Reconeixement a un TFM amb interès social

12/05/2022

Les recerques de final d’etapa (TFG, TFM, Tesis doctorals...) són processos complexos, en què els i les alumnes han de posar en pràctica diversitats de coneixements i habilitats. En el cas dels TFM de sociologia, on hi ha alumnes provinents d’altres disciplines, el repte és encara més gran, atès que al marge dels coneixements teòrics l’alumnat ha de demostrar haver adquirit la capacitat analítica i la mirada que fan de la sociologia una ciència tan necessària. En el cas del TFM que avui us presentem, el repte ha estat més que assolit. I així ho demostra que el passat 22 d’abril la Marina Sampayo rebés el premi per a postgraduats del Concurs de Joves Sociòlegs atorgat per l’Associació Catalana de Sociologia. El premi va ser entregat a l’Acte de lliurament dels Premis Sant Jordi 2022 de l’Institut d’Estudis Catalans i des de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia volem felicitar la Marina pel seu treball i pel merescut reconeixement.

El TFM “La introducció del Housing First a Catalunya i el seu efecte sobre l’enfocament dels serveis d’atenció al sensellarisme” de Marina Sampayo s’endinsa en les polítiques de resposta al fenòmen del sensellarisme posant al centre a les professionals dels serveis en tant que agents essencials de l’atenció i l’adopció de noves influències.

S’estima que 700.000 persones dormen cada dia als carrers, centres d’emergència i allotjaments temporals arreu de la Unió Europea (Fondation Abbé Pierre i FEANTSA, 2020). A Barcelona les xifres se situen entorn 4.845 persones. Els riscos són evidents. La mitjana d’edat d’aquestes persones és 26 anys per sota de l’esperança de vida mitjana a Espanya (Recomptes d’Arrels Fundació) i només a la ciutat l’any 2020 van morir més de 70 persones en situació de sense llar o que hi havien estat anteriorment.

El sensellarisme és causat per múltiples factors i suposa un trencament en la vida de la persona. Aquesta situació d’extrema pobresa i exclusió residencial és una clara vulneració dels drets humans i de la dignitat de veïns i conciutadans a la qual cal donar resposta residencial efectiva, integral i humana.

La recerca existent sobre el sensellarisme ha buscat assenyalar les causes i efectes del fenomen, per tal de trobar respostes i polítiques eficaces. Han estat freqüents les avaluacions dels programes d’atenció al sensellarisme, centrades en el seu funcionament i la seva capacitat per dotar de llar a les persones afectades. Aquestes recerques i avaluacions de polítiques han permès la identificació dels punts febles de les polítiques dissenyades i el desenvolupament de noves metodologies d’intervenció com és el  Housing First.

Són dos els principals models actuals de resposta al fenomen del sensellarisme, el model d’escala o de “tractament lineal” i la metodologia Housing First, amb les seves múltiples versions. Les polítiques i projectes actuals se situen entre aquests dos models, és a dir, entre una resposta gradual en què la persona ha de superar diferents etapes (supervisades) abans d’arribar a disposar d’un habitatge i la provisió de l’habitatge en un primer estadi com a inici d’un procés de reinserció social.

Els ressons de la innovació de Housing First arriben a Catalunya als voltants de 2010, i l’any 2014 l’Ajuntament de Barcelona inicia la implementació d’aquest model amb el projecte Primer la Llar. L’arribada d’aquestes noves corrents d’atenció al sensellarisme ha motivat la investigació sobre els efectes d’aquests nous programes sobre les persones afectades. No hi ha, no obstant, recerca sobre els efectes d’aquest canvi de paradigma en l’atenció i implementació del servei per part dels professionals. I és aquí on el TFM que us presentem va voler posar la seva atenció.

Concretament, el seu objecte d’estudi és el canvi de mode d’atenció que es produeix des del punt de vista de les professionals dels serveis arran de la influència del Housing First. Així doncs, a través de l’anàlisi d’entrevistes realitzades a treballadors i treballadores de programes d’atenció, es posa de manifest que, si bé no hi ha una reformulació de les polítiques de resposta, les professionals han integrat innovacions de Housing First en els seus principis i modes d’atenció. Tanmateix, no tota la influència d’aquesta nova metodologia és incorporada a la perspectiva d’atenció per part de les professionals. Els obstacles en l’àmbit de l’habitatge, la manca de recursos en els serveis d’atenció i allotjament i les dificultats burocràtiques de les polítiques socials, entre d’altres, limiten la posada en pràctica dels principis adquirits i el marge d’agència de les professionals.

La professora Sheila González, tutora del TFM, destaca tres elements d’aquesta recerca. En primer lloc, la capacitat de la Marina per fer-se preguntes amb sentit social, és a dir, interessants per a la millora de la política pública avaluada. En segon terme, el rigor en l’anàlisi, que permet donar resposta a les preguntes plantejades a partir d’una adequada metodologia i amb un important esforç analític. I, per últim, la claredat en l’exposició i la narració que fa que el treball acadèmic pugui ser compartit amb els actors i entitats implicades, incrementant així el valor d’aquesta recerca.

Sheila González, professora del Departament de Sociologia, i Marina Sampayo, alumni de sociologia