Perspectives de futur a les jornades sobre guiatge turístic i patrimoni cultural
19/04/2018
La “Jornada del guiatge turístic: professionalització i gestió el territori a través del turisme cultural” del passat 18 d’abril, organitzat per l’Escola i el CORE Patrimoni Cultural UAB, va reunir a unes 70 persones -entre professionals, experts i representants d'organismes-, a les instal·lacions de l'Escola, per debatre sobre guiatge i patrimoni cultural.
L’acte es va iniciar amb la benvinguda de la directora de l’Escola, Maria Noguera, qui va ressaltar la temàtica escollida d’enguany de les jornades amb motiu de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, així com l’Any del Turisme Cultural Català 2018, engegat des de l’Agència Catalana de Turisme.
A continuació, Albert Saló, Responsable de Recerca de l’Escola, també va relacionar turisme i el patrimoni cultural, i com la seva correlacionada gestió va lligada amb el desenvolupament econòmic, així com la importància de seguir amb un debat amb tots els actors.
Per altra banda, Oriol Vicente, coordinador del CORE Patrimoni Cultural, va explicar la tasca d'aquesta xarxa d’investigació, i de la recent formació de l’Observatori de Turisme i Patrimoni, amb la finalitat de fomentar l’intercanvi de coneixement i experiències entre els diferents agents del sector turístic i cultural.
Cap a un nou model d’acreditació professional
La primera taula de debat, moderada pel professor de l’Escola, Xavier Carmaniu, i sota el títol “Professionalització i regulació del sector de guies turístics”, va començar amb la intervenció de Mercè Escrichs, Cap de l’Àrea de Coneixement, Qualitat i Competitivitat Turística de la Generalitat de Catalunya, qui va comunicar als assistents el projecte d'un decret per a una nova metodologia d’acreditació de guies habilitats per la Generalitat de Catalunya, basada en un sistema de puntuació i acreditació de qualitat.
Segons Escrichs, aquest nou sistema de qualitat es basarà en la certificació de cursos i formacions, que justifiquin un “reciclatge” dels professionals, ja que cada 4 o 5 anys es necessitarà renovar el permís. Maria Abril, professora de l’Escola i coordinadora del Màster en Turisme i Humanitats, va manifestar el paper clau de les universitats en detectar aquestes noves necessitats i aportar més eines als professionals en actiu i del futur, oferint postgraus o cursos especialitzats.
En aquest sentit, Agnès Rodríguez va puntualitzar que la qualitat no recau només en la formació, sinó en “el tracte que se li dóna al client perquè torni”, tot i celebrar la bona rebuda que tindrà la formació continuada: “nosaltres en temporada baixa ja ens formem, i volem seguir aprenent més coses”.
Redefinir la figura del guia turístic
El model de “governança liberal” de l’Administració catalana, a més d’altres fenòmens com els free tours, també van ser un tema de conversa recurrent en el debat. La concepció del client actual cap a la figura del guia oficial i degudament acreditat és gairebé inexistent, segons manifestava un dels primers guies habilitats de Catalunya, l’actual vicepresident del Consell d’Administració de Barcelona Guide Bureau, Carles Picazo. “Els coneixements culturals i pràctics són indispensables, però els idiomes i l’actitud es porten de casa”, en referència a la vocació. La personalització del client o grup s’ha de defensar com una clau de la professionalitat del guia oficial: “No fem de guies, som guies”, apuntava la professora Abril.
Per la representant d’AGUICAT, Agnès Rodríguez, aquesta desvaloració cap al professional acreditat també es veu afectada per la falta d’informació des de l’Administració: “és molt difícil trobar guies habilitats al web de la Generalitat”, una demanda que, Escrichs, va voler satisfer: “ja estem preparats per posar en marxa noves accions de promoció, sobretot a l’estranger”.
Noves oportunitats en l’entorn i el patrimoni cultural
A la taula rodona: “Gestió del territori a través dels guiatges turístics”, -moderada per Oriol Vicent-, Anna Maria Sánchez, directora de l’Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, va parlar del treball que s’intenta fer des de l’OPT per promoure als guies turístics: “Nosaltres som un ens de promoció, però vosaltres sou els nostres storytellers”, referint-se que són els guies qui poden oferir guiatges nous i experiencials als clients, aprofitant les eines i materials dels organismes de promoció turística.
A continuació, Judith Mira, educadora social i una dels 7 únics guies interpretadors en actiu del Parc Natural d’Aigüestortes, va presentar La Petjada, empresa amb la qual organitza rutes senderistes pels entorns naturals del Parc. Mira va reclamar la falta de guies a Pallars Jussà, on amb un model de cooperació les poques persones acreditades de la zona treballen plegades per donar resposta a una creixent demanda –especialment del turisme d’internacional-.
L’arqueòleg i historiador, Jordi Plans, és cofundador de Cooltur, una empresa dedicada a la producció de rutes amb guies descarregables i servei de guiatge a zones de l’interior de Catalunya, com el Bages, Osona o el Berguedà. Plans va presentar aquesta iniciativa emprenedora que neix amb la voluntat de donar a conèixer espais poc explotats turísticament, i promocionar la protecció i conservació del patrimoni i els seus territoris.
Finalment, Mònica Molina, investigadora del Departament de Geografia i especialista en Turisme Accessible, va fer una introducció l’accessibilitat vinculada als espais o producte o processos turístics. La seva investigació, centrada en els museus, va despertar l’interès dels guies per la possibilitat de formar-se i apropar-se a aquest col·lectiu d’usuaris, amb igualtat de dret per disposar dels recursos i l’atenció per accedir a la cultura i al patrimoni.
Totes dues taules van continuar amb debats posteriors entre els assistents, qui van realitzar moltes preguntes tant en la nova regulació i acreditació, com en demanar als convidats experiències i eines per seguir millorant en seva feina com a professionals.