UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

Actualment, la generació de residus ramaders provoca problemes de contaminació a tot el món. Una de les tecnologies més adequades per al tractament d’aquests residus és el compostatge, especialment en grans instal·lacions (Imatge 1 esquerra), que permet transformar aquests residus en un material que pot ser aprofitat de forma beneficiosa com a adob orgànic i substituir els fertilitzants minerals d’origen químic.


Imatge 1: Granja d’aviram i compost obtingut a partir de fems d’aviram.

El treball realitzat en col·laboració entre investigadors de l’INTA-Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria (http://inta.gob.ar/) de l’Argentina i el Grup de Compostatge de la UAB (www.gicom.cat) ha tingut com a objectiu l’avaluació del procés de compostatge de fems d’aus (gallinasses) barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Es van preparar dues mescles amb panotxes de blat de moro pelat, serradures i fems, que actuaven com a cosubstrats de les gallinasses en diferent proporció.

Imatge 2: Alegries adobades amb el compost obtingut a l’estudi

Les variables de seguiment del procés van mostrar tendències similars durant el procés de compostatge per a tots els tractaments, obtenint-se un producte final de característiques molt adequades per al seu ús com a adob en agricultura ecològica, especialment pel seu contingut d’elements fertilitzants com el nitrogen o l’estabilitat i maduresa mesurades amb tècniques respiromètriques i assajos de germinació (Imatge 1 dreta).

Com a conclusió, es va observar que fins a un contingut de 60% de fems d’aus de corral a la barreja no afecta el procés de compostatge. Al mateix temps, es va constatar l’efecte positiu que tenia el compost en horticultura, en assajos amb Salvia splendens i Impatiens walleriana, conegudes normalment com alegries i coral·lins (Imatge 2 i Imatge superior).

Finalment, es pot afirmar que aquests residus es poden valoritzar en forma de compost, tancant així el cicle de nutrients biogeoquímics.