L'alumni Sandra Orihuela: 'volíem oferir un punt de partida perquè cada arxiu pugui desenvolupar el seu propi projecte'

02/06/2022

• Per què vas decidir estudiar el Màster Oficial en Arxivística i Gestió de Documents a la UAB, i com ha sigut la teva experiència com a estudiant?

Soc graduada en Estudis Literaris i, un cop acabada la carrera, em vaig començar a plantejar cap a on volia anar i què podia estudiar per tal de tenir més possibilitats en l’àmbit laboral. A partir d’aquí, vaig començar a mirar quines ofertes d’estudis de Màster hi havia que fossin compatibles amb els meus estudis previs i amb el meu perfil. Abans no m’havia plantejat mai què era un arxiu i quines tasques s’hi desenvolupaven però, per sort, l’experiència ha estat bona i he descobert que és un àmbit que m’interessa.

• Quines pràctiques vas fer durant el Màster? Actualment estàs treballant?

Durant els estudis vaig poder fer pràctiques a arxius força diferents: a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB), a la secció de Fons Orals; a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), de la UPC; i, per últim, a l’arxiu del Districte de Ciutat de Vella, que forma part de la xarxa municipal d’arxius de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment, estic treballant per a una empresa privada del sector.

• Al maig, vas rebre el X Premi CIEU-FEiE 2022 a la persona més emprenedora per la Guia “La transcripció com a document d’arxiu”, que es publicarà pel Grup de treball d’arxius audiovisuals i fotogràfics de l’International Council on Archives (ICA), que parteix del teu Treball de Fi de Màster. Com va sorgir la idea del treball?

La idea va sorgir mentre feia les pràctiques a l’AHCB. Una de les tasques va ser fer les transcripcions d’un parell d’entrevistes de documents sonors i audiovisuals. Era una feina que no havia fet mai i va fer que em plantegés si existien unes normes concretes i universals per tal de poder fer les transcripcions de forma correcta, especialment en el context d’una institució arxivística, on els documents han de complir unes característiques determinades pel que fa a aspectes com l’autenticitat i la fiabilitat. El fet d’haver de passar el contingut d’un document original constituït per llenguatge oral a un altre document en llenguatge escrit, amb les possibles pèrdues de contingut que això comporta, em va semblar una tasca difícil però també molt interessant.

• A la Secció de Fons Orals de l’Arxiu Històric de Barcelona, quina tipologia de documents audiovisuals i sonors havies de tractar i, com a part d’aquest procés, transcriure?

Els documents tractats van ser principalment entrevistes, en el context de la disciplina d’història oral: gravacions en vídeo i gravacions només de so. Ambdues presenten característiques similars, però també dificultats pròpies: per exemple, a les gravacions de so, en principi, només s’ha de transcriure el llenguatge oral, però hi ha certs aspectes que, tot i que no es veuen, també es poden tenir en compte si es capten, com el fet que l’entrevistat rigui o somrigui mentre explica alguna cosa; a les gravacions en vídeo, per la seva part, s’ha de tenir en compte també el llenguatge gestual. Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que les entrevistes no eren només formals sinó que a vegades també estaven fetes a casa de l'entrevistat. Això fa que entrin en la transcripció altres elements: gossos bordant, soroll de persianes, la intervenció d'algun familiar o amic… I també provoca que el llenguatge utilitzat sigui molt més espontani, donant pas al sentit de l'humor. Vaig transcriure alguna entrevista en la qual jo mateixa reia mentre escoltava la gravació i que em va plantejar dificultats a l'hora de recrear per escrit aquest sentit de l'humor: com es passa a escrit una situació que fa gràcia perquè s'ha produït en un context oral determinat?

•    Quines característiques ha de tenir una bona transcripció per ser considerat un document d’arxiu vàlid, i per què són importants?

En principi la transcripció hauria de recrear el que hi ha al document sonor o audiovisual de la forma més fidel possible, tenint en compte que els llenguatges utilitzats són diferents i que no és possible passar tot allò que s’ha expressat de forma oral a una forma escrita. A més, normalment suposen també un valor afegit, perquè permeten corregir errors i aclarir passatges ambigus o que són difícils d’escoltar en la gravació original. 

• A la guia expliques que existeixen tres tipus de transcripció. Quines són i quina s'hauria de fer servir en el context d’una institució arxivística?

