Màster Oficial - Història de la Ciència: Història, Patrimoni i Comunicació Científica

Coordinació del màster

Jaume Sastre Juan

Jaume.Sastre@uab.cat; coordinacio.master.hciencia@uab.cat

Jaume Sastre Juan (UAB), Jaume.Sastre@uab.cat

Jesús Galech (UB), jesus.galech@ub.edu

Clara Florensa (IMF-CSIC), clara.florensa@imf.csic.es

Daniele Cozzoli (UPF), daniele.cozzoli@upf.edu

Llistat de professorat

Professorat

El professorat del màster inclou la majoria d’experts en història de la ciència de Barcelona i la seva àrea metropolitana, pertanyents a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC.

Relació de professors

Acosta Rizo, Carlos (carlos.acosta@eug.es)

Professor titular de l’Escola Universitària Gimbernat (Sant Cugat del Vallès). Les seves línies de docència i recerca se centren en enfocaments transdisciplinaris en ciència i humanitats que abasten: història i divulgació del patrimoni científic i natural; història de les ciències de la Terra i de la vida; humanitats mèdiques; ciència i perspectiva de gènere; i metodologia de la recerca científica.

 

Arrizabalaga Valbuena, Jon (jonarri@imf.csic.es)

Historiador de la medicina i la ciència, i professor de recerca a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona. Autor o editor de diverses monografies, llibres col·lectius i dossiers monogràfics, ha publicat més d'un centenar d'articles i capítols de llibre sobre història cultural i historiografia de la malaltia; educació, pràctica i assistència a la medicina europea de l'Antic Règim; el món del llibre mèdic i científic a la primera impremta; malalties emergents, biomedicina i salut global en perspectiva històrica; i medicina, humanitarisme i guerra al món contemporani (1850-1950), en perspectiva transnacional i amb particular atenció al cas espanyol. En aquest darrer àmbit, lidera des del 2006 el grup de recerca Humanitarismes mèdics. És professor dels màsters universitaris en Història de la Ciència (UAB-UB-UPF-CSIC, des del 1989) i en Antropologia Mèdica i Salut Global (URV-CSIC, des del 2002).

 

Balltondre, Mònica (Monica.Balltondre@uab.cat)

Professora agregada de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l’Institut d’Història de la Ciència. La seva recerca està centrada en les subjectivitats femenines construïdes per teories científiques del passat. Ha estudiat les dones espirituals medievals, així com l'espiritualisme i l'espiritisme de començaments del segle XX, sobretot a Espanya. Ha estat becària postdoctoral i becària visitant al programa d’Història de les Ciències i les Tècniques i Epistemologia de la Universitat Federal de Rio de Janeiro (HCTE-UFRJ), al Centre de Ciència, Tecnologia, Medicina i Societat (CSTMS) de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a la Fundació Oswaldo Cruz de Rio de Janeiro (Fiocruz).

 

Calvo Labarta, M. Emilia (ecalvo@ub.edu)

Professora titular d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universitat de Barcelona (UB). Fa classes de llengua àrab, tècniques de traducció de l’àrab, i pensament i ciència a l’Islam. Les seves investigacions se centren en els instruments astronòmics àrabs medievals, ciència i religió, astronomia i astrologia, i lexicografia científica. És membre del grup de recerca SCIENTIA sobre «Textos científics premoderns de l'àmbit mediterrani». Participa en el projecte de recerca ASARGAFIL («Aspectes socials en fonts astrològiques àrabs medievals. Herències i discontinuitats respecte a la tradició grega»). És acadèmica numerària de l’Academia Internacional d’Història de les Ciències (des del 2010) i membre de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) des de la seva fundació. És codirectora del màster «Món Àrab i Islàmic» de la UB des de la seva creació el 2007.

