Fons personals


Retrat de Ferran Sunyer Arxiu Sunyer

Ferran Sunyer i Balaguer va néixer a Figueres l'any 1912 i va morir a Barcelona l'any 1967. Des del naixement va estar afectat per una paràlisi total que li va fer impossible tot intent d'assistència a l'escola. La convivència amb els seus cosins des de la infantesa féu que, alhora que ells, progressés culturalment, fins que es desvetlla el seu interès cap a la física, l'astronomia i les matemàtiques.

En 1938 va publicar les seves investigacions a la revista Comptes rendus de l'Académie des Sciences de París. Des d'aleshores mantingué contacte regular amb l'Escola analítica francesa, especialment amb Mandelbroj  i els seus deixebles. 

Segons el conveni signat entre la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer i la Universitat Autònoma de Barcelona el 22 d'abril de 1999, la Biblioteca té cedit l'arxiu del matemàtic Ferran Sunyer i Balaguer -epistolari, treballs, apunts, articles i altres documents- així com el fons bibliogràfic i la documentació arribada en una segona tramesa el juliol de 2001.

Correspondència digitalitzada
Fons bibliogràfic

Inventari
Separates
Sol·licitud de consulta de documents originals
Fundació Ferran Sunyer


 


 

Josep Egozcue i Cuixart

Josep Egozcue i Cuixart, nascut l'any 1940 a Barcelona, va ser un dels pioners de l'estat espanyol en la investigació de tècniques de reproducció assistida que van permetre la fecundació in vitro. Va ser un dels fundadors de la Universitat Autònoma de Barcelona; era professor emèrit i va ser secretari general i vicerector de Relacions exteriors i campus amb l'equip del rector Ramon Pascual, època en la qual, entre d'altres, es van elaborar els primers estatuts democràtics de la UAB.

Doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i especialista en Biologia Cel·lular, va ser catedràtic de Biologia Cel·lular de la UAB i dirigia el grup de citogenètica del Institut de Biotecnologia i Biomedicina "Vicent Villar Palasí" (IBB). També va dirigir el departament de genètica del Centre Regional de Primats d'Oregón (Estats Units) i el Departament de Citogenètica del Institut d'Investigacions Citològiques de València.

El llegat cedit pel Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia inclou la col·lecció de separates d'articles dels grups de recerca vinculats al Dr. Egozcue, així com fons bibliogràfic.

Separates
Fons bibliogràfic
 


 Arxiu Gutzwiller

Otto Wilhem Gutzwiller (1889-1958), nascut a Suïssa, va ser geòleg dedicat a la petrologia. Va ser assessor en geologia a Espanya i també a Veneçuela i Perú.

De  Catalunya coneixia bé la regió geològica de Blanes on es va construir l'actual Jardí Botànic  en una zona granítica del Carbonífer superior.

 

Inventari de l'arxiu
 


 

Retrat de Millàs Josep M. Millàs i Vallicrosa

Josep M. Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, 1897-Barcelona, 1970) va excel·lir en l'estudi de la història de la ciència a l'Espanya musulmana i en l'estudi de la poesia hebrea medieval, i va fundar una escola d'arabistes i historiadors de la ciència que no ha deixat d'explorar la ciència d'Al-Andalus amb un rigor exemplar.

L'any 2000 la biblioteca personal  de Josep Maria Millàs Vallicrosa va passar a formar part de les col·leccions de monografies i revistes de la secció d'Història de la Ciència de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia i, en menor grau, dels fons de les biblioteques de Medicina i d'Humanitats. De forma genèrica, s'ha designat aquest fons amb el nom de Fons Millàs.

El Fons Millàs inclou unes 1.300 monografies sobre ciència àrab, instruments científics, poesia hebrea medieval, història de l'astronomia i de les matemàtiques, i historiografia de la ciència; diverses sèries de publicacions periòdiques (entre les que destaquen 40 volums de les revistes Isis y Archives Internationales d'Histoire des Sciences que complementen les sèries de l'Autònoma); i la col·lecció gairebé completa de les obres de Josep Maria Millàs. A banda de l'enorme valor simbòlic del seu fons, les obres que el formen amplien substancialment les possibilitats per a la recerca en història, filologia i història de les ciències a l'Autònoma

Publicacions científiques
Fons bibliogràfic
Inventari de l'arxiu
Inventari (2a part)

 


