"Un líder ha de ser un bon visionari, veure més enllà del que veu la resta, tenint una visió clara del futur"

17/07/2024

- Què és el que més t’agrada de la teva feina?

Veure que ajudo a la gent. Crec que els ajudo, els dic coses que després utilitzen i a la llarga els van bé.

- Alguna cosa complicada?

Connectar amb el grup al principi és el més complicat, que s’adonin que el que els explicaré els servirà. Treballem amb grups tan diferents! Per això em reuneixo abans amb les empreses, aquesta anticipació és la solució.

- Quan vas adonar-te que podies especialitzar-te en lideratge?

Mentre era entrenador i em formava per ser-ho. Vaig adonar-me que les propostes dels grans líders empresarials podien traspassar a l’àmbit esportiu i es podien replicar. El que tots tenien en comú és el que generaven en la gent. Jo explico com pots convertir-te en un líder, si vols.

- Tothom pot gestionar a persones?

Tothom que vulgui, però has de voler, formar-te i estar disposat a ser-ho.

- Quines aptituds són necessàries per liderar bé un equip?

En fan falta moltes. Has de ser un bon visionari, veure més enllà del que veu la resta, tenint una visió clara del futur. Cal saber escoltar per entendre les necessitats del grup que has de liderar, tenir una bona capacitat de persuasió, que no de manipulació, per fer veure a la gent que allò és bo per ells, i tenir habilitats comunicatives.

- El líder neix o es fa?

La gent neix amb certa capacitat de persuasió més que de lideratge, perquè els líders són sectorials, han de ser mínimament experts en aquell àmbit. Si no es formen no tenen capacitat de lideratge.

- Imparteixes conferències sobre lideratge, motivació i treball en equip. Estan interrelacionats aquests tres elements?

Sí. El lideratge se centra en la motivació. L’estat emocional és un treball individual i el treball en equip dota a l’equip d’una sèrie de valors. És important que les persones que gestionen grups distingeixin els dos rols que tenen, per definir millor el seu lideratge. Un té més a veure amb el perfil de gerència, està relacionat amb protocols i processos, aconseguir que la gent sàpiga fer el que ha de fer. L’altre està vinculat al lideratge i la vessant emocional de la gent, aconseguir que vulguin participar del projecte.

- Per què és tan important el treball en equip?

Forma part de l’essència humana, avancem perquè vivim en comunitat. Treballant en equip sorgeixen sinèrgies, permetent que cadascú doni el millor de si mateix. El treball en equip fa millor cadascun dels integrants i, alhora, la suma de les individualitats fa que el resultat final sigui encara millor.

- Fins a quin punt és important triar bé els companys de viatge?

És molt important, sobretot quan van mal dades. Llavors la gent comença a buscar excuses però si has triat bons companys, els problemes s’arreglen molt més ràpid.

- Què podem fer amb els que no ajuden?

A un equip esportiu, com només juguen uns quants, a aquests els apartes de l’equip. Als grups on això no és possible, aquesta és una de les feines del líder, aconseguir que tothom tingui ganes de col·laborar, convèncer-los que si s’aconsegueix l’objectiu de l’equip, els objectius individuals queden reforçats, i és millor per ells. El líder ha d’anticipar-se per persuadir-los i que entenguin que si s’alineen amb l’equip, els anirà millor.

- Quina és la clau per aconseguir controlar l’estat emocional del teu equip?

Estar alerta, no pots confiar-te mai. En funció de com jo estigui, estarà l’equip. Si vull generar un canvi, primer haig de generar el canvi al meu estat emocional per poder transmetre’l. No pots transmetre ni demanar un estat emocional si tu no estàs allà. I després s’ha de dirigir l’estat emocional de l’equip, que consisteix en ajudar a la teva gent a reinterpretar l’entorn, de manera que els generi un estat emocional positiu.  És el que fa el pare de la pel·lícula La vida és bella, controlar l’estat emocional del fill, reinterpretant tot el que succeeix al seu voltant. Això és el que fa un bon líder.

- Què fa que els membres de l’equip se sentin part i s’impliquin?

Hi ha un truquet màgic, deixar que la gent senti que participa en la creació de les coses. Normalment, quan participen en la creació de l’entorn, s’impliquen. 

- Com s’autorregula l’estat emocional del líder? Quina és la xarxa en la que se sustenta?

Quan fas la feina de buscar coses positives per oferir-les al teu equip, ja t’estàs adonant que existeixen, i també és bo per tu. Una altra opció és tenir un coach, que t’ajuda a reflexionar. I un dels meus secrets és tenir un grup mastermind, entre 4 i 6 persones de diferents àmbits, que tinguin un nivell autoexigència similar al teu. L’objectiu és buscar resultats, ni consells ni idees. El que li dona valor al grup és l’opinió d’una persona que està fora del teu àmbit i et dona una perspectiva que tu no et podies ni imaginar. La idea és trobar-se un cop al mes durant un o dos anys, després s’esgota però fins llavors és molt potent.