 

Carandell Baruzzi, Miquel (Miquel.Carandell@uab.cat)

Llicenciat en biologia, màster i doctor en història de la ciència, és professor Serra Húnter a la Unitat d’Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant la seva carrera ha publicat articles i editat números especials en revistes indexades com ara History of Science, Public Understanding of Science o Centaurus. És autor de The Orce Man. Controversy, media and politics in human origins research (Brill, 2022). També ha realitzat estades de recerca al Departament d'Història i Filosofia de la Ciència de la Universitat de Cambridge i al Museu Nacional d’Història Natural i Ciència de Lisboa. També ha publicat articles de divulgació i quatre llibres: Barcelona, ​​ciència i coneixement (Albertí, 2017), De les gàbies als espais oberts. Història i futur del Zoo de Barcelona (Alpina, 2018), El taxidermista de la plaça Reial (Alpina, 2021) i Debates y fraudes. Controversias en evolución humana (Salvat, 2023). Cal destacar la seva tasca com a editor a la revista UAB Divulga (2011-2012), el seu treball en el desenvolupament i la implementació de rutes d'història de la ciència a Barcelona (2014-2019); la beca internacional d'Arxius Històrics de la Fundació Wenner-Gren (2015), la beca de recerca del Museu d'Història de l'Hospitalet de Llobregat (2016); el Premi Uriach d'Història de la Medicina (2017); la beca Montserrat Roig (2018), i el Premi Joan Camps (2020). També ha treballat al Museu de Ciències Naturals de Granollers com a cap de la biblioteca i l'arxiu.

 

Casulleras Closa, Josep (jcasulleras@ub.edu)

Filòleg i historiador de la ciència, és expert en estudis àrabs i islàmics. Ha impartit assignatures d'història de la ciència, història de les societats islàmiques, llengua, traducció i literatura en el grau d’Estudis Àrabs i Hebreus de la Universitat de Barcelona. Centra la seva recerca en l'astronomia, la matemàtica aplicada a l'astrologia i l'enginyeria en la societat medieval. És membre del grup de recerca SCIENTIA sobre «Textos científics premoderns de l'àmbit mediterrani». En l’àmbit internacional, és autor de publicacions en mitjans de prestigi, ha estat ponent convidat en diversos congressos especialitzats, ha participat en projectes de recerca i és membre de societats científiques en les que ha ostentat càrrecs de govern.

 

Catanzaro, Michele (Michele.Catanzaro@uab.cat)

Periodista especialitzat en ciència, medi ambient, salut i tecnologia, professor lector del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'Institut d'Història de la Ciència (iHC-UAB). És doctor en física per la Universitat Politècnica de Catalunya i coautor del llibre Networks: A very short introduction (Oxford University Press, 2014). Coordina el projecte PerCientEx sobre bona pràctiques en el periodisme científic a Iberoamèrica. Ha participat en el projecte europeu ENJOI (Engagement and Journalism Innovation for Outstanding Open Science Communication). Durant curs 2014-2015 va ser periodista resident a l’Institut d’Estudis Teòrics de Heidelberg i el 2023 va ser profesor convidat Nature-Marsilius a la Universitat de Heidelberg. En la seva vessant periodística ha col·laborat amb mitjans com Nature, Science i El Periódico de Catalunya, entre d'altres. El seu treball ha estat reconegut per premis internacionals i ha rebut beques de diverses organitzacions.

 

Cirac-Claveras, Gemma (Gemma.Cirac@uab.cat)

Doctora en història de la ciència per l’Escola d’Estudis Superiors en Ciències Socials de París, ha treballat al Centre Alexandre Koyré (París), al Centre Nacional d’Estudis Espacials (Toulouse), a l’Institut Pierre Simon Laplace (París), al Museu Nacional de l’Aire i l’Espai (Washington DC), a la Universitat París-Est (Marne), a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya, entre d’altres institucions. És experta en la història de la tecnologia d’observació de la Terra per satèl·lit. La seva recerca se centra en l’entramat de tècniques, sabers, pràctiques, institucions, xarxes i idees involucrades en la producció, circulació i ús de dades generades amb satèl·lits, i les dinàmiques de poder associades, així com llurs implicacions ambientals, socials i polítiques. Ha rebut reconeixements de la NASA i la Societat d’Història de la Ciència (2015), l’Institut Americà de Física (2016), l’Agència Espacial Europea (2017 i 2024) i el Comitè Internacional d’Història de la Tecnologia (2016 i 2021). Des del 2022 coordina el projecte Europeu CLIMASAT (Remote-sensing Satellite Data and the Making of Global Climate in Europe, 1980s-2000s).

