07/10/2015

Impacte econòmic de les activitats desenvolupades per les universitats emprenedores

Una investigació sobre l’impacte econòmic que suposen les activitats desenvolupades per les universitats emprenedores al Regne Unit ha utilitzat dades de 147 universitats durant el període 2005-2007. Els resultats mostren l’impacte econòmic positiu i significatiu de les activitats de les universitats, així com diferències entre les universitats del Grup Russell, l’impacte econòmic de les quals prové de les activitats emprenedores (spin-offs) i la resta d’universitats, l’impacte econòmic de les quals està associat a activitats de transferència de coneixement.

Autor: iStockphoto/Shivendu Jauhari.

Al llarg de la història econòmica, les institucions han establert les regles que donen forma a la interacció humana contribuint a la configuració de les principals fonts de desenvolupament. Aquest fet explica per què els factors polítics, socioculturals i econòmics responen a certes forces particulars. Seguint aquesta perspectiva, en qualsevol model econòmic, les institucions faciliten el desenvolupament d’aquelles activitats que són la força motriu que hi ha al darrera del creixement econòmic i la prosperitat. En les economies més emprenedores i innovadores, el factor de producció dominant és el capital del coneixement com a font d’avantatge competitiu, que es complementa amb el capital emprenedor, representat per la capacitat de participar i generar activitats emprenedores. D’aquesta manera, en aquest tipus d’economies es generen escenaris en què els emprenedors potencials poden identificar i explotar oportunitats econòmiques i de coneixement que els permeten dur a terme nous projectes emprenedors i innovadors.

D’aquí que la universitat sigui un dels escenaris més rellevants en el context de les economies emprenedores i que, al seu torn, els diversos agents estiguin interessats en analitzar l’impacte de les seves activitats en el desenvolupament econòmic i social de les regions. Així doncs, les universitats tendeixen a transformar-se en organitzacions emprenedores per tal d’establir vincles cada vegada més productius i creatius entre l’educació i la investigació que desenvolupen. A causa de la complexitat de les activitats universitàries, estudis previs han explorat l’impacte econòmic de la docència universitària, la recerca o les activitats emprenedores, utilitzant diferents enfocaments teòrics i metodologies. Per exemple, en la dècada dels 80s i 90s, els estudis al respecte utilitzaven l’anàlisi input-output per descriure l’impacte econòmic de les activitats de les universitats. Més recentment, s’han utilitzat metodologies més sofisticades (anàlisi de productivitat, l’anàlisi total dels factors productius, anàlisis economètriques, etc.) per explorar l’impacte directe de les activitats específiques de recerca o l’impacte indirecte de la difusió del coneixement. No obstant això, l’impacte de les universitats en el desenvolupament econòmic segueix encara sent poc estudiat.

En aquest sentit, l’objectiu principal d’aquest treball ha estat aproximar-se a una millor comprensió sobre l’impacte econòmic de les activitats desenvolupades per les universitats emprenedores (docència, investigació i emprenedores), utilitzant com a marc teòric els fonaments de la teoria del creixement endogen, en particular, els factors de producció com ara la inversió en capital humà, en coneixement, i l’activitat emprenedora. Metodològicament, s’utilitzen equacions estructurals amb dades per al període 2005-2007, obtingudes a través de l’Agència d’Estadístiques d’Educació Superior (HESA) i el Centre Internacional per a la Competitivitat del Regne Unit.

Pel que fa a les contribucions, el present estudi pot aportar des de dues perspectives diferents, però alhora complementàries. La primera és mitjançant un marc teòric que permet entendre l’impacte econòmic de les principals activitats desenvolupades per la universitat (docència, investigació i emprenedoria) en el context d’una economia basada en la innovació i l’emprenedoria. La segona és una proposta per explorar i analitzar aquest fenomen tractant de superar les limitacions identificades amb altres tècniques utilitzades prèviament.
 

Maribel Guerrero
Deusto Business School - Universitat de Deusto
maribel.guerrero@deusto.es

James A. Cunningham
Newcastle Business School, United Kingdom
james.cunningham@northumbria.ac.uk

David Urbano
Departament d'Empresa - UAB 
david.urbano@uab.cat

Referències