Pedro Pascual

Col·lecció de documents del Dr. Pedro Pascual de Sans (1934-2006), físic català nascut a Sevilla, catedràtic a la Universitat de València (1963-1971) i des del 1971 a la Universitat de Barcelona. El fons és un dels arxius científics personals més importants per a la història de la física espanyola i la política científica contemporània. El fons consta de correspondència diversa del Dr. Pascual entre els anys 1962 i 2002; nombrosa documentació administrativa sobre el Grupo Interuniversitario de Física Teórica (G.I.F.T.), el Comitè Acadèmic de la Universitat de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera, el Parc Científic de Barcelona i d'altres; i una enorme quantitat d'apunts manuscrits de temes de Física. En total, es tracta de més de 3.400 documents relacionats amb la intensa activitat docent, administrativa i d'investigació en l'àrea de la física i la politica científica del Dr.Pascual, que pertanyen al Centro de Ciencias de Benasque Pedro Pascual, el qual ha autoritzat la digitalització i la difusió d'aquest fons. La descripció dels documents està basada en l'inventari i catàleg realitzat pel Servei d'Arxius de Ciència. El fons Pedro Pascual està parcialment digitalitzat 

Apunts

Correspondència




Fotografia Cristina VicenteCristina Vicente

Maria Cristina Vicente va néixer el 29 d'abril de 1948 a Lleó i es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Salamanca el 1971. L'any 1979 es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesis doctoral Contribución al estudio de los diplópodos epigeos de Cataluña. Aquest va ser el primer estudi morfològic, faunísitic i taxonòmic dels diplòpodes de Catalunya. Els principals resultats es van publicar a la revista Eos i es va convertir en un estudi de referència per als especialistes en diplòpodes de la Península Ibèrica. En el vessant acadèmic i pedagògic la Dra. Vicente va ser professora de la UAB del 1972 fins el 2000. Primer com a professora adjunta i posteriorment com a professora titular. Va donar-hi classes de Zoologia general i de Zoologia dels artròpodes i va assumir diferents càrrecs acadèmics al departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia.

Com a investigadora en zoologia la Dra. Vicente va especialitzar-se en l'estudi de la morfologia, la taxonomia i l'ecologia de diferents grups de diplòpodes a la península ibèrica. Com a resultat, va publicar nombrosos articles, molts d'ells en col·laboració amb altres miriapodòlegs. Tantmateix, va participar en múltiples activitats i associacions entomològiques, entre elles al Centre International de Myriapodologie.

El llegat personal de la Dra. Vicente es compon d'articles científics en forma de separates i de l'epistolari professional.

Separates
Inventari epistolar
Més informació sobre diplòpodes 
 


Ramon Ortiz Fornaguera

Fons personal de Ramon Ortiz Fornaguera (1916-1974), físic i matemàtic format a la Universitat de Barcelona que treballà a la Junta de Energía Nuclear. La seva trajectòria professional és rellevant per comprendre la física universitària en el primer franquisme i el desenvolupament de les ciències nuclears en la dictadura.
 
El fons consta de documents cedits per a la seva digitalització per Teresa Ortiz, filla de R. Ortiz, gràcies a la mediació dels investigadors Pablo Soler, Gonzalo Gimeno i Mercè Xipell, que ha escanejat i elaborat un primer catàleg d'aquest material. Els documents inclouen la correspondència d'Ortiz i documents relatius a la seva formació i activitat professional. El fons inclou també la majoria de treballs publicats d'Ortiz i alguns manuscrits relacionats amb aquests treballs. Alguns d'aquests documents han estat utilitzats en la tesi doctoral de Gonzalo Gimeno, ‘La matemática de los quanta en España’ (Universitat Autònoma de Barcelona, 2015). Vegeu també Gonzalo Gimeno, Pablo Soler i Mercè Xipell, ‘Descripción del Archivo Ramón Ortiz Fornaguera’, Actes d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 6 (2014), 117–28 http://dx.doi.org/10.2436/ahct.v6i0.133276

En la classificació i edició dels registres amb vistes a la seva incorporació al DDD hi han col·laborat, a més dels investigadors esmentats, Mireia Bachs i Rosa Pujol (Biblioteca de Ciència i Tecnologia, UAB); Carlos Acosta (Servei d'Arxius de Ciència i Centre d'Història de la Ciència, CEHIC, UAB); i Miquel Carandell (CEHIC, UAB). Aquesta actuació ha tingut el suport del Servei d'Arxius de Ciència i del projecte HAR2011-27308 Física, cultura y política en España, del Ministerio de Ciencia e Innovación.

Es pot consultar integrament en el DDD