"Millorar la qualitat de vida de les persones a través de la preservació del medi ambient, això val molt la pena"

20/10/2023

• Quan trobarem al mercat els bioplàstic biodegradables de VEnvirotech?

El 2024 tenim previst validar els productes. Els nostres bioplàstics tenen un valor afegit, són flexibles, una particularitat que encaixa especialment bé per utilitzar-los en cosmètica i biomedicina, uns sectors amb uns requeriments molt estrictes que finalitzarem l’any vinent.

• Quins són els objectius pels propers anys?

El 2024 a més de passar els requeriments, validarem el pilot de producció a gran escala. Farem l’escalat a Múrcia, a la fàbrica d’Estrella Levante, per després tenir mercat al sector cerveser a tot Espanya. Creem bioplàstics amb bactèris i residus però no val qualsevol residu, necessitem una quantitat i qualitat concretes. Podem aprofitar els residus municipals però costa més tractar-los i fer-los estables, i això els encareix. Aquí farem bioplàstics amb el llevat exhaust de la cervesera. Abans haurem preparat bactèries perquè els vingui de gust menjar aquests residus, i les engreixarem per generar el màxim de bioplàstic.

•  Teniu competidors?

En tenim tant a la part del residus orgànics, competim per la matèria prima –biogàs i compostatge–, com per la vessant del bioplàstic. Hi ha fabricants de bioplàstics encara que solen ser més rigids i per això tenen menys aplicacions. A diferència d’altres bioplàstics que només són biodegradables en compost industrial, els de VEnvirotech són biodegradables en totes les condicions, terra i mar. Per tant tenim uns bioplàstics biocompatibles i biodegradables que per contra són menys competitius a nivell de preu, són més cars, costen uns 4 o 5 €/Kg i els que provenen del petroli costen 1 o 2 €/Kg.

• Quines han estat les claus per arribar fins aquí?

Crear un equip sòlid i aconseguir una metodologia de treball eficient per tirar endavant tant la part biotecnològica com la d’enginyeria i la química. Vam començar que no sabíem ni com es muntava una empresa i ara som 35 persones. El know how també és important, ens fa ser distintius i significatius per aconseguir finançament.

• Tot ha anat molt ràpid. El 2015 et graduaves a la UAB i el 2017 ja havies creat una start-up. Com ha estat possible?

Perquè la idea va néixer de la inconsciència, de no saber com és de difícil aconseguir-ho. Tot i així ens juga molt a favor que tenim una bona metodologia de treball, anem pas per pas, així els problemes grans s’han convertit en coses petites. A més, estar al sector start-up, començar amb programes d’acceleració, ens ha permès guanyar credibilitat a poc a poc. El glamour que envolta l’univers emprenedor ens ha fet trobar canals de comunicació i referents per guiar-nos en el camí. He de reconèixer que una empresa biotecnològica suposa un desgast important, hi ha moments de frustració. És un camí que ha estat i és dur però veure que t’apropes a la missió de l’empresa, millorant la qualitat de vida de les persones a través de la preservació del medi ambient… això val molt la pena. 

• Com et planteges el futur?

No m’ho plantejo. A vegades m’imagino fent vi, formatge o pa, coses simples que tenen a veure amb la biologia. Encara que ara no sabria com viure d’una altra manera. No sé què passarà amb l’empresa, espero que vagi bé. Tinc clar que vull que sigui un referent biotecnologic i és pel que estem lluitant.

• Divendres participes a una taula rodona organitzada dins de la setmana de la innovació de la UAB. Sovint es parla de la manca de referents. En vas tenir?

No en vaig tenir i els he trobat a faltar. L’emprenedoria, a diferència de la ciència, es ven molt bé. Falten referents, sobretot s’ha de comunicar la ciència, saber què s’està fent i fer-ho amb un enfoc més marquetinià. Hem d’explicar la ciència perquè tothom l’entengui, que els rols femenins arribin arreu i deixem de sentir-nos impostores a l’hora de tirar projectes endavant.

• Creus que està canviant?

Sí, molt. Al sector de la biotecnologia hi ha dones entre els 30 i els 40 que estan despuntant i ja són grans referents. A l’àmbit de l’emprenedoria sí hi ha un canvi evident, sabem com fer-ho i podem arribar-hi. En canvi, a nivell científic m’agradaria que arribés més.

• Què caldria fer per canviar-ho?

Necessitem que els projectes científics i d’emprenedoria liderats per dones que impactin en la societat siguin reconeguts sobretot a nivell de centres educatius. També cal un pla de formació en comunicació efectiva a totes les carreres científiques, hem de sortir de la universitat sent capaces d’explicar en dos minuts i de forma atractiva el nostre projecte. La ciència s’hauria d’enfocar des d’un punt de vista empresarial veient l’aplicació social i cultural que té, entendre-ho tot com petits projectes d’empresa, fixant-nos en tots els detalls.

• L’any passat ja vas tornar a l’Autònoma, vas participar al programa de Mentoria Alumni UAB. Què et va fer decidir a fer el pas endavant?

Era un programa pioner, no n’hi havia a altres universitats, pot convertir-se en un referent. Em va convèncer. Si vols que les coses canviïn t’has de moure. M’agradava la idea de poder treballar de tu a tu amb estudiants, valia la pena provar-ho. Quan estava a la carrera m’hagués agradat que algú hagués estat allà per orientar-me, m’havia sentit perduda. D’entrada vaig decidir que volia fer un doctorat però hi ha moltes altres opcions que amb prou feines coneixia. Els joves necessiten saber les alternatives que hi ha i sentir-se empoderats.

• Com va ser l’experiència de ser mentora?

Molt positiva, tant que aquest any repetiré. 

• La teva carrera ha estat meteòrica. Sempre ha anat tot rodat?

Al principi hi havia pors i inseguretats, més d’un cop havia tingut la síndrome de la impostora. Va ser complicat superar les inseguretats que tenia per tirar endavant l’empresa, veure que realment el missatge arribava i creàvem un equip que confiava en mi. El que cal és tenir visió i una estratègia clara anant pas a pas. Ara em sento segura, amb els socis hem creat una empresa sòlida i la farem créixer.

• Si poguessis viatjar en el temps. Canviaries alguna cosa?

No, amb el que sé ara, no canviaria el camí. Tenia claríssim que volia fer biotecnologia i a l’Autònoma hi havia la meció de bioprocessos, que era la que més m’interessava. Tenia pensat fer el doctorat, de fet vaig renunciar a dues beques per centrar-me en l’empresa. Em vaig implicar a fons amb el programa d’emprenedoria del Santander, m’ho vaig prendre com si fos un màster. Allà vaig trobar als meus socis. Veure els resultats i que les coses anaven sortint també va ajudar. Quan t’agrada una cosa només cal tenir-ho clar i dedicar-t’hi a fons. Estic enamorada de fer bioplàstics amb bactèries.