J. C. Aranega: 'La Dieta Mediterrània és sana però requereix la nostra responsabilitat com a consumidors'

Ponència Jean Claude Aranega al Rectorat, dins el marc de la Setmana Saludable i Sostenible 2018
En el marc de la Setmana Saludable i Sostenible 2018 de la UAB, el xef i professor de l’Escola va oferir una xerrada, al Rectorat de la Universitat, sobre els pros i contres de seguir una Dieta Mediterrània i la seva concepció al llarg de la història.

18/04/2018

Dilluns, el professor Jean Claude Aranega va deixar els fogons i les aules de l’Escola per oferir la xerrada “Dieta Mediterrània” a la Sala d’Actes del Rectorat. Unes 20 persones van assistir a la conferència, que formava part de les activitats programes de la primera jornada de la Setmana Saludable i Sostenible de la UAB.

A l’inici de la intervenció, el professor va fer un repàs històric del concepte “Dieta Mediterrània”, a la qual se li atribueix l’origen en un estudi comparatiu de 1848 entre els americans i els habitants de l’illa de Creta. L’estudi determinava que els grecs tenien una vida més longeva, vinculada a l’alimentació i al seu estil de vida. I és, a partir d’aleshores, quan la Dieta va començar a despertar interès sobre les seves propietats i tradicions culinàries.

La Dieta Mediterrània, una fusió de cultures

El cert és que, al llarg de la història, la confluència de diferents civilitzacions i pobles ha sigut el que ha definit i consolidat aquest consum d’aliments i la seva cuida a tot el Mediterrani: “La majoria dels nostres plats tradicionals tenen ingredients que van portar els àrabs o els fenicis”.

Durant l’Imperi Otomà, les relacions comercials van permetre la incorporació de vegetals com dels espinacs o l’enciam a tot el Mediterrani; mentre que les fruites i peres provenien dels països del nord, i els fruits d’ós i secs de l’Àsia. Durant la colonització d’Amèrica, també es van importar altres aliments indispensables, com el moniato o la patata.

Tota aquesta varietat d’oferta d’aliments va afavorir la creació de receptes, abundant-hi la diversitat d’ingredients i el contrast del colors. Però, tal com va apuntar el professor, “la clau de la Dieta Mediterrània és la pobresa”, en referència a la necessitat dels estrats socials menys afavorits a aprofitat tot el que tenien, a causa de la diferència de preu d’alguns aliments –com la carn-.  

La Piràmide de la Dieta Mediterrània

Les racions –el conjunt d'aliment que s’ingereix diàriament per satisfer les seves necessitats energètiques, plàstiques i protectores de l’organisme- que componen la Dieta Mediterrània, es regeixen per una piràmide d’aliments, que s’ha demostrat que té grans beneficis per a les persones si es consumeixen de manera equilibrada.


El professor, durant la xerrada, va mostrar al públic una piràmide molt visual on es podia veure que la base estava formada per aigua i aquells aliments que s’han de consumir amb més freqüència, com els vegetals; a continuació, hi havia el peix, la carn i els làctics; i s’acabava amb les grasses i sucres, de consum ocasional.

Aquest repartiment jeràrquic dels aliments i racions, però, és insuficient si no es tenen en compte altres aspectes, com va remarcar Aranega. El consum de les racions mínimes requerides ha de constar “com a un mínim de 5 àpats al dia”, i a les indicacions de la piràmide s’hi ha d’incloure 30 minuts d’activitat física diària.

Un estil de vida

“Però hi ha un altre component que ajuda a portar una bona Dieta Mediterrània: no menjar sol”. Segons el professor, la convivència i els àpats en companyia “ens fa sentir bé” i el fet de parlar afavoreix la generació de saliva i la ingesta lenta dels aliments.

En una altra diapositiva, Jean Claude Aranega va mostrar els 10 principis  per seguir una bona Dieta Mediterrània, on es recomana beure només aigua i utilitzar només oli d’oliva; a més de la ingesta d’aliments frescos i de temporada.

La responsabilitat dels consumidors

El professor va ser categòric, defensant que s’ha de tenir una visió holística de la Dieta Mediterrània: poder seguir essent saludable, també ha de ser sostenible, pels impactes mediambientals que suposa. “La Dieta Mediterrània és sana, però requereix la nostra responsabilitat com a consumidors”.

Un exemple seria racionalitzant el consum de carn, ja que el sistema d’explotació de la indústria càrnia actualment està deixant una gran petjada i té un impacte mediambiental negatiu.

També és necessari fomentar la compra d’aliments frescos de producció local i de proximitat, ja que si no han estat sotmesos a tractaments per a la seva exportació, aquests mantenen durant més temps les seves propietats.

La Dieta Mediterrània, doncs, ha de promoure la sostenibilitat i consum responsable perquè avui dia continuï essent un exemple de vida sana i  saludable. Ja que, novament, està a les mans de les persones evolucionar la gastronomia i, conseqüentment, canviar el curs de la història.