Els tres tipus de transcripció són, a grans trets: una transcripció on s’eliminen gairebé totes les marques d’oralitat, una transcripció exhaustiva on es volen recollir tots els elements possibles d’aquesta oralitat i en la que s’han d’utilitzar una gran quantitat de símbols, i una transcripció a mig camí. En el context de les institucions arxivístiques la més recomanada sol ser la tercera, perquè permet recollir certs aspectes de forma (és a dir, certes característiques de l'oralitat), però també el contingut de la gravació de manera que la transcripció es pugui llegir de forma fluida. 

• Una de les parts del teu treball va ser la creació d’un guió, on es defineixen els elements principals que ha de tenir una transcripció segons les necessitats del projecte i la institució. A grans trets, què ha d'incloure un guió per a transcripcions en un context arxivístic? 

S'han de tenir en compte, principalment, diferents aspectes de format, edició, revisió i estil, és a dir: s'han d'establir pautes tant respecte elements formals, com quin tipus i mida de lletra es vol utilitzar, com respecte altres elements que tenen més a veure amb el contingut, com quines marques orals i gestuals s'inclouran (o no) i quins símbols s'utilitzaran per fer-ho. Totes aquestes decisions es prendran depenent de quin sigui l'interès de la institució: es vol recrear al màxim possible tot el que hi ha a la gravació o només hi ha interès en allò que s'ha manifestat verbalment? En funció de la resposta s'hauran de seguir unes pautes o unes altres.

• Una de les raons per les quals es publicarà aquesta guia amb l’ICA és que no hi havia gaires fonts de consulta sobre com fer una transcripció en el context de l’arxivística i gestió documental.

Quan em vaig preguntar si hi havia una forma correcta de fer les transcripcions vaig trobar que no només no existia una solució universal, sinó que també resultava difícil trobar fonts de consulta i informació sobre les transcripcions des d’una perspectiva arxivística. La solució universal segueix sense ser possible, perquè cada institució ha de definir primer què vol exactament d’una transcripció, però el que volíem amb la guia era oferir un punt de partida des del que cada arxiu pugui desenvolupar el seu propi projecte, sense la necessitat que la institució estigui especialitzada en aquest tipus de documentació.

• També parles de la transcripció automàtica gràcies a la tecnologia de reconeixement de veu. En quin punt creus que es troba la seva utilització?

Quan vaig buscar informació sobre aquest tipus de tecnologia i el seu ús en el cas de les transcripcions només vaig trobar un parell d’exemples: el cas d’una televisió suïssa i alguns estudis d’una universitat alemanya, entre els quals només un feia referència a les entrevistes d’història oral. En general, sembla que aquesta tecnologia sí que es pot utilitzar per a alguns tipus de documents, però encara no està preparada per documents com els que constitueixen les entrevistes i les històries de vida pròpies de la disciplina d’història oral. Els sistemes de reconeixement de veu encara tenen problemes per reconèixer, per exemple, certs dialectes o les molt diferents formes de parlar de cada persona. 

•    L’ESAGED començarà a l’octubre un nou Postgrau en Gestió i Preservació de Documents Audiovisuals i Sonors, amb l’objectiu de dotar als professionals de coneixements especialitzats per preservar i gestionar aquest patrimoni audiovisual, ja que s'ha detectat que hi ha milers d’hores d’enregistrament sense conservar i tractar. És necessari que el sector comenci a dotar-se d’aquest tipus de coneixements i reunir esforços per no perdre aquest llegat?

Els documents sonors i audiovisuals són documents molt particulars que, sovint, requereixen molt temps de tractament. En el cas concret de les transcripcions, per exemple, es calcula que per cada hora de gravació es necessiten unes vuit hores de transcripció manual. Això fa que sigui molt difícil arribar a tractar la totalitat de documents que es custodien a les institucions arxivístiques però, si totes aquestes hores d’enregistrament no es tracten, no podem saber quin és el seu contingut exacte i no es poden posar a disposició de l’usuari. Crec que sí que és important que els arxius tinguin els coneixements necessaris per poder gestionar i conservar tot aquest patrimoni.

• Està previst que l’ICA publiqui aquesta guia en anglès. Com valores el fet que el teu TFM pugui esdevenir una eina útil també en l’àmbit internacional?

M’alegra saber que la feina de mesos no es quedarà finalment guardada en un calaix i que podrà ser aprofitada per diferents arxivers que es puguin haver plantejat les mateixes preguntes que jo em vaig fer durant la meva estada de pràctiques a l’AHCB i que van quedar plasmades en proposar la temàtica del TFM.