UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El Trastorn per Ús d'Alcohol (TUA) té un elevat risc de complicacions mèdiques i mort, amb especial impacte en adults joves. Els problemes de salut dels pacients amb TUA són múltiples, però la malaltia de fetge relacionada amb el consum d'alcohol és la més freqüent encara que no tots els bevedors de risc arriben a patir malaltia hepàtica. Per tot això, cal identificar el TUA en aquells pacients amb major risc de complicacions prematures.

Entre els mecanismes pels quals l'alcohol danya els diferents òrgans destaquen l'estrès oxidatiu, la inflamació crònica, l'activació monocitària i la permeabilitat intestinal augmentada. L'alcohol també produeix canvis en la microbiota intestinal, fet que augmenta la proporció de bacteris bacil-gram negatius i fongs, així com un augment en el pas d'aquests a l'intestí (translocació) i un augment de molècules com els lipopolisacàrids (LPS) o les endotoxines. Aquestes últimes activen les cèl·lules de Kupffer (presents al fetge) i desenvolupen una cascada inflamatòria que provoca fibrosi (cicatrització) hepàtica progressiva, amb el risc d'aparició de cirrosi hepàtica i càncer de fetge.

L'objectiu del nostre estudi "Significance of Markers of monocyte Activation (CD163 and sCD14) and Inflammation (IL-6) in Patients Admitted for Alcohol Use Disorder Treatment" era analitzar les associacions entre diferents paràmetres clínics, variables analítiques i els nivells plasmàtics de marcadors d'activació monocitària (CD163 and sCD14) i inflamació ([IL] -6) en pacients amb TUA ingressats per desintoxicació hospitalària. Entre el 2013 i 2018 vam analitzar 289 pacients ingressats a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i a l'Hospital Universitari de Bellvitge. El 77% eren homes, la mitjana d'edat era de 50 anys, la del consum d'alcohol de 142g al dia i la de la durada de TUA de 20 anys.

En els resultats obtinguts, d'una banda, observem que els nivells de glucosa, bilirubina, AST (enzim hepàtic), hemoglobina i infecció pel virus de l'hepatitis C s'associaven a nivells més elevats de CD163, compatible amb l'activació monocitària. D'altra banda, els nivells de glucosa, AST, triglicèrids i proteïna C reactiva (PCR)> 5 mg / L s'associaven a nivells més elevats de sCD14, compatible també amb major activació monocitària. I el consum d'alcohol a l'ingrés, el volum corpuscular, el colesterol total i tenir un valor de PCR> 5 mg / L, amb nivells més elevats d'IL-6, compatible amb inflamació sistèmica. Aquests resultats indiquen que l'activació monocitària i la inflamació sistèmica s'associen amb alteracions analítiques suggestives de malaltia hepàtica, sovint subclínica, que ens podrien ajudar a identificar aquells pacients amb major risc de complicacions greus.

Hem de seguir investigant sobre aquests mecanismes per aconseguir eines i tractaments més dirigits. Cal destacar que una reducció del consum d'alcohol i l'abstinència mantinguda podrien prevenir el desenvolupament de complicacions.