• Departament
• Docència
• Recerca
• Divulgació

• Presentació
• Ressenya històrica
• Professorat que hi ha impartit docència
•  
• Organització
• Govern
• Estructura
• Dades de contacte
•  
• Personal
• Professorat i personal de suport
• Administració i serveis

Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials > Departament > Ressenya històrica

Història del Departament de Didàctica de la Llengua, la Literatura i les Ciències Socials Acabada la Guerra Civil, es va fer tabula rasa del que havia estat el magisteri en temps de la República i gran part del professorat de les Escoles Normals va ser depurat. En els nous plans d'estudis de magisteri el baix nivell cultural d'accés (Batxillerat elemental) feia necessari procurar als futurs mestres una cultura bàsica, general. En el pla de 1941 figuraven assignatures tan genèriques com "Ampliación y Metodología de las Letras" o "Ampliación y metodología de las Ciencias". En el pla de 1950, que va regir al llarg de 17 promocions, ja especificaven "Geografia e Historia y su Metodología" o "Historia de la Literatura Española y su Metodología". A "su metodología", generalment no s'hi arribava mai perquè dominava la concepció de "qui sap, sap ensenyar". Quan en el pla de 1967 l'accés a les Normals va comportar estudis de Batxillerat superior, aleshores van desaparèixer dels programes les matèries de contingut científic i, per primera vegada, van agafar protagonisme les didàctiques específiques de cada matèria, les quals ocupaven quinze de les vint-i-una hores setmanals programades. El nou pla no va anar acompanyat de la corresponent formació de reciclatge del professorat de les normals, els quals en gran part no estaven preparats per impartir didàctiques i, amb comptades excepcions, es va seguir donant continguts. L'any 1970, amb "La Ley General de Educación" es va ampliar l'escolarització obligatòria fins els 14 anys, i les Escoles de Magisteri van passar de ser estudis secundaris a ser estudis universitaris de diplomatura. Les noves "Escuelas Universitarias de Formación del Professorado de EGB" van haver d'atendre una demanda creixent de mestres degut a una política decidida per arribar a la plena escolarització dels infants de l'estat espanyol. Les dificultats pedagògiques i didàctiques que va comportar l'ampliació dels estudis primaris, i l'accés a l'escola d'infants provinents de sectors socials fins aleshores no escolaritzats, va demostrar la necessitat d'una millor preparació professional dels mestres. La demanda de professorat, resultat de la llei del 70, va fer possible la creació de noves normals. L'Escola de Formació del Professorat d'EGB de la Universitat Autònoma de Barcelona va ser creada el curs 1972-73. Aquesta escola va seguir el pla d'estudis oficial que prescrivia un any comú, molt globalitzat, orientat a preparar els mestres per la primera etapa d'EGB; i dos anys d'una moderada especialització en una àrea de coneixement per atendre els alumnes de segon cicle d'EGB ( 12-14 anys). En aquest pla d'estudis, a moltes universitats, les didàctiques van tornar a quedar en segon pla per la preocupació pri'ritària de preparar les matèries acadèmiques de cada especialitat.

>>Continuar