Geologia

02/2014 -

Descoberts nous registres paleoclimàtics a la Conca de Tremp

La Conca de Tremp posseeix un dels registres paleoclimàtics més complets i diversificats del Pleistocè mitjà i de l’Holocè de la regió pirenaica. Als ja coneguts, inclosos en sediments lacustres d’origen glaciar i càrstic i en dipòsits periglacials i toves calcàries, cal afegir les facetes triangulars de vessant, formes relictes que normalment apareixen en regions àrides i semiàrides. L’estudi d’aquestes estructures confirma que els cicles d’erosió i d’acumulació també depenen d’oscil·lacions climàtiques en regions humides.

Referències

Roqué, C.; Linares, R.; Zarroca, M.; Rosell, J.; Pellicer, X.M. & Gutiérrez, F. Chronology and paleoenvironmental interpretation of talus flatiron sequences in a mountainous area: Tremp Depression, Spanish Pyrenees. Earth Surface Processes and Landforms 38: 1513-1522. doi: 10.1002/esp.3391. 2013.

En determinades circumstàncies, l’evolució dels vessants fa possible que es preservin formes relictes o facetes triangulars de vessant (talus flatirons). Aquestes morfologies apareixen al voltant de relleus estructurals i es caracteritzen per tenir una planta de geometria triangular o trapezoïdal, amb l’àpex enfrontat i desconnectat de l’escarpament (Figures 1 i 2).

Figura 1. “Roca del Bolet”. Amb aquest nom es coneix a Figuerola d’Orcau (Conca de Tremp) aquesta forma residual derivada del desmantellament d’un paleovessant. Fa 60 anys s’hi podia pujar, amb alguna dificultat, i explica la gent d’aquelles contrades que eren molts els que ho intentaven per demanar desitjos des de d’alt de la roca. (a) Visió de conjunt. Es pot veure la inclinació del vessant i el dipòsit col·luvial associat. (b) La roca de coronació és un bloc de tova (214+/-11 U/Th anys BP) desprès de la plataforma superior del Mont de Conques. D’escala, l’investigador Dr. Mario Zarroca (Departament de Geologia de la UAB) amb unes alumnes del Grau de Geologia.


Figura 2. (a) Exemple d’un paleovessant. A la figura 3 s’indica la seva localització en el context morfoevolutiu de la zona. Correspon a l’episodi S3, amb una edat OSL compresa entre 22.1 i 19.7 ka. D’escala, l’investigador principal, Dr. Carles Roqué (UdG). (b) Detall de la presa de mostres per a datacions mitjançant C14-AMS i OSL.


Les facetes triangulars de vessant són formes poc freqüents i en comptades ocasions han aparegut formant seqüències espacials. Tots els casos fins ara estudiats són de regions àrides y semiàrides. La gènesi d’aquests paleovessants involucra canvis cíclics de les condicions erosives i sedimentàries que s’atribueixen a oscil·lacions climàtiques (Figura 3). Estudis realitzats a la depressió de l’Ebre han palès que durant les etapes humides i fredes té lloc l’acumulació de sediment en el vessant, mentre que en les fases seques i càlides són dominants els processos d’erosió.


Figura 3. Esquema de la formació d’una faceta triangular de vessant en el sector de Figuerola d’Orcau, Isona. La gènesi d’una faceta implica que després d’un període d’acumulació de material detrític en el vessant, provinent de les part altes del mateix (a), té lloc un procés d’erosió intensa que fa que s’individualitzi la faceta (b i c).


La recerca realitzada a la Conca de Tremp confirma que en regions humides els cicles d’erosió i d’acumulació tenen aquesta mateixa dependència climàtica. La cronologia de les seqüències de facetes triangulars en aquesta zona suggereix que les fases d’agradació dels vessants es perllonguen més en el temps i s’inicien abans que en les depressions semiàrides de l’interior de la Península Ibèrica. Probablement aquest fet es relaciona amb una major disponibilitat d’aigua que afavoreix el desenvolupament i la pervivència de la coberta vegetal.

Mario Zarroca

Departament de Geologia

Mario.Zarroca.Hernandez@uab.cat

2022 Universitat Autònoma de Barcelona

B.11870-2012 ISSN: 2014-6388