UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

En aquesta recerca, en la qual s’analitzen més de 3.300 vídeos publicats entre 2006 i 2018 a 25 canals d’animadors digitals independents, hem trobat un exemple clar de com un nou mitjà (YouTube) ha estat capaç d’afectar la capa cultural en la producció d’audiovisuals d’animació per a la xarxa. Concretament, s’ha pogut constatar com els canvis en les polítiques de monetització dels vídeos pujats a la plataforma i les modificacions aplicades als seus algoritmes de recomanació han influït directament en la manera de fer animació per a Internet.

Els canvis tecnològics de YouTube, doncs, han provocat canvis en les produccions d’animació. Uns els podem considerar lleugers, com l’augment del nombre de produccions, del ritme de publicació i de la durada dels vídeos. Acomplint aquestes característiques, l’algoritme de recomanació pondera de forma positiva els vídeos d’animació, els prioritza i, per tant, poden mantenir cert índex de temps de visualització que, a la fi, és el que YouTube valora i paga. Per aconseguir adaptar-se al ritme de producció que demanda YouTube, els animadors han emprat, principalment, tres estratègies: reduir la complexitat de les seves obres, crear peces d’animació limitada i crear continguts que podríem anomenar de “meta-animació” (on, bàsicament, s’enregistren mentre dibuixen i expliquen com animen). A més, per poder complir amb les normes “family-friendly” que imposa YouTube, els animadors han hagut de renunciar a temes violents o amb connotacions sexuals.

A canvi de l’autocensura, de renunciar a certa llibertat creativa i d’adaptar durades i ritmes de producció a les exigències de la plataforma, els animadors poden publicar els seus continguts  a YouTube, monetitzar les seves produccions i ser ben vistos per l’algoritme. Però, per causa dels canvis a que s’han vist forçats, i gràcies a aquestes tres estratègies d’adaptació, s’han produït variacions profundes que afecten les produccions d’animació d’una manera radical: els animadors estan proposant nous formats, noves estètiques i modes de producció innovadors. Trobem formes d’expressió, com les paròdies d’anime, les produccions de machinima, el doblatge de còmics o els vlogs animats que, fins ara, no existien. Podem concloure que els canvis en l’algoritme de YouTube han afavorit el sorgiment de nous gèneres d’animació.

Quan Lev Manovich parla dels nous mitjans, un dels conceptes més interessants i que més costa d’entendre és el de la transcodificació. Hi ha qui, de manera superficial, l’equipara a una simple traducció, a una recodificació, a la digitalització. Però l’autor va més enllà: deixa entreveure que els nous mitjans tradueixen els continguts a una altra cultura, i cultura i entorn digital queden tan lligats que allò que passa en el món digital afecta la cultura mateixa i a l’inrevés. Creiem que en aquesta recerca ens hem trobat davant d’un clar exemple de transcodificació i de la influència entre les capes tecnològiques i culturals que plantejava Manovich.