La motivació com a metodologia docent

09/06/2015

S’ha pogut constatar que, en general, els alumnes dels graus de la Facultat d’Economia i Empresa de la UAB (FEiE) tendeixen a escollir els graus d’ADE, ECO, CIF o EiT per motius més de tipus finalista que no pas vocacional. Segons les dades provisionals de l’enquesta de motivació i expectatives professionals realitzada a tots els alumnes de nou ingrés del curs 2014-2015, només un 38% de la mostra afirma que la seva única motivació per escollir el grau ha estat l’interès pels temes econòmics, mentre que quasi un 90% de la mostra afirma que creu que els estudis als que s’ha matriculat li facilitarà trobar feina.

Les dades subministrades per l’Agencia de Qualitat Universitària (AQU) i les dades pròpies de la FEiE, fruit d’una enquesta als recents graduats, recolzen la creença dels alumnes ja que ens diuen que el 92% dels llicenciats d’ADE i ECO tenen feina al cap d’un any d’haver acabat els seus estudis i només el 22,1% dels recent graduats (2013-2014) estan a l’atur un mes després de finalitzar els seus estudis.

Els estudiants pensen, en general, que els graus de la FEIE són més un mitjà que un objectiu en si mateix. Aquesta tipologia d’alumnes sens dubte condiciona la metodologia docent ja que són alumnes no massa motivats per aprendre els coneixements propis de cadascun del graus. Es per això, que cal buscar quines són aquelles eines docents que poden facilitar la tasca dels professors a l’hora de motivar als alumnes. Dos bons exemples d’eines docents que es poden emprar són els experiments i l’anàlisi de casos reals.

Els experiments permeten estudiar les qüestions econòmiques fent que l’alumne s’enfronti a les alternatives que té al seu abast i prengui decisions sobre les variables econòmiques que controla en un context el més proper possible a la realitat. L’alumne aprèn la dinàmica econòmica en base a la seva pròpia experiència viscuda durant l’experiment.

L’anàlisi de casos té com a objectiu que l’alumne desenvolupi la seva capacitat analítica observant el que passa en la realitat del dia a dia. La resolució de casos consta de quatre etapes: En primer lloc, s’exposen les dades disponibles sobre la qüestió econòmica tractar. En segon lloc, es plantegen les preguntes i interrogants que sorgeixen de l’observació de les dades. En tercer lloc, els alumnes intenten analitzar el comportament observat de les variables en base als coneixements i habilitats que han adquirit durant les classes de teoria, per donar resposta a les preguntes formulades. Finalment, s’exposen les conclusions a classe per tal que el professor pugui aportar el seu feedback a l’anàlisi realitzada pels alumnes.
 

Judith Panadés
Departament d’Economia i Història Econòmica
Universitat Autònoma de Barcelona