 

Cozzoli, Daniele (daniele.cozzoli@upf.edu)

Doctor per la Universitat de Roma, és professor agregat d’història de la ciència a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És director editorial de Centaurus, la revista de la Societat Europea d’Història de la Ciència, i coordinador del Grup de Recerca en Història de la Ciència i de la Cultura Moderna de la UPF. Ha publicat dos llibres, Il metodo di Descartes (Quodlibet, 2008) i Ho avuto solo molta fortuna. Biografia intellettuale di Daniel Bovet (Carocci, 2016). També és autor d’articles i capítols de llibre sobre història de l’òptica, astronomia i filosofia de la ciència als segles XVI i XVII, història de la medicina tropical, biologia molecular, biofísica i historiografia de la ciència. La seva recerca actual se centra en les relacions entre ciència i política als EUA durant la Guerra Freda, en les seves connexions globals i en les relacions entre la biomedicina, el colonialisme i la migració italiana. Trobareu més informació sobre la seva trajectòria acadèmica aquí.

 

Díaz Fajardo, Montse (mdiazfajardo@ub.edu)

Va ser guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat en Filologia Semítica (curs acadèmic 2010-2011). Centra la seva recerca en l’edició crítica i el comentari científic i històric de manuscrits àrabs sobre astronomia i astrologia d’al-Àndalus i el Magrib. En l’àrea d’història de la ciència àrab, ha treballat també sobre manuscrits il·luminats medievals, alquímia (com a investigadora principal del projecte «Intel·lectuals de ciència en el Jaén andalusí») i brontologia en la cultura àrab. També ha participat en un projecte antropològic sobre el valor de la instrucció per a les dones magrebines migrants. Des de 2022 és la investigadora principal del projecte ASARGAFIL («Aspectes socials en fonts astrològiques àrabs medievals: Herències i discontinuïtats respecte a la tradició grega») finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

 

Florensa, Clara (clara.florensa@imf.csic.es)

Investigadora Ramón i Cajal a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona. Ha estat estudiant visitant al departament d’història i filosofia (HPS) de la Universitat de Cambridge i investigadora postdoctoral al Centre Interuniversitari d’Història de les Ciències i la Tecnologia (CIUHCT) de la Universitat de Lisboa. La seva recerca se centra en la construcció mútua de la ciència, els règims polítics i la ideologia, amb un interès particular per a la ciència en l’esfera pública. Ha coeditat quatre números monogràfics sobre ciència i divulgació (Journal of History of Science and Technology, 2024; History of Science, 2022; Centaurus, 2017; Actes, 2014) i la seva recerca ha tingut ressò en mitjans de comunicació generalistes com El Periódico, Ràdio Betevé o documentals del canal DMAX. S’ha especialitzat en l’estudi de la ciència durant el règim franquista i el seu estudi de cas més recent és l’accident nuclear de Palomares de 1966.
 

Forcada Nogués, Miquel (mforcada@ub.edu)

Catedràtic d’Estudis Àrabs i Islàmics a la Universitat de Barcelona. Expert en història de la ciència àrab, és codirector editorial de la revista Suhayl. Journal for the History of Exact and Natural Sciences in Islamic Civilisation. La seva recerca se centra en els àmbits de l’astronomia i l’etnoastronomia àrabs; la medicina i les ciències naturals a l’islam;  els contextos històrics de la ciència a al-Àndalus; religió i ciència; la història de les idees científiques; i la història intel·lectual d’al-Àndalus. Entre les seves darreres publicacions acadèmiques hi destaquen: «Rational and more than rational sciences in the Umayyad Caliphate: Dialogue, debate, and confrontation», dins Micrologus. Nature, Sciences and Medieval Societies (2025); «The golden age of Andalusi science», dins Reconsidering 11th-Century Iberia (ed. A. García Sanjuán, 2025); i «Abū Bakr Ibn al-ʿArabī contra los barmaquíes: religión y ciencias de los antiguos en la época almorávide», dins Tradición y racionalismo en al-Andalus: Autores, textos y contextos (ed. S. Masolini, 2025).

