UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

L’abús d’alcohol durant un període llarg de temps pot produir alteracions en múltiples estructures del sistema nerviós, que poden afectar la funció cognitiva, el cerebel, o els nervis perifèrics, entre d’altres. L’encefalopatia de Wernicke és una malaltia neurològica aguda associada al dèficit de tiamina provocat, en la majoria dels casos, per l’abús d’alcohol. Clínicament, es caracteritza per l’aparició de confusió mental, alteracions oculars i una falta de control muscular.

Es tracta d’una malaltia que una vegada s’ha reconegut respon al tractament amb vitamina B1, però que si no es tracta, pot evolucionar a una psicosi o demència irreversible (síndrome de Korsakoff). Tot i això, hi ha poca evidència científica sobre quina ha de ser la dosificació, via d’administració i durada de tractament òptim per a cada pacient i situació i tampoc hi ha un consens entre les diferents guies clíniques internacionals.

L’any 2012, el grup de treball sobre Alcohol i Alcoholisme de la Societat Espanyola de Medicina Interna va impulsar un estudi multicèntric que aconseguí registrar una de les sèries de casos  més gran d’encefalopatia de Wernicke. Recentment, des d’aquest grup de treball, hem publicat un article on es fa una descripció exhaustiva sobre les pautes de tractament que han rebut un total de 443 pacients de 21 centres hospitalaris espanyols diagnosticats d’encefalopatia de Wernicke entre els anys 2000 i 2012. D’aquests pacients es va recollir informació sobre els símptomes relacionats amb l’aparició de la malaltia, la història sobre l’abús d’alcohol, paràmetres de l’analítica general en el moment del diagnòstic de la malaltia i dades sobre el tractament que van rebre (dosi de vitamina B1, freqüència i via d’administració), entre d’altres. Aquests pacients es caracteritzaven per ser la majoria homes (81%) amb una mitjana d’edat de 55 anys en el moment del diagnòstic, i un 94% dels casos tenien diagnosticat un trastorn per abús d’alcohol.

En relació amb el tractament rebut, un 84% dels casos va rebre vitamina B1 en les 48 hores abans o després del diagnòstic de la malaltia i un 3,4% no va arribar a rebre aquest tractament. Un 52% dels casos van rebre el tractament de forma intramuscular, el 39% intravenosa i la resta de forma oral. A una cinquena part dels pacients se’ls hi va proporcionar una dosi inicial de >300mg/dia i a un 62% <200mg/dia.

Després d’analitzar les pautes de tractament en funció de l’evolució dels pacients, l’estudi indica que el moment d’iniciar el tractament és important de cara a un bon pronòstic, però la dosi i la via d’administració de la vitamina no seria tan rellevant. Així doncs, el nostre estudi descriu l’elevada variabilitat que hi ha en la forma de tractar aquesta malaltia i posa en evidència que calen mesures per millorar l’atenció als pacients que la pateixen.