Geografia

01/2015 -

La família com a determinant social de la salut subjectiva a Espanya

L’estudi de la relació entre les situacions i els esdeveniments familiars i l’estat de salut integral de les persones revesteix un interès especial donada la ingent recerca realitzada entorn dels determinants socioeconòmics de les desigualtats en salut enfront de la molt menys prolífica literatura sobre factors intermedis o contextos mediadors de la salut. Aquests factors, coneguts de manera general com a determinants socials de la salut, darrerament han demostrat ser especialment rellevants en l’anàlisi de les desigualtats en salut de les societats avançades en les quals la mortalitat ha aconseguit uns nivells molt baixos. Aquesta tesi se centra en el paper de la família com a determinant social de les desigualtats en salut subjectiva a Espanya.

Referències

“La familia como determinante social de la salud subjetiva en España. Una aproximación desde la Demografía”, tesi doctoral de Jordi Gumà Lao, dirigida pels Doctors Rocío Treviño i Antonio D. Cámara i llegida al Departament de Geografia.

La tesi parteix d’un estudi en el qual es contextualitza la naturalesa subjectiva de la salut, calibrant la seva capacitat de captar també aspectes més propis de les condicions de salut objectiva a Espanya. A partir d’aquest estudi, les tres publicacions restants conformen el nucli del treball mitjançant l’anàlisi dels efectes relatius sobre la salut dels individus de les diferents situacions familiars, de les possibles posicions dins de la llar que aquests individus poden ocupar, i de les diverses transicions establertes a partir d’esdeveniments familiars centrals en el curs de la vida dels individus (naixement de fills, formació i dissolució de parella, etc.). En el cas de l’estudi de les transicions familiars s’ha aproximat, a més a més, els efectes de causalitat i selecció en la relació entre aquestes i la salut.
 
Una de les troballes més destacables del treball, contrastada mitjançant una anàlisi a nivell europeu, és que en les edats avançades els avantatges de la convivència en parella sobre la salut deixen de ser significatives com a conseqüència, probablement, de la forta selecció per supervivència que presenten les cohorts més antigues en arribar a edats avançades. Aquesta potencial selecció té el seu origen tant a nivell contextual (nivells de mortalitat pre-adulta) com individual (influència dels estils de vida sobre la mortalitat diferencial de persones solteres i en unió).
 
Una altra de les contribucions destacades del treball ve donada pel fet de mostrar que la influència neta de diferents factors (tant de naturalesa social com de salut objectiva) sobre indicadors de salut integral com és el cas de la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut (QVRS) es veu clarament modificada pel gènere i els seus rols associats. Així, la tesi apunta que la posició en la llar és un factor més condicionant de la QVRS entre les dones que el cas de factors destacats fins al moment a la literatura com la posició socioeconòmica, mentre que entre els homes és a l’inrevés. De manera interessant, altres dissimilituds en la relació estudiada en homes i dones es produeixen en funció de la relació familiar analitzada (la convivència en parella i/o la paternitat‐maternitat). A més, la incidència dels mecanismes de causalitat i selecció es mostra així mateix dispar en la seva preponderància en ambdós sexes.
 
En conjunt, els resultats de la tesi posen en relleu la necessitat de superar la visió androcèntrica en la recerca en salut. Aquesta visió ha incidit fins al moment en aspectes socioeconòmics sense destacar prou la rellevància d’altres determinants per explicar les desigualtats en salut en el cas de les dones. A més, el treball contribueix amb nou coneixement sobre la diferenciació dels efectes de selecció per salut dels individus que experimenten els diferents esdeveniments familiars i els efectes de causalitat de tals esdeveniments sobre les desigualtats en la salut entre individus per al cas espanyol.

Autor de la fotografia: Jordi Gumà Lao.

Jordi Gumà Lao

Centre d'Estudis Demogràfics (CED)

Departament de Geografia

jguma@ced.uab.es

2022 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388