UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Barcelona està entre les més contaminades de l’Estat Espanyol. El clima a la ciutat és mediterrani, per tant les estacions més plujoses són la tardor i la primavera, en què hi ha menys risc de contaminació. La contaminació és deguda bàsicament al nombre desmesurat de vehicles de motor (6000 cotxes/km²), que entren i surten de la ciutat, emetent grans concentracions de diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules en suspensió (PM₁₀ i PM_2,5).
 
L’evolució dels contaminants es mesura en uns punts del territori concrets que es denominen estacions i que estan repartides per tota la ciutat, n’hi ha 11. Es classifiquen com estacions de trànsit (prop de vies importants de transit) o estacions de fons (no reben l’impacte directe de vies de trànsit principals). En aquest estudi s’han analitzat les estacions de trànsit (Eixample, Gracia-Sant-Gervasi) i les estacions de fons (Poblenou, Vall Hebron, Sants) entre els anys 2008 i 2016. En molts casos, els nivells de contaminants sobrepassen els valors recomanats per l’OMS i la UE, posant en perill la salut no només dels barcelonins sinó de totes aquelles persones que entren i surten diàriament de la ciutat de Barcelona per diferents motius.
 
L’estudi se centra en la troposfera, ja que és la zona de l’atmosfera on més incideix l’impacte de l’home. La concentració d’NO₂ (0,001 ppm) en l’atmosfera és mínima, però aquesta augmenta de forma considerable  a causa de l’acció humana. A més hi ha partícules sòlides en suspensió que provenen, fonamentalment, de processos fisicoquímics naturals, però l’home hi contribueix en un 20% a la presència d’aquestes partícules. El temps que aquestes partícules estan a la troposfera depèn de la seva mida, quan més petita és la partícula més gran és el temps de sedimentació. S’entén per contaminació atmosfèrica la presència de substàncies a l’aire que no es troben de forma natural a l’atmosfera, o bé tot i ser naturals, es troben en concentracions elevades i poden perjudicar la població.
 
La química del monòxid de nitrogen (NO) i del NO₂ en la troposfera forma part d’un conjunt de reaccions que es distingeixen entre química diürna (té lloc a partir de radicals) i química nocturna (utilitza Ozó -O₃- en les reaccions). Tant en la química diürna com nocturna, un dels productes que s’obté és l’àcid nítric (HNO₃), un dels components de la pluja àcida. La presència d’NO₂ a l’atmosfera es relaciona amb el fenomen “smog fotoquímic” i consisteix en la pèrdua de visibilitat provocada per la presència de contaminants oxidants. Respecte els valors dels nivells d’NO₂ detectats a la ciutat de Barcelona, s’observa que l’any 2008 s’han assolit nivells de 63 i 65 µg/m³ per les dues estacions de trànsit i 36, 45 i 47 µg/m³ per les tres estacions de fons urbà. Totes les estacions excepte una (Vall d’Hebron) superen el valor anual d’NO₂ permès (40 µg/m³). En tots els altres anys s’observen valors semblants, excepte l’any 2014.  En totes les estacions es va complir el valor límit anual d’NO₂, excepte en les estacions de l’Eixample i Gracia-Sant Gervasi (52 µg/m³).
 
Les partícules en suspensió (PM₁₀ i PM_2,5) són partícules sòlides i líquides que es troben suspeses a l’aire. Cada vegada hi ha més partícules contaminants a causa de l’acció humana. Aquestes partícules s’inhalen al respirar. La composició química és variada SO₄^2-, NO₃^-, NH₄⁺, CaO, Al₂O₃, Pb, Hg, aldehids i cetones, entre d’altres. Respecte als valors dels nivells de PM₁₀ detectats a la ciutat de Barcelona, s’observa que l’any 2008 en totes les estacions es supera el valor de referència establert per la UE (40 µg/m³), en la resta d’anys no se superen els valors recomanats per la UE, però sí per l’OMS (20 µg/m³). Si l’estudi es fa amb les partícules PM_2,5 en cap any se sobrepassa el valor de la UE (25 µg/m³) però sí el valor recomanat per l’OMS (10 µg/m³).
 
L’any més preocupant tant pel que es refereix a la contaminació per NO₂ com per PM és el 2015. Una de les causes pot ser que va ser una any molt sec, a més va ser el primer any de la recuperació de la crisi econòmica, per tant hi va haver un augment de trànsit i, conseqüentment, un augment de la contaminació.