 

Galech Amillano, Jesús (jesus.galech@ub.edu)

Professor agregat d'història de la ciència al Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Les seves línies de recerca principals son la història de la ciència en el Renaixement i l’Edat Moderna, i les relacions i interseccions entre les arts i les ciències al llarg de la història. Ha treballat en diferents projectes centrats en l’estudi de la ciència i la medicina, i en la història de l’astrologia, l’astronomia i la matemàtica dels segles XVI al XVIII  en el territori ibèric i colonial.

 

Girón Sierra, Álvaro (agiron@imf.csic.es)

Investigador de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona. Té una llarga trajectòria en la recerca sobre els processos d'apropiació del darwinisme fora i dins d'Espanya, centrant-se en el cas anarquista. Ha estudiat la influència del desenvolupament urbà en la manera en que diferents grups polítics (lliurepensadors, anarquistes, republicans) van reinterpretar els conceptes i metàfores clau de l'evolucionisme. Va començar estudiant la biografia específica d'una ciutat (Barcelona), per després analitzar el paper que van desenvolupar les xarxes transurbanes i transnacionals en els processos de comunicació i apropiació del coneixement científic, sobretot entre Barcelona i Buenos Aires. Actualment està estudiant el Museu Canari (1879-1901), les xarxes transnacionals amb les quals està connectat, la seva participació en la circulació de restes humanes i la seva implicació en la representació racialitzada dels pobles indígenes de les Canàries.

 

Graus, Andrea (andrea.graus@imf.csic.es)

Investigadora Ramón y Cajal a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona. Es experta en la història cultural de les ciències de la ment i la història de la infància (s. XIX-XX). La seva línia de recerca actual aborda la història del talent i la precocitat infantil com a objecte cultural i científic a través de la figura del nen prodigi a Europa. També ha publicat sobre la història de la ciència i els fenòmens de l’espiritisme, l’hipnotisme i el misticisme. És autora de Ciencia y espiritismo en España, 1880-1930 (Comares, 2019), coeditora de Histories of Science and Childhoods (2026, Vol. 41 d’Osiris) i comissària de l’exposició Nens prodigi: Fama, ciència i política (Biblioteca de Catalunya, 2024).

 

Guevara Flores, Sandra Elena (SandraElena.Guevara@uab.cat)

Professora lectora a la Unitat d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És llicenciada en antropologia biològica per l'Escola Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic, màster en antropologia mèdica per la Universitat Brunel de Londres i doctora en història de la ciència per la UAB. La seva recerca se centra en la història social i cultural de la malaltia i la medicina, medicina i salut a la Nova Espanya del s. XVI, paleopatologia, paleoepidemiologia, antropologia mèdica, paleogenòmica i antropologia sexològica. El seu treball sobre el cocoliztli a la Nova Espanya va rebre el premi de la Divisió d’Història de la Ciència i la Tecnologia de la Unió Internacional d’Història i Filosofia de la Ciència i la Tecnologia (2019) i el premi anual Càtedra Gonzalo Aguirre Beltran del Centre d’Investigacions i Estudis Superiores en Antropologia Social (CIESAS) de la Universitat Veracruzana (2019). Actualment, estudia les malalties endèmiques de la Nova Espanya entre el 1521 i el 1580.

 

Hochadel, Oliver (oliver.hochadel@imf.csic.es)

Investigador científic a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona. La seva recerca se centra en la relació entre la ciència i els seus públics des d’una perspectiva històrica. Els seus estudis de cas inclouen l'electricitat com a ciència pública a la Il·lustració alemanya, la història del zoo al segle XIX i principis del XX, la història de la recerca sobre l’origen de l’espècie humana al segle XX i la història (inter)urbana de la ciència al voltant de 1900. Està especialment interessat en la circulació del coneixement a escala europea i global. Amb aquest enfocament transnacional en ment, està treballant en una història de l'aparició del «zoo global» al llarg del segle XIX. També intenta per contribuir a establir el camp dels estudis sobre la relació entre els animals humans i els no humans (human-animal studies) en el món acadèmic espanyol.

