Facultats amb ulls de dona

10/03/2022

El passat 9 de març va tenir lloc l’acte titulat “Facultats amb ulls de dona”, organitzat per la Comissió d’Igualtat de la Facultat per commemorar el Dia Internacional de les Dones Treballadores. L’acte va comptar amb la Teresa Sordé, presidenta de la Comissió d’Igualtat, com a moderadora, i les ponències de tres deganes de la UAB; la Gemma Garcia de la Facultat de Ciències, la Judith Panadés de la Facultat d’Economia i Empresa i l’Olga Serradell, de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.

Teresa Sordé va donar la benvinguda destacant que, cada any, al voltant del 8 de març, s’acostuma a parlar de la prevalença de la desigualtat en la nostra societat, i afirmava que “l’acadèmia i la universitat no n’és cap excepció”; “si mirem dades de la comissió europea sobre caps d’universitats, veiem que en dades del 2019 les dones que ocupen aquests càrrecs no arriben al 18%”. Destacava, també, que a la Autònoma s’ha fet camí però que encara queda molt per fer, amb 13 facultats de les quals 6 estan dirigides per dones. La taula rodona s’iniciava amb la primera pregunta sobre quins eren els principals reptes als que havien hagut de fer front les tres deganes estan al capdavant de la facultat.

D’una banda, la Dra. Gemma García, primera degana dona a la seva facultat, destacava irònicament que estava sent un “mandat molt tranquil” tenint en compte que va iniciar-lo al 2019, just quan sortia la sentència de l’1 d’octubre. Després de pensar que a partir d’aquell moment tot aniria bé, arribava la pandèmia, després el ciberatac i que, quan semblava que res més podia passar, “ens trobem a les portes d’una tercera guerra mundial”. Considerava que el primer repte va ser “buscar el manual d’instruccions de què és el que fa un degà o una degana perquè ningú t’ho explica” però que el més important i el que, segons ella, ha estat compartit amb la resta de facultats, ha estat el de “gestionar la misèria”: “estem en un moment on no hi ha recursos i en el que et trobes apagant focs cada dia”.

Per altra banda, la Dra. Olga Serradell destacava que de 10 mandats que hi ha hagut a la facultat, només 3 han estat presidits per dones com la Laura Feliu, en el mandat anterior, que fou un referent molt important per ella. Explicava que, en alguna reunió amb responsables d’institucions acadèmiques on era la única dona, havia arribat a sentir que “no encaixava”: “primer és que puguis intervenir, després argumentar la teva posició” que molts cops “requereix un sobreesforç”. A partir de la seva experiència, reflexionava sobre el concepte d’autoritat, que està connectat amb la idea tradicional de masculinitat, i sobre “les tres P’s de Weber: Poder, Prestigi i Privilegi”: “que queden debilitats si la persona que ocupa el càrrec és dona”.

Finalment, la Dra. Judith Penedés, la segona dona en ocupar aquest càrrec, reconeixia que quan estudiava a la seva Facultat, ignorava que hi hagués diferències pel que fa al gènere però que havia estat amb el temps i l’evolució professional que havia entès el que en diuen “el sostre de vidre”; “estem acostumats a veure en els mitjans de comunicació economistes homes, però també hi ha dones”. En una facultat en la que la majoria de graus estan “molt masculinitzats”, per la Judith un repte a destacar pel seu mandat ha estat “oferir a les alumnes de la meva facultat una motivació extra per fer-les saber que ho poden fer molt bé, uns models amb qui emmirallar-se”. Una de les iniciatives ha estat la tria anual d’una dona d’aquest àmbit d’estudi per homenatjar-la.

Amb una mirada al futur, la següent pregunta els plantejava quin eren els reptes en els que treballarien els següents mesos. La Dra. Gemma García destacava la importància de que calien “diners”; “s’han d’augmentar els pressupostos al sistema d’universitats” i assumir un canvi de paradigma “a les universitats també es fa recerca i calen més recursos”. A més, afirmava que li agradaria una universitat on és pogués parlar “de talent i d’innovació però on desapareixes la paraula ‘meritocràcia’ [...] s’ha confós la ‘meritocràcia’ amb una ‘competició per mèrits’; “el mèrit més gran és tenir temps, tenir algú a casa que s’està ocupant de la família, de la compra, dels hàbits [...] a ningú ens agrada perdre un privilegi” però afegia que calia “entendre el problema en el seu context general i global”.

Per la seva banda, la Dra. Olga Serradell considerava un gran repte de les universitats combatre l’assetjament sexual per assolir l’excel·lència i millorar i augmentar el prestigi internacional; “les millors universitats del món promouen i recolzen els moviments Mee Too”. “El problema no són els protocols sinó a qui s’escull”, ja que sovint en aquesta tria s’invisibilitza i es margina a les científiques que ocupen les primeres posicions en Gender Violence i que més recolzen a les víctimes.

La Dra. Judith Penedés afirmava que un dels reptes que es plantegen en el seu mandat és “potenciar la creativitat i el talent”; “hi ha moltes idees per explotar que encara no sabem”, per això “s’han de recollir totes les iniciatives”. A més, afegia com a missatge al seu alumnat que “l’especulació no dona valor, està molt bé guanyar diners però has d’aportar alguna cosa”.

L’acte va finalitzar amb un torn de preguntes amb els que es va poder establir debat. Un acte que, des d’una mirada personal i inclusiva, va ser niu de reivindicació i font, també, d’esperança pel futur.