"El programa Mentoria UAB va assolir les expectatives, va donar-me una visió àmplia sobre el món empresarial i molt del que vaig aprendre ho aplico ara"

13/05/2024

Felicitats! Què ha suposat rebre aquests reconeixements?

Encara no ho he acabat d’assimilar però ho sento com un reconeixement a tot l’esforç que he estat fent des de primer de carrera.

Des dels Premi DonaTIC destacaven la teva implicació i lideratge a diferents iniciatives acadèmiques i socials. Què t’aporten les activitats menys acadèmiques?

Principalment habilitat toves. Aprenc coses que no m’ensenya el grau com per exemple treballar a equips grans. També he millorat l’habilitat de parlar en públic, a la carrera es fan moltes presentacions però no és el mateix que ser representant estudiantil i haver d’exposar idees de forma clara perquè l’altre interlocutor entengui els teus arguments.

Com compatibilitzes el temps d’estudi amb la resta?

Amb molta paciència i organització. Un detall important és que les setmanes d’exàmens les reservo completament pels exàmens, llevat d’excepcions que sé amb molta antelació, perquè sinó és inviable.

Quan vas saber que voldries estudiar Enginyeria?

Des de petita. No jugava amb nines, els meus Reis sempre eren regals de robòtica.

Has tingut referents?

El més semblant han estat el meu pare i el meu avi que són tècnics frigoristes. Recordo que em duien al seu taller i em quedava allà mentre arreglaven coses. Són molt creatius, l’avi va fer amb un barril una nevera amb la temperatura perfecta pel vi que li agradava. 

La creativitat juga un paper important a l’Enginyeria?

Sí perquè necessites solucionar problemes i moltes vegades les solucions clàssiques no funcionen. Sovint als exàmens les respostes són obertes, has de tenir els coneixements bàsics però ho pots fer de 1.000 formes diferents, la creativitat juga un paper important. I la prova i error, també. 

Vas dubtar en algun moment fer una Enginyeria?

Mai. Sabia que volia fer un doble grau i tenia clar que amb coses d’electrònica. Vaig anar a una xerrada que explicaven els graus i em va semblar que el d’Enginyeria Informàtica i Electrònica era el que millor m’encaixava. Va ser la meva primera opció i vaig entrar-hi.

Què va fer que triessis la UAB per estudiar el doble grau?

És l’única que ofereix aquest doble grau. També m’havien parlat molt bé del professorat i de les activitats del campus, i volia fer vida social a la universitat. A més, de petita vivia a Cerdanyola del Vallès i els pares em duien a passejar pel campus, per ells era una manera de motivar-me per anar a la universitat, soc la primera universitària de la família.

Què t’ha sorprès més de l’experiència universitària?

Tenia la sensació que seríem un número i ha resultat molt diferent, és menys impersonal del que imaginava.  

Hi has trobat a faltar alguna cosa?

Més implicació per part de l’alumnat a l’hora d’organitzar activitats, s’involucra poc quan fa falta el seu compromís per fer tallers o dissenyar projectes. També cal que la universitat doni més visibilitat al talent de l’alumnat, que n’hi ha molt. I no només al talent, s’han de donar a conèixer els col·lectius i organitzacions que generen valor amb tota la feina que fan.

Com a persona amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), com creus que la universitat hauria d’atendre la diversitat?

Trobo a faltar més formació del professorat sobre autisme, sobretot a l’Escola d’Enginyeria, que és la facultat amb més persones amb aquest diagnòstic. Una formació que haurien de donar psicòlegs però també persones amb necessitats educatives específiques –TEA, Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) o Altes Capacitats (AACC)–, per visibilitzar aquestes realitats des de la pròpia experiència que difereix de la perspectiva clínica, perquè cada persona té simptomatologia i característiques diferents.

El curs 22-23 vas participar al programa de mentoria UAB. Com recordes l’experiència?

Segueixo en contacte amb la Yolanda Lupiánez, la meva mentora. Em va encantar, van donar-me una visió àmplia sobre el món empresarial. Malgrat la universitat s’hi apropa cada vegada més a aquest món, encara està una mica lluny.

Què va fer que t’animessis a formar-ne part?

Tenia interès per trobar un mentor que em posés més al món laboral. Quan em van parlar del programa em va semblar una bona oportunitat. Va assolir les expectatives, molt del que vaig aprendre ho aplico ara.

Com t’agradaria que fos el pas de la vida universitària a la professional?

Com a persona autista em sembla traumàtic. Les persones diagnosticades amb TEA som molt estructurades, si fem la transició de l’estructura acadèmica al món laboral sense un acompanyament correcte pot ser problemàtic. Normalment la gent autista no sap com fer-ho, l’atur entre el col·lectiu està entre el 75 i el 90%. Ara estic fent les pràctiques a una empresa d’IA i m’ha ajudat que he coincidit a la feina amb la meva parella i em guiava. Tot i així, els primers dies no sabia com fer-ho ni si havia de demanar ajuda.

Què li diries a algú amb TEA que es plantegi fer alguna Enginyeria?

És important posar-li ganes, tenir paciència per no cremar-te i tenir present que gairebé ningú es treu el grau en 4 anys. Cal recordar que està bé demanar ajuda, que la universitat compta amb serveis psicopedagògics, que es poden fer adaptacions, no tenir por de demanar-les i explicar la situació al professorat, que sempre t’ajuda en la mesura del possible.