 

Lévy Lazcano, Silvia (silvia.levy@cchs.csic.es)

Científica titular a l’Institut d’Història del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC. La seva recerca s’ha centrat en la circulació d’idees psicoanalítiques en l’àmbit de la medicina, la psiquiatria i el dret a Espanya. Actualment desenvolupa una línia d’investigació sobre gènere, subjectivitat i experiència en els escrits de pacients mentals al llarg del segle XX. 

 

Martín Moruno, Dolores (dolores.martinmoruno@imf.csic.es)

Investigadora científica a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona i membre associat a l’Institut d’Estudis de Gènere de la Universitat de Ginebra. Doctora en història de la ciència pel Centre Alexandre Koyré de París i la Universitat Autònoma de Madrid, ha treballat a la Universitat de Ginebra. Ha realitzat estades a la Universitat de Viena, la Universitat Claude Bernard Lyon 1, el Centre de Recerca en Història de la Ciència i la Tècnica de París, el Museu Bakken de Minneapolis, el Centre d’Història de les Emocions de la Universitat Queen Mary de Londres, la Universitat de Nova York i el Centre d’Excel·lència en Història de l’Experiència de la Universitat de Tampere. La seva recerca s’emmarca en la història de l’humanitarisme, la història del gènere, la història de les emocions i de l’experiència, així com en la cultura visual i material. Entre les seves publicacions destaquen Beyond compassion: Gender and humanitarian action (Cambridge University Press, 2023).

 

Miralles Buil, Celia (Celia.Miralles@uab.cat)

Professora lectora d’història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona. Experta en la història social i urbana de la salut i del mediambient en l’època contemporània. S’interessa especialment per la relació entre la salut i el mediambient en els discursos dels profesionals, pel control sanitari de les epidèmies i de les malalties infeccioses, per les pràctiques ordinàries i rutinàries de les professions de la salut i del mediambient, així com per l’experiència viscuda de la malaltia i de les mesures sanitàries per part dels y de les pacients a les ciutats. Les seves principals línies de recerca actuals són la història quotidiana de la tuberculosi a Barcelona (1929–1970); la història dels riscos sanitaris i ambientals a França, Espanya i Portugal; i la història de la gestió ordinària de les epidèmies a les ciutats portuàries de la península Ibèrica al llarg del segle XX.

 

Molinari, Victoria (Victoria.Molinari@autonoma.cat)

Experta en història de les ciències humanes amb un enfocament particular en la història de les disciplines «psi» (psicologia, psiquiatria i psicoanàlisi) i la història de l'educació en els segles XIX i XX a l'Argentina i Espanya. Actualment és investigadora postdoctoral Beatriu de Pinós a l’Institut d’Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en història per la Universitat de Buenos Aires (UBA), també va ser investigadora postdoctoral Marie Curie a la Institució Milà i Fontanals de Recerca de Humanitats del CSIC a Barcelona i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UBA.

 

Mori, Elisabetta (elisabetta.mori@upf.edu)

Investigadora i historiadora de la ciència i la tecnologia. És doctora en història i filosofia de la informàtica per la Universitat Middlesex de Londres. Actualment és investigadora postdoctoral Juan de La Cierva a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i Senior Research Fellow al Museu Nacional de la Computació al Regne Unit. També forma part del consell de la Comissió d’Història i Filosofia de la Computació (HaPoC) i és membre del Comitè d’Història de la Societat de Computació de l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE). Ha estat investigadora visitant a l’Institut Isaac Newton de Cambridge (Regne Unit) i científica visitant a Software Heritage, a París. És editora associada d’IEEE Annals of the History of Computing. És entrevistadora professional d’història oral, amb col·laboracions a Europa i als Estats Units. La seva recerca s'ha publicat en revistes i llibres acadèmics, i en mitjans com The Guardian.

