• UABDivulga
04/04/2022

L'aprenentatge informal del professorat en els centres educatius catalans

Aprenentatge informal

Un estudi realitzat en el marc d’una tesi doctoral ha permès conèixer com el professorat aprèn informalment en els centres educatius catalans. Els  resultats de l’estudi mostren de qui i/o amb qui aprenen informalment els docents, quines activitats porten a terme per aprendre informalment i quins factors condicionen la participació dels docents en aquestes activitats.

istock/dorian2013

L’aprenentatge professional del professorat continua vinculant-se a la participació en activitats d’aprenentatge formal. No obstant, investigacions recents demostren que la construcció d’aprenentatges informals té un major impacte en les pràctiques professionals, ja que: (a) responen a una necessitat sentida concreta; (b) estan relacionats amb experiències personals i/o professionals; (c) estan integrats en el context de treball i (d) porten associats canvis en les actituds i valors del professional.

L’estudi, vinculat al CRIEDO (Centre de Recerca i Estudis pel Desenvolupament Organitzatiu), analitza les oportunitats i possibilitats que tenen els docents per aprendre informalment en els centres educatius i les condicions que afavoreixen o inhibeixen aquest aprenentatge. La recerca recull l’opinió del professorat de centres educatius catalans (etapes de primària, primària i secundària i secundària obligatòria) a partir de 271 qüestionaris i 9 entrevistes.
El professorat valora la necessitat de construir aprenentatges informals per a la millora professional davant les mancances i/o problemàtiques que detecten en la formació formal: escassa utilitat, falta de pràctica i aprenentatges descontextualitzats de les respectives realitats professionals.  

L’aprenentatge propi és la primera font personal de l’aprenentatge informal dels docents. Aquests reconeixen aprendre en la majoria dels casos de sí mateixos, però vinculats als seus llocs de treballs, per tant, dels seus errors, de les situacions que experimenten, etc. Els docents consideren que les dinàmiques internes del centre educatiu i dels professionals (per exemple, les rutines, l’individualisme i l’automatisme a l’hora de treballar) dificulten poder aprendre amb altres professionals. Com a segona font personal, els docents aprenen informalment amb altres docents, ja que les funcions, tasques i situacions viscudes són similars. Molt sovint l’aprenentatge informal construït a través de l’aprenentatge propi es traspassa i reconstrueix amb altres docents.

La reflexió individual és l’activitat més utilitzada per aprendre informalment, ja que és una activitat diària integrada en la pràctica professional i implícita en la majoria de les activitats d’aprenentatge informal. La reflexió col·lectiva acostuma a estar connectada a la reflexió individual i quan el centre educatiu aposta per aquesta destina espais i temps a que els docents discuteixin sobre temes d’interès i comparteixin preocupacions. Per altra banda, els docents de centres de primària porten a terme més activitats basades en la consulta i en l’observació a companys, ja que les relacions entre els docents són més properes i hi ha més possibilitats de relació.

Els condicionants per a la participació dels docents en aquestes activitats d’aprenentatge informal es relacionen amb factors organitzatius, del lloc de treball i personals. Els factors organitzatius es configuren com la base que possibilita la creació d’un entorn afavoridor per a la construcció d’aprenentatges informals. Els docents identifiquen com a principal condicionant organitzatiu la disponibilitat de temps i espais per aprendre informalment. Pel que fa als factors del lloc de treball, la proximitat entre llocs de treball i la possibilitat d’innovar es destaquen com a dues condicions òptimes per a l’aprenentatge informal. Per últim, els factors personals són els més influents, ja que les configuracions personals fan tenir una mirada condicionada cap a la resta de factors. Específicament, la predisposició per aprendre informalment és el principal facilitador personal, ja que l’actitud i l’interès dels docents poden actuar com a motor o inhibidor d’aquest aprenentatge.

Aquest estudi contribueix a entendre el valor de l’aprenentatge informal del professorat i representa un punt de partida en l’estudi de l’aprenentatge informal com a part de l’aprenentatge professional docent. Els resultats d’aquest estudi poden ajudar als centres educatius a valorar les possibilitats que tenen de promoure aquest aprenentatge, així com orientar propostes a nivell organitzatiu que integrin aquest aprenentatge en el centre educatiu.

Saida López-Crespo i Joaquín Gairín Sallán

CRIEDO (Centre de Recerca i Estudis pel Desenvolupament Organitzatiu)
Departament de Pedagogia Aplicada
Universitat Autònoma de Barcelona
 

Referències

López-Crespo, S. (2020). El rol directivo para la promoción del aprendizaje informal del profesorado en los centros educativos. Tesis doctoral UAB, dirigida por Joaquín Gairín. https://www.tesisenred.net/handle/10803/670617#page=1

 
View low-bandwidth version