27/05/2015

La traducció de les llicències d’ús

Cada vegada que fem clic a “accepto” per baixar una aplicació o un programa al telèfon mòbil, la tauleta o l’ordinador, estem signant una llicència d’ús. Una anàlisi detallada d’aquestes llicències, que són majoritàriament traduccions de l’anglès, va mostrar que moltes serien declarades nul·les per un jutge en cas de conflicte, ja que no respecten la legislació espanyola, que protegeix el consumidor. Arran d’aquest fet, es va desenvolupar un projecte d’investigació per aclarir les causes de les deficiències en aquestes traduccions i proposar solucions, que ha culminat en la creació d’un prototip d’aplicació de recursos per al traductor.

Autor: iStockphoto/gyasemin.

Les llicències d’ús en anglès solen redactar-se als Estats Units i, en el context de traducció estudiat, les llicències ja traduïdes a l’espanyol funcionen com a instrument jurídic a Espanya quan l’usuari és un consumidor particular, que signa el contracte mitjançant un simple clic (el famós “accepto”). En aquest cas, els ordenaments jurídics implicats són d’una banda el nord-americà, en la seva versió “globalitzadora”, ja que aspira a aplicar-se en la màxima quantitat de països possible, i d’altra banda l’espanyol, que, a més de comptar amb legislació pròpia sobre consum i propietat intel·lectual, està subjecte a les directives de la Unió Europea que regulen aquestes esferes. En canvi, quan qui signa la llicència és un professional o una empresa, el text meta funciona com a document informatiu de l’acord assolit, ja que en no tractar-se d’un consumidor, no està protegit per la legislació espanyola i comunitària en matèria de consum, i per tant el contracte serà interpretat d’acord amb el dret del país d’origen, és a dir, el nord-americà.

L’anàlisi detallada de la traducció de llicències d’ús de l’anglès a l’espanyol (Bestué 2013) va revelar que la majoria de llicències d’ús que els consumidors signem no s’adapten a la legislació espanyola, i que aquest fet pot comportar sancions diverses com la no incorporació al contracte d’algunes clàusules o, arribat el cas, la nul·litat de les mateixes.

Aquesta preocupant observació va portar a un projecte de recerca anomenat “LAW10n” (Localització de dret informàtic, Referència FFI2010-22019) liderat per la Dra. Olga Torres-Hostench de la UAB, en el qual es va dur a terme una observació sistemàtica per descriure el procés de traducció d’aquestes llicències (per a una explicació detallada, veure Orozco-Jutorán 2014).

Les dades van revelar que aquestes llicències d’ús solen formar part d’un conjunt de documents d’índole tècnica que acompanyen un programa d’ordinador per a qualsevol tipus de dispositiu electrònic i per tant la seva traducció sol encarregar-se a traductors tècnics, sovint sense experiència o perícia en la traducció jurídica. En moltes ocasions, l’encàrrec per traduir aquestes llicències arriba acompanyat d’una memòria de traducció (una base de dades de traduccions anteriors que se solen reaprofitar sense qüestionar) que facilita que els termes jurídics inexistents en l’ordenament jurídic espanyol passin inadvertits i siguin incorporades a les traduccions a l’espanyol sense cap tipus de qüestionament. Davant d’aquesta situació, contrastada a través de l’anàlisi d’un corpus paral·lel de més de 70 llicències, l’observació del procés de la seva traducció i entrevistes amb els agents implicats, es va decidir crear una sèrie de recursos de documentació perquè el traductor pugui accedir, mitjançant una sola consulta, a tota la informació terminològica, jurídica i traductològica que necessita. Es tracta del portal de recursos LAW10n que és un prototip pensat per exemplificar el tipus de documentació més útil per al traductor i que suposa una millora qualitativa important respecte els actuals recursos com ara diccionaris (en paper o en línia), corpus i bases de dades o bancs terminològics.

El prototip ofereix, en primer lloc, informació pertinent per a la contextualització jurídica i pragmàtica. Concretament, s’inclou informació sobre les llicències d’ús en anglès i enviaments directes a enllaços de la legislació aplicable més rellevant, tant d’Estats Units com de la Unió Europea, a més d’informació sobre les llicències d’ús en espanyol i la legislació espanyola més rellevant . Finalment, s’explica el metallenguatge relatiu a l’argumentació traductològica: la diferència entre la traducció-document i la traducció-instrument en el cas de la traducció de llicències d’ús de programes d’ordinador per a la jurisdicció espanyola, així com la taxonomia de tècniques de traducció que s’ha emprat.

A més de la informació esmentada, el portal ofereix tres recursos interactius: un corpus de textos paral·lels anglès-espanyol, amb propostes de traducció adequades i idiomàtiques per als supòsits de traducció abordats, acompanyades de notes aclaridores en alguns casos; una sèrie de fitxes traductològiques, el contingut i funcionament de les quals es presenta amb detall a Prieto i Orozco-Jutorán 2015; i, finalment, un detector d’elements clau mitjançant el qual l’usuari pot introduir el text de la llicència que vol traduir (en anglès) i automàticament se li assenyalen els termes o fragments inclosos en el corpus o les fitxes traductològiques, de manera que té accés a la informació seleccionant mitjançant un clic l’element en qüestió.

Mariana Orozco
Departament de Traducció i d'Interpretació i d'Estudis de l'Àsia Oriental

Referències