Medi ambient i Conservaciˇ

compostatge fems d'aviram
05/2015 -

Compostatge de fems d’aviram per utilitzar-ho com a adob en horticultura

Els residus ramaders comporten problemes de contaminació arreu del món. El compostatge d’aquests residus permet transformar-los en un material que pot ser utilitzat com a adob orgànic i substituir els fertilitzants mineral d’origen químic. Un estudi ha avaluat el procés de compostatge de fems d’aviram barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Els resultats obtinguts permeten constatar la proporció màxima de fems que no afecta el procés de compostatge, així com l’efecte positiu del compost en horticultura.

ReferŔncies

Rizzo, Pedro Federico; Della Torre, Virginia; Riera, Nicolás Ivan; Crespo, Diana; Barrena, Raquel; Sánchez, Antoni. Co-composting of poultry manure with other agricultural wastes: process performance and compost horticultural use. Journal of Material Cycles and Waste Management. 2015, vol. 17, num. 1, p. 42-50. doi: 10.1007/s10163-013-0221-y.

Actualment, la generació de residus ramaders provoca problemes de contaminació a tot el món. Una de les tecnologies més adequades per al tractament d’aquests residus és el compostatge, especialment en grans instal·lacions (Imatge 1), que permet transformar aquests residus en un material que pot ser aprofitat de forma beneficiosa com a adob orgànic i substituir els fertilitzants minerals d’origen químic.
compostatge fems d'aviram 1  
Imatge 1: Granja d’aviram.
 
El treball realitzat en col·laboració entre investigadors de l’INTA-Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria de l’Argentina i el Grup de Compostatge de la UAB ha tingut com a objectiu l’avaluació del procés de compostatge de fems d’aus (gallinasses) barrejats amb altres residus orgànics complementaris. Es van preparar dues mescles amb panotxes de blat de moro pelat, serradures i fems, que actuaven com a cosubstrats de les gallinasses en diferent proporció.
 
Les variables de seguiment del procés van mostrar tendències similars durant el procés de compostatge per a tots els tractaments, obtenint-se un producte final de característiques molt adequades per al seu ús com a adob en agricultura ecològica, especialment pel seu contingut d’elements fertilitzants com el nitrogen o l’estabilitat i maduresa mesurades amb tècniques respiromètriques i assajos de germinació (Imatge superior esquerra).
 
Com a conclusió, es va observar que fins a un contingut de 60% de fems d’aus de corral a la barreja no afecta el procés de compostatge. Al mateix temps, es va constatar l’efecte positiu que tenia el compost en horticultura, en assajos amb Salvia splendens i Impatiens walleriana, conegudes normalment com alegries i coral·lins (Imatge 2).
compostatge fems d'aviram 2  
Imatge 2: Alegries i coral·lins adobats amb el compost obtingut a l’estudi.
 
Finalment, es pot afirmar que aquests residus es poden valoritzar en forma de compost, tancant així el cicle de nutrients biogeoquímics.
 
Imatge superior esquerra: Compost obtingut a partir de fems d’aviram.

Antoni Sánchez
Grup d'Investigació en Compostatge (GICOM)

Departament d'Enginyeria QuÝmica, Biol˛gica i Ambiental

Antoni.Sanchez@uab.cat

2019 Universitat Aut˛noma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388