Jubilación: acto de reconocimiento y agradecimiento al catedrático Antoni Simon Tarrés

Por ese motivo, queremos compartir el siguiente texto de reconomiento y agradecimiento de su trayectoria, en tanto que miembro del Departametne de Historia Moderna y Contemporánea de Doctorado en Historia Comparada, Política y Social.

 

ANTONI SIMON TARRÉS

Aquest any es jubila el professor d’Història Moderna Antoni Simon Tarrés (Girona, 1956). Llicenciat l’any 1978 i doctorat el 1983 amb una tesi sobre la crisi de l’Antic Règim a Girona, va començar a fer classes a la UAB ja el 1980 i al llarg de 46 anys hi ha exercit de professor. El seu mestratge directe s’ha caracteritzat pel rigor, la dedicació i l’estímul als estudiants.

Ha estat un dels principals protagonistes de l’espectacular desenvolupament que han experimentat els estudis sobre Història Moderna de Catalunya d’ençà de la segona meitat dels anys setanta del segle XX. Inicialment, centrà el seu interès en la demografia històrica, per passar a analitzar de manera molt exhaustiva i fonamentada un dels episodis cabdals del període: l’anomenada “Guerra dels Segadors” o Guerra de Separació”, que ell ha qualificat com a “Revolució catalana del 1640”, ja que ha demostrat que fou una revolució política amb tots els ets i uts, i equiparable a d’altres de l’Europa de l’època. Una idea que defensà en obres com Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640 (1999), Pau Claris, líder d’una classe revolucionària (2008) o en la monumental 1640 (2019).

També s’ha ocupat del Guerra de Successió a la Corona Hispànica, però sobretot ha analitzat el període que hi ha entre aquest conflicte i l’anterior, el de 1640, cosa que li ha permès establir un fil lògic entre aquests dos episodis cabdals de la nostra història.

Ha estat pioner en la valoració i l’ús de testimonis escrits d’època Moderna, fins aleshores poc usats per desconeguts, que ha recuperat i editat. Així mateix, cal remarcar que la seva recerca no s’ha reclòs en els segles de la seva especialitat i ha mostrat la connexió existent entre l’època Moderna i la Història Contemporània en obres com Construccions polítiques i identitats nacionals (2005), Els orígens del miracle econòmic català (2022), La unitat d’Espanya com a valor polític (2022) o La construcció de l’enemic interior (2024).

Ha estat un estudiós constant de la tradició historiogràfica catalana i de la internacional. En aquest àmbit, va ser decisiva la seva direcció del Diccionari d’historiografia catalana (2003), obra colossal que implicà més de 250 especialistes i que sense ell, senzillament no hauria estat possible.

Docència i recerca, en els seu cas, han estat complementàries i això l’ha mogut a fer obres de síntesi històrica com la part dedicada a la Història Moderna de la Història de Catalunya dirigida per Albert Balcells (2004) o les visions de conjunt donades sobre la monarquia hispànica del període modern.

Ha rebut nombrosos premis i reconeixements: el Prat de la Riba (2003), de l’IEC; el Ferran Soldevila (2017), de la Fundació Congrés de Cultura Catalana o el de la critica, de la revista Serra d’Or (2008). Membre de l’IEC des del 2007, fou també fundador de Cercle d’Estudis Històrics de Girona. La seva obra i actuació ha estat ingent, i l’avala com a gran treballador, rigorós, metòdic, d’expressió clara i de gran capacitat de síntesi i d’aprofundiment intel·lectual.