 

Nieto-Galan, Agustí (Agusti.Nieto@uab.cat)

Catedràtic d'història de la ciència i investigador ICREA Acadèmia (2009, 2018 i 2023) a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca s’ha centrat en la història de la química, la història de la divulgació de la ciència i la història urbana de la ciència (segles XVIII-XX). En aquest context, destaquen els llibres Science in the public sphere (Routledge, 2016); Barcelona: An urban history of science and modernity (1888-1929) (Routledge, 2017) i The land of the hunger artists (Cambridge University Press, 2023). També ha analitzat les relacions entre ciència i política al segle XX, amb obres com The politics of chemistry (Cambridge University Press, 2019), Tóxicos invisibles (Icaria, 2020), Agnotologías (Tirant lo Blanch, 2024) i La materia no existe (Marcial Pons Historia, 2026). Actualment investiga el paper epistemològic dels acadèmics refugiats i dels activistes al segle XX.

 

Panoutsopoulos, Grigoris (Grigoris.Panoutsopoulos@uab.cat)

Investigador postdoctoral del projecte europeu «CLIMASAT: Dades de satèl·lits de teledetecció i la creació del clima global a Europa, anys 1980-2000». És llicenciat en física, màster en història i filosofia de la ciència i la tecnologia, i doctor en història de la ciència per la Universitat Nacional i Kapodistriana d'Atenes. Els seus interessos de recerca inclouen la diplomàcia científica, la cultura material de la ciència, la història del CERN, la relació entre la integració europea i les xarxes científiques, i la història de les dades de satèl·lits. Ha rebut diverses beques i ajuts, que li han permès presentar el seus treballs en conferències internacionals i publicacions científiques.

 

Pardo Tomás, José (pppardo@imf.csic.es)

Investigador científic a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona. Actualment desenvolupa dues línies de recerca: els sabers i pràctiques sobre la història natural i la medicina, amb especial èmfasi en les relacions entre àmbits colonials i metropolitans durant els segles XVI i XVII; i la història de les col·leccions naturalístiques y anatòmiques des del segle XVI fins a l'actualitat, els seus espais (gabinets, jardins, teatres, museus, etcètera), actors i actrius i les seves xarxes de comunicació (viatges, correspondència, acadèmies i societats, publicacions i ensenyament, entre d’altres). El seu darrer llibre, co-editat amb Elisa Andretta, és Dioscórides ante el mundo. Usos plurales de un 'libro-laboratorio' en la Edad Moderna (CSIC, 2025).

 

Sans Ponseti, Cristina (Cristina.Sans.Ponseti@uab.cat)

Graduada en física i doctora en història de la ciència, és professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha impartit docència relacionada amb la història de la ciència als graus de Medicina, Filosofia, Física i Ciència, Tecnologia i Humanitats. Actualment també treballa com a personal docent col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya, on imparteix assignatures d'Estudis de Ciència, Tecnologia i Societat (STS) als màsters en Filosofia per als Reptes Contemporanis i Història del Món Contemporani. La seva recerca se centra en la inserció de productes biològics, com la sang, en processos industrials i productius, i la història de la física quàntica a Espanya durant el segle XX.

 

Sastre-Juan, Jaume (jaume.sastre@uab.cat)

Professor Serra Húnter a l’Institut d’Història de la Ciencia i al Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus interessos de recerca giren al voltant de la història política de la divulgació científica, així com de la història i la filosofia de la tecnologia. Ha publicat articles i capítols de llibre sobre la història política de la «interactivitat» en museus de ciències, sobre l’interès de la Fundació Rockefeller en la divulgació científica a la dècada de 1930 i sobre la banalització de tecnologies nuclears a través d’exposicions lúdiques. Ha coeditat els llibres Science popularization as cultural diplomacy in Cold War. UNESCO, 1946-1958 (Routledge, 2026) i La cultura científica de la Transición: Museos, ciencia y política en la Barcelona preolímpica (Bellaterra Edicions, en premsa). Actualment fa recerca sobre la història del formigó i de la indústria del ciment.

