Un dels pilars bàsics de l'EEES és l'establiment d'un sistema de crèdits per tal de:
a) mesurar, en tota la seva dimensió, el treball real desenvolupat per l'estudiant per a superar cadascuna de les assignatures.
b) el treball sigui fàcilment reconegut quant a nivell, qualitat i formació en els diferents estats europeus que l'adoptin.

Els crèdits ECTS (European Credit Transfer System ) es van crear arran dels programes d'intercanvi, per facilitar el reconeixement dels estudis dels alumnes que hi participaven. El primer ús que es va donar a aquest sistema de crèdits va ser la confecció d'unes taules d'equivalència entre universitats per tal d'afavorir la mobilitat dels estudiants.

L'EEES va decidir apostar pels com l'estàndard a totes les universitats per garantir l'harmonització i la qualitat de les titulacions. A diferència dels crèdits actuals que es basen en les hores lectives, els crèdits ECTS es basen en el treball personal de l'estudiant, en totes les activitats del seu procés d'aprenentatge (hores lectives, hores d'estudi i d'elaboració de treballs i pràctiques). La UAB ha establert que un crèdit ECTS equival a 25 hores de treball de l'estudiant.

Un curs acadèmic equival a 60 crèdits ECTS, sempre i quan l'estudiant s'hi pugui dedicar a temps complet.

Aquesta nova forma de còmput implica una nova cultura docent/discent i, en conseqüència implica un canvi essencial en relació a la situació actual, en què el crèdit s'utilitza més per mesurar la dedicació del professor i l'obligació acadèmica de l'alumne, que no pas per mesurar la feina que suposa per a l'estudiant superar una determinada assignatura.