- Com saps quan has arribat a la teva millor versió i la del teu equip?

Sempre pots anar més enllà. Quan t’adones que estàs i esteu donant el vostre màxim, és quan s’ha d’afegir una nova dimensió. No donis voltes sobre el que ja fas bé, afegeix un nou concepte que generi una nova inèrcia.

- En els darrers 12 anys has inspirat centenars d'empreses en els seus processos de canvi. Què és el que més els amoïna d’aquest procés?

La resistència que es troben. Els líders tenen una visió de futur, s’avancen a les situacions i les necessitats. En canvi la resta de l’equip no ho veu, i hi ha qui es resisteix al canvi.

- Vas fer el Màster en Psicologia de l’Aprenentatge per la Universitat Autònoma de Barcelona. Què et va dur a seguir formant-te?  I per què a la UAB?

Els líders sempre han de seguir formant-se. Vaig triar la UAB perquè la metodologia observacional de la Dra. Teresa Anguera i el Dr. Jaume Cruz era la que millor s’adaptava al que volia.

- Les teves filles també han estudiat a la UAB, ha estat casualitat?

Van començar els estudis becades a Estats Units. Quan van tornar a Barcelona, volien seguir estudiant en anglès, i la UAB ho possibilitava. A més, la proximitat amb Sabadell, que és on entrenaven, era un factor que les ajudava a entrenar i estudiar. 

- El 2024 és any olímpic. Les teves filles són jugadores olímpiques… com es viuen els nervis i l’emoció com a pare i des de la grada?

Cada cop pitjor. Al principi no hi havia massa expectativa, guanyar era una il·lusió però la seva carrera ha estat fulgurant, ara guanyar és gairebé una obligació. Amb els anys sento més pressió pel seu estat emocional, em preocupa com s’ho prendran si guanyen o perden. I els Jocs Olímpics són el moment top a la carrera de qualsevol esportista. 

- Si ara poguessis donar-li un consell al Xesco que va començar a jugar a handbol al Barça, què li diries?

Estic molt content de com m’ha anat. Li diria que faci les coses com senti que les ha de fer.

- Hi ha algun entrenador que respongui al paradigma de líder i bon gestor d’equip? Algú que serveixi d’exemple del que és un bon entrenador?

En tinc molts perquè no hi ha una única manera de liderar. Hi ha entrenadors amb metodologies de liderate diferents que han aconseguit treure un bon rendiment dels jugadors. Això el que demostra és que cadascú ha de tenir la seva metodologia, i mantenir-la és més important.

- Quin és el secret de l’equip d’handbol del barça que ho ha guanyat pràcticament tot?

Llevat de la Copa d’Europa, tenen un pressupost molt superior al de la resta d’equips. Compten amb el suport del club i són molt millors que la resta. Han tingut tota la temporada per preparar-se sense massa fricció pels partits determinants de la Copa d’Europa, i aquí és on es demostra que l’equip ha fet molt bona feina durant tot l’any, l’entrenador els ha fet treballar molt bé.

- Com expliques el moment pel que està passant l’equip de futbol de Barça?

La superioritat de l’equip d’handbol respecte el pressupost no existeix al futbol. Potser el que passa és que no està passant res, guanyar és molt difícil, no pots guanyar cada any. Una cosa és ser un gran jugador i una altra és passar a ser líder, les habilitats necessàries són diferents. En Xavi i el seu equip de treball eren una mica inexperts per dirigir el Barça.

- Com d’important és l’actitud per encarar de la millor manera possible el que vingui?

Tenir una bona actitud és enfocar l’atenció en allò que pot sortir bé, en les teves fortaleses. No pensis en el que pot anar malament. Una bona actitud no garanteix que tot surti bé però sí que exprimiràs tot el teu talent perquè tens les ganes de fer-ho.

- Quina és l’última vegada que la vida t’ha donat llimones i has demanat tequila i sal?

Ho tinc com a hàbit, cada cop que tinc una davallada, intento fer-ho. Aquesta és la meva manera de respondre als reptes.

- També has escrit llibres, el darrer Jugar amb el cor. Què t’aporta escriure?

Ordenar les idees que bullen pel meu cap. Escriure llibres em permet extendre el meu lideratge emocional, que els llibres i també els vídeos que faig, generin aquest estat a la gent, que pugin el seu nivell d’autoexigència.

- Què tens pensat pels propers anys?

Tinc el projecte d’ampliar l’acadèmia d’entrenadors, un espai de formació en línia per entrenadors de tots els esports. M’agradaria seguir donant conferències, arribant al màxim de gent, i acabar la meva vida professional a la universitat.