 

Serrano, Elena (Elena.Serrano@uab.cat)

Investigadora Ramón y Cajal a l'Institut d'Història de la Ciència de la UAB. Llicenciada en química i doctora en història de la ciència, es va formar a l'antic Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la UAB i a la Universitat de Cambridge. Ha gaudit de beques postdoctorals a l’Institut Max Planck d’Història de la Ciència a Berlín, a l’Institut d’Història de la Ciència de Filadèlfia i la Universitat de Sydney. La seva recerca se centra en la producció i circulació del coneixement científic, i el paper del gènere en aquests processos. Va ser investigadora del projecte CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment). És autora de Ladies of Honor and Merit: Useful Knowledge, Gender and Politics in Enlightened Spain («Dames d'honor i mèrit: Coneixements útils, gènere i política a l'Espanya il·lustrada», University of Pittsburg Press, 2022), on analitza les pràctiques científiques de les dones en àmbits fora de l'acadèmia, com ara cases pairals, orfenats i presons per a dones. També estudia les relacions entre el cos, la ment i l’ànima. Entre d'altres publicacions, ha coeditat un número especial sobre les epistemologies de l'aparellament amorós a la prestigiosa revista ISIS (It’s a Match!); sobre la sensibilitat (Histories of sensibility: Gender, race, and sexuality in the global enlightenment) i sobre els sentits (Touching visions: Intersensoriality and gender in the history of science).

 

Tabernero, Carlos (Carlos.Tabernero@uab.cat)

Doctor en biologia, professor agregat d'història de la ciència i actual director de l'Institut d'Història de la Ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca se centra en els mitjans de comunicació i en els processos de construcció, circulació i gestió del coneixement d’història natural, específicament en relació amb narratives sobre la natura, sobretot pel que fa al cinema, la televisió i la literatura. Té nombroses publicacions en aquests camps, incloent-hi llibres com ara Terapias de cine: 50 películas básicas en torno a la medicina (2016), La venganza de la naturaleza: 50 narrativas en torno al medio ambiente (2021) i Urban narratives about nature (2025); i articles de recerca com «The case of the killer she-wolf» (2022), «Wildlife còmics» (2022) i «The Wasteocene on film» (2023). També té experiència com a director i guionista de curtmetratges.

 

Tolsa, Cristian (ctolsa@ub.edu)

Professor Serra Húnter, imparteix docència al grau de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona. Ha treballat en diversos temes relacionats amb els límits entre les ciències astrals gregues i altres àmbits del coneixement a l’antiguitat, com la filosofia, la biografia, la teoria musical i la literatura; i també en la transmissió entre el món grec i d’altres cultures i llengües.

 

Valentines-Álvarez, Jaume (jaume.valentines.alvarez@uab.cat)

Professor agregat d’història de la ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2022, any en el que va tornar d’un periode de recerca de vuit anys a la Universitat Nova de Lisboa. Ha fet estades de recerca a Mèxic, Londres, Granada, Berlín i Ginebra. Historiador de la tecnologia contemporània de la península Ibèrica, el denominador comú dels seus dispars temes d’estudi i enfocaments interdisciplinaris és entendre com l’autoritat política i l’autoritat experta es fonen, grinyolen i es resisteixen. Entre aquests temes hi trobem la política dels artefactes en temps de revolució, les relacions íntimes entre tecnocràcia, nacionalisme i crisis, la diversió com a antídot a la ignorància, o la construcció comunitària de tecnologies alternatives. Des del 2012 organitza les trobades entre acadèmics, activistes i comunitats locals «Ciència, tecnologia i medicina a les places». És coordinador del projecte «Zones d'intercanvi de resistències epistèmiques i alternatives a la innovació: Activistes, moviments populars i experts, 1970s-1990s».

 

Zarzoso, Alfons (azarzoso@imf.csic.es)

Científic titular de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del CSIC a Barcelona. Ha participat en projectes de recerca sobre història de la medicina i ha dirigit durant més de vint anys el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, a Barcelona, ​​on ha comissariat nombroses exposicions i ha desenvolupat una intensa activitat en el rescat del patrimoni mèdic. En aquest període, ha estat professor d'història de la ciència al grau de medicina de la Universitat Complutense de Madrid, als màsters d'història de la ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat de València, i al d’antropologia de la medicina de la Universitat Rovira i Virgili. La seva investigació se centra en la cultura material de la medicina i la construcció del món laboral de la salut, i les cultures científiques als museus de ciència a l'Espanya contemporània.