Decés de Josep M. Benaul (1951-2020) historiador i professor de la Facultat de 1976 a 1986

05/10/2020

En la mort de Josep Maria Benaul

El passat 28 de setembre va morir a Sabadell, la ciutat on havia nascut el 26 de març de 1951, en Josep Maria Benaul i Berenguer. De família treballadora, estudià Filosofia i Lletres i s’especialitzà en Història Moderna i Contemporània mentre, a cavall entre la fi del franquisme i l’arrencada de la transició, militava a Bandera Roja i al PSUC. Val a dir que en va ser un militant poc disciplinat, crític i amb sentit de l’humor: cap al 1979 publicà de forma anònima, sota el segell d’unes imaginàries Edicions de la Patata de la Kollontai, una novel·la satírica sobre les interioritats de l’esquerra local titulada Un crim que mai no es va cometre.

La seva carrera docent començà al llavors Col·legi Universitari de Girona, i tot seguit a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, on desplegà fins al 1986 una excepcional barreja de rigor i d’excel·lència en la formació dels futurs periodistes. A continuació, del 1986 al 1991, dirigí l’Arxiu Històric de Sabadell prenent el relleu de qui ell considerava el seu mestre, el polifacètic Andreu Castells. El 1991 llegí, a la Facultat d’Econòmiques de l’Autònoma, la seva tesi doctoral, dirigida pel professor Jordi Maluquer de Motes i jutjada per un tribunal del qual formaven part Josep Fontana i Jordi Nadal: La indústria tèxtil llanera a Catalunya, 1750-1870. El procés d’industrialització al districte industrial de Sabadell-Terrassa. L’altíssima qualitat d’aquesta recerca li obrí les portes del Departament d’Història Econòmica de Bellaterra i, uns anys més tard, el portà fins al departament homòleg de la Universitat de Barcelona, on decidí jubilar-se el 2017 per realitzar un somni de joventut: recórrer durant tres mesos, amb la motxilla a l’esquena, el Con Sud llatinoamericà, Xile, Argentina i Uruguai.

Autor de nombroses publicacions sobre la història social, política i econòmica del Sabadell dels segles XIX i XX -però també d’una història de Terrassa-, així com d’estudis consagrats a empreses o corporacions emblemàtiques de la ciutat (per exemple, el Gremi de Fabricants de Sabadell, que historià a quatre mans amb Borja de Riquer), coautor de l’Atles de la industrialització de Catalunya 1750-2010, l’abril de 2019 va ser elegit director de la Fundació Bosch i Cardellach amb el mandat d’obrir-la i revitalitzar-la. No en va tenir temps: pocs mesos després se li diagnosticava una greu malaltia que se l’ha endut en poc més d’un any. Allò que res no ha pogut arrabassar-li fins als darrers moments, però, han estat l’afecte pels seus “amics de l’ànima”, l’amor per la seva filla Amaya, l’ètica del treball i la lucidesa analítica. Aquells que hem tingut el privilegi de conèixer-lo i tractar-lo no l’oblidarem mai. Descansi en pau.

JOAN B. CULLA I CLARÀ