Estudien en ratolins com canvia la matèria gris i la matèria blanca del cervell durant els primers dies de vida
Un grup de recerca de la Unitat d’Histologia i de Biofísica i l’Institut utilitza una tècnica de gran sensibilitat per analitzar els canvis bioquímics que es produeixen en el cervell en maduració. L’estudi és clau per entendre com es forma aquest òrgan i poder entendre què passa en les malalties en que hi ha alteracions en el neurodesenvolupament, com l’autisme o l’esquizofrènia. Llegeix l'article
En el cervell dels nounats es produeixen una sèrie de canvis que permeten la seva maduració: les neurones s’han de moure de la zona on s’han creat fins al lloc on els toca estar, s’han de recobrir de mielina i han de formar connexions entre elles. Aquests processos, que permeten un neurodesenvolupament adequat, transformen el balanç en la composició entre la matèria gris i la matèria blanca, que fins al moment no s’ha estudiat en profunditat.
La matèria gris és la part del cervell formada principalment pel cos de les neurones i cèl·lules de la glia. S’ubica a la zona més superficial del cervell (córtex) i és la part més complexa del sistema nerviós, associada al raonament. La matèria blanca, en canvi, està formada per les prolongacions de les neurones (axons), encarregades de transmetre la informació.
Ara, un grup de recerca de la Unitat d’Histologia i de Biofísica, i l’Institut han utilitzat la microespectroscòpia infraroja de transformada de Fourier, amb llum generada al sincrotró ALBA, per analitzar la composició bioquímica de cervells de ratolins en maduració. Aquesta tècnica, una de les més sensibles per analitzar la composició bioquímica de mostres biològiques, en combinació amb estudis histoquímics i immunohistoquímics, ha permès demostrar els canvis que hi ha en la composició dels lípids i les proteïnes de la matèria blanca durant la milelinització.
“Hem vist que hi ha canvis importants en el tipus de lípids que formen la matèria blanca durant la mielinització, i que no totes les tècniques histològiques que es fan servir reflecteixen bé aquests canvis. Això és important perquè es necessita conèixer bé com canvia el cervell del ratolí durant aquesta etapa i com estudiar-lo, de cara a investigar quines alteracions hi ha en les malalties del neurodesenvolupament”, explica la Dra. Gemma Manich, una de les autores de l’article.
L’estudi valida l’ús de la microespectroscòpia infraroja de transformada de Fourier per estudiar canvis en la composició cerebral durant els primers dies de vida dels ratolins, que equivalen als canvis que es produeixen als primers anys de vida en humans, i permetrà descriure alteracions relacionades amb trastorns del neurodesenvolupament en models animals.
Marta Peris, Núria Benseny-Cases, Gemma Manich, Oriana Zerpa, Beatriz Almolda, Àlex Perálvarez-Marín, Berta González, and Bernardo Castellano. Roadmap for Postnatal Brain Maturation: Changes in Gray and White Matter Composition during Development Measured by Fourier Transformed Infrared Microspectroscopy. ACS Chemical Neuroscience 2023 14 (17), 3088-3102. DOI: 10.1021/acschemneuro.3c00237. Llegeix l'article