Pedagogia

03/2015 -

Intolerància a les competicions esportives escolars

L’Equip de Desenvolupament Organitzacional ha realitzat recentment un estudi en què han participat escolars, esportistes, entrenadors, tècnics esportius, professors, famílies, àrbitres i responsables institucionals i que ha permès diagnosticar les manifestacions i les causes de la intolerància a les competicions esportives escolars. L’estudi ha conclòs amb el disseny i la validació d’un Codi de Conducta que contempla els diversos col·lectius i agents implicats, així com els nivells de regulació.

Referències

Gairín, J. (Coord.); Castro, D.; Díaz-Vicario, A.; Muñoz, J. L.; Sha, P. Codi de conducta per a competicions esportives escolars. Universitat Autònoma de Barcelona. Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO). 2012.
 
Gairín, J.; Muñoz, J. L.; Castro, D.; Díaz-Vicario, A. Causas de la intolerancia en las competiciones deportivas escolares: Elaboración de un Código de Conducta. Revista de Psicología del Deporte. 2014, vol. 23, num. 2, p. 255-265.

L’Equip de Desenvolupament Organitzacional (EDO) ha realitzat recentment un estudi que, amb finançament del Consejo Superior de Deportes (CSD), ha permès diagnosticar les manifestacions i les causes de la intolerància a les competicions esportives escolars. A l’estudi han participat escolars, esportistes, entrenadors, tècnics esportius, professors, famílies, àrbitres i responsables institucionals mitjançant 529 qüestionaris, 44 entrevistes i 4 grups de discussió.
 
Els principals resultats de l’estudi evidencien que les manifestacions d’intolerància més freqüents a l’àmbit de les competicions esportives escolars acostumen a vincular-se a la manca de respecte i suport a la funció desenvolupada pels àrbitres, als insults i altres manifestacions de violència, i a l’absència de col·laboració amb els entrenadors. Els resultats també senyalen que cal evitar demanar esforç sense límit als infants i joves esportistes, que és precís abolir les manques de respecte i el requerir comportaments d’estrella, així com parlar despectivament dels entrenadors i menystenir les tasques que aquests duen a terme. Les agressions verbals, per part de familiars i espectadors, són les més habituals en aquest àmbit i solen adreçar-se a àrbitres, entrenadors i esportistes a partir de determinades accions del joc i decisions arbitrals.
 
Es constata que les causes personals de la intolerància guarden relació amb la imitació i el desig de sobresortir, la tensió i la pressió per guanyar, l’orgull i l’enveja, la manca de respecte i el comportament incívic dels espectadors. En canvi, les causes contextuals de la intolerància tenen més a veure amb una major preocupació pels resultats que no pas per la formació, amb la manca de cultura de la tolerància i amb l’existència d’una determinada cultura de la violència assumida socialment.
 
Imatge 1: Foto de la Jornada celebrada a la UAB en la que es van presentar els principals resultats de l’estudi.
 
L’educació en la tolerància de tots els implicats a les competicions esportives escolars és la mesura que els participants consideren més efectiva per a combatre la intolerància. I és, en aquest sentit, que l’estudi conclou amb el disseny i la validació d’un Codi de Conducta que, per una banda, contempla els diversos col·lectius i agents implicats –persones, grups i institucions– i, de l’altra, els nivells de regulació –principis, justificació, normes reguladores i conductes a evitar.
 
Malgrat els esforços realitzats fins al moment, la intolerància segueix essent present a les competicions esportives escolars. És per aquest motiu que documentar la seva presència i desenvolupar un Codi de Conducta com a proposta per a incidir en la millora de l’esportivitat pot recolzar l’establiment de programes d’intervenció. Aquest fet pot contribuir, a la vegada, a generar consciència individual i col·lectiva al voltant de la necessitat d’eradicar els comportaments intolerants a l’esport escolar, ja que suposen un veritable impediment per a la formació d’infants i joves en valors educatius. Instruments com els Codis de Conducta, o d’altres, haurien de servir als centres escolars i a les entitats esportives per a reflexionar i posar en marxa mesures organitzatives en favor de la convivència i la tolerància, i l’eradicació de la violència en les competicions esportives escolars.
 
Imatge superior esquerra: iStockphoto/monkeybusinessimages.


José Luís Muñoz Moreno
Departament de Didàctica i Organització Escolar (Universitat de València)

Joaquín Gairín Sallán

Departament de Pedagogia Aplicada

Joaquin.Gairin@uab.cat

2021 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388