UABDivulga - Barcelona recerca i innovació

El recent agermanament de les ciutats de Castelló de la Plana i Târgoviște (Rumania) és un exemple d’èxit de com un enclau migratori (romanès en aquest cas) pot inserir-se sense especials dificultats  en una ciutat de la que va arribar a representar el 14% de la població total. Aquest fet és destacable en un context en el que altres enclaus migratoris (concentració de persones d’una determinada nacionalitat estrangera) han experimentat situacions conflictives, tant a Espanya com a d’altres països. En aquest sentit, el cas de Prato a Itàlia és especialment interessant, doncs al costat d’un Districte Industrial tèxtil va emergir una indústria “ètnica” (Pronto Moda) operada per persones d’origen xinès que va ser objecte d’actuacions policials amb ressò als mitjans de comunicació italians.

Una recerca a Castelló per part d’investigadors del GRAFO (www.grafo.cat Universitat Autònoma de Barcelona) i l’AERT (www.aert.uji.es, Universitat Jaume I de Castelló) dins del marc dels projectes finançats pel MINECO (CSO2015-68687-P i ECO2015-67122-R), proposa un model explicatiu en el qual les característiques de formalitat/informalitat del propi Districte Industrial, conjuntament amb el marc legal i l’orientació empresarial dels immigrants, interactua amb les pròpies institucions creades pels immigrants a nivell local per definir de quina manera aquestes persones s’acaben inserint en l’economia i la vida de les localitats de destí.

En el cas de Castelló, l’alt nivell de formalitat de l’economia de la ceràmica, distribuïda en diferents localitats de La Plana va proporcionar estabilitat i continuïtat a persones immigrants (no només d’origen romanes) que van decidir quedar-s’hi a una ciutat que ara veien com a “casa meva” malgrat la seva auto-identificació com a ciutadans romanesos. Aquesta positiva influència del sector industrial es va afegir a l’existència d’un conjunt d’institucions cíviques i religioses d’origen romanès, recolzades pel Consolat Romanès a Castelló i les administracions locals, que  van permetre augmentar la capacitat d’absorció de ciutadans d’aquesta nacionalitat, que comparativament trobaven unes condicions més favorables que altres col·lectius.

Per últim, l’estudi demostra com la crisi econòmica va refermar la voluntat de prendre a Castelló com la nova base a partir del qual buscar treball per temporada o de forma provisional en altres províncies o països per acabar tornant-hi en el moment que milloressin les condicions, com de fet està passant en aquest moments.

El model proposat permet ser desenvolupat de forma que es puguin contrastar amb altres districtes industrials associats a enclaus migratoris a la resta d’Europa.