Agus Morales: "La passió pel periodisme és una flama que entre tots hem d'intentar que segueixi viva"

22/12/2023

Agus Morales, exalumne de la Facultat de Ciències de la Comunicació, es va llicenciar en Periodisme i després va fer el doctorat en Llengua i literatura. Actualment, és professor de la facultat i exerceix l’ofici del periodisme  com a director de la Revista 5W. Ha col·laborat en mitjans internacionals com  The New York Times i també ha escrit diversos llibres.

Quina ha estat la teva trajectòria des que et vas graduar en Periodisme a la facultat?

Vaig estudiar a l’Autònoma el grau de periodisme i després vaig fer doctorat en llengua i literatura, concretament una tesi sobre Rabindranath Tagore, el poeta indi.

Laboralment, vaig ser corresponsal de l'Agència EFE a l'Índia-Pakistan i allà vaig fer cobertures, al sud d’Àsia, entre elles, la mort d’Osama bin Laden. Després vaig estar tres anys treballant a Metges Sense Fronteres, viatjant entre l’África i l’Orient Mitjà.

Després vaig començar com a freelance i fins ara. He estat treballant, però, sobretot en un projecte molt important que és la revista 5W. Un mitjà de crònica i fotografia internacional. En  aquest temps també he escrit diversos llibres: No som refugiats, que escenifica la vida de les poblacions refugiades arreu del món; Ya no somos amigos, que és la novel·la que vaig publicar l'any passat i Cuando todo se derrumba, una crònica que relata la pandèmia.

Fa poc vas guanyar el premi Montserrat Roig 2023, de què va aquest projecte?

De la mà de l'Anna Surinyach tenim un projecte que té com a títol Joves i grans ben acompanyats. Aquest se centra en dos col·lectius, els quals són epítoms o simbòlics del seu espai cultural i polític. Però la narrativa vol girar, sobretot, entorn d’un dels dos en concret, els més joves, perquè era un tema que ja havíem treballat a la revista anteriorment. 

L’objectiu és analitzar com jovent major d’edat és acollit durant uns mesos per persones grans. Veure com funciona aquesta experiència compartida i si beneficia totes dues parts, sobretot amb la voluntat de mostrar-ho a la societat.

L’origen periodístic consisteix a reflectir com aquests dos mons es troben. L'energia i la força de les persones joves es s’entrellaça amb un altre món, que és el d'aquestes persones que s'enfronten a la soledat.

Amb tots els projectes que has realitzat i continues fent, per què vas decidir ser professor? I per què a l'Autònoma

Vaig decidir ser professor a l'Autònoma perquè és la meva Universitat i és pública, crec que això és molt important. El meu objectiu fonamental no és només impartir o compartir coneixements, sinó sobretot estimular els estudiants en tots els sentits. Aquest és el rol que intento agafar a les classes.

Vaig decidir ser professor per aquest motiu i també perquè per mi els anys a la universitat i els posteriors van ser molt importants. Quan vaig acabar la carrera vaig viure moments clau des del punt de vista professional i formatiu. Així doncs, m'agrada molt acompanyar els estudiants en aquest moment, jo també aprenc molt d'aquestes persones.

I com creus que ha canviat la docència o el periodisme a les classes des que vas estudiar fins ara com a docent?

A l’àmbit tècnic de moltes maneres que tenen a veure, sobretot, amb l’evolució tecnològica, la forma de comunicar, el nou abasts del periodisme… Però l’essència per mi és la mateixa. Sobretot aquesta passió pel per l’ofici, si no la tens, no val la pena estudiar a aquesta facultat. Perquè hi ha moltes altres facultats millors per guanyar diners o per buscar altres tipus de sortides professionals.

Diuen que el periodisme és una carrera sense sortides o sense futur, que els  hi diries a aquelles persones que es plantegen fer aquesta carrera?

Penso que és essencial buscar la manera de treballar i evidentment que et paguin per la teva feina. Però també opino que el centre de la reflexió quan estudies o vols fer periodisme no ha de ser utilitarista. Fem periodisme perquè pensem que és necessari per explicar què passa al món, perquè aquí sí que és una eina per canviar les coses d’alguna manera.

És molt important trobar la manera de convertir el periodisme en una feina econòmicament sostenible. No és cap secret que quan fem periodisme no ho fem de forma utilitarista, és a dir, no és una carrera que fem per enriquir-nos o per altres motius, sinó que, al cap i a la fi, la vocació està molt present. Que pot ser perillós això també, sí, però crec que es pot trobar un equilibri entre les dues coses.

Com a periodista de renom, com apliques la teva experiència a les aules?

A les aules jo simplement intento compartir la meva passió pel periodisme. Per a mi, això és molt més important que impartir coneixements. Transmetre aquesta passió crec que és essencial, una passió que ja ve de sèrie, però és una flama que d’alguna manera tots i totes hem d’intentar que mantenir viva.