindibles o barruers, però el seu valor és major com més t'allunyes de la universitat. Poseu en valor les vostres opcions, preneu-ne consciència, combineu-les, potencieu-les...
Ramón Sánchez Vila
Economista, Arquitecte Tècnic, Graduat en ADE, Màster en Economia i Administració d’Empreses. Doctorand del programa IDEM.
Director de Projectes d’Anglia Investment Services. Membre de la Comissió d’Alumni de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB