Les Coves del Fem documenten noves evidències clau sobre la transició entre els darrers caçadors recol·lectors i les primeres comunitats pageses
Els treballs arqueològics duts a terme a les Coves del Fem (Ulldemolins, Priorat) al Parc Natural de la Serra de Montsant entre el 30 de maig i el 28 de juny de 2026 han permès documentar noves evidències d’interès excepcional per al coneixement de la prehistòria del nord-est de la península Ibèrica. La campanya ha estat desenvolupada per un equip d’investigadors del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF), amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldemolins i del Parc Natural de la Serra de Montsant, en el marc dels projectes quadriennals d’arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Al llarg de les quatre setmanes d’excavació, hi han participat 25 persones, entre professorat, investigadors i estudiants del grau d’Arqueologia de la UAB, que han dut a terme les pràctiques de treball de camp.
Una important ocupació del neolític antic cardial
Els treballs duts a terme han posat al descobert una extensa ocupació corresponent al neolític antic cardial, caracteritzada per la presència de dos fogars i vuit fosses excavades al subsol, interpretades com a sitges destinades originàriament a l’emmagatzematge. Un cop que van deixar de complir aquesta funció, aquestes estructures van ser amortitzades i reutilitzades com a espais d’abocament de residus domèstics. Els seus rebliments han proporcionat un abundant i divers conjunt de materials arqueològics, entre els quals destaquen fragments de ceràmica decorada, eines i restes lítiques de sílex, restes de fauna consumida, llavors i fruits carbonitzats i altres evidències relacionades amb les activitats quotidianes de les primeres comunitats pageses que van habitar la vall del Montsant.
Aquest excepcional registre permet aprofundir en el coneixement de les pràctiques econòmiques, els hàbits de consum i les formes de vida d’aquestes poblacions durant els primers moments del neolític. La construcció, l’ús i l’abandonament d’aquestes fosses van afectar nivells arqueològics més antics, sense ceràmica, que amb tota probabilitat corresponen a ocupacions mesolítiques ja identificades en altres sectors del jaciment.
Nous nivells mesolítics excepcionalment conservats
Una de les principals aportacions de la campanya de 2026 ha estat la documentació de dos nivells mesolítics molt ben conservats, en contrast amb els resultats obtinguts en algunes de les intervencions anteriors. Aquests nivells presenten tres fogars associats i una excel·lent conservació de les restes arqueològiques. Entre els materials recuperats destaquen especialment els objectes lítics tallats en sílex, les restes de fauna i un conjunt molt destacat de restes arqueobotàniques, que oferiran informació de gran valor sobre l’entorn mediambiental i les activitats desenvolupades pels darrers grups de caçadors recol·lectors que van ocupar aquest territori.
Una finestra única al procés de neolitització
L’excavació d’aquests nivells mesolítics aporta una informació de gran interès, no només per a l’estudi del mateix jaciment, sinó també perquè ofereix una oportunitat excepcional per comprendre els processos de canvi socioeconòmics que es van produir entre els darrers grups de caçadors recol·lectors i les primeres comunitats de pagesos i ramaders en un espai de serra interior, com és el massís del Montsant. Aquest període de canvi, anomenat neolitització, continua sent encara poc conegut al nord-est de la península Ibèrica a causa de l’escassetat de jaciments que conservin seqüències estratigràfiques tan extenses i ben preservades com les de les Coves del Fem.
L’estudi dels materials recuperats permetrà aprofundir en el coneixement de les estratègies de subsistència, la mobilitat, l’explotació dels recursos naturals i les transformacions socials que van acompanyar l’adopció de l’agricultura i la ramaderia.
Un jaciment de referència al massís del Montsant
Les Coves del Fem constitueixen un gran abric rocós d’uns 300 m² de superfície, situat a poca altura sobre el curs del riu Montsant, al terme municipal d’Ulldemolins. El jaciment és objecte d’excavacions arqueològiques de manera continuada des de l’any 2013 i s’ha consolidat com un dels principals referents per a l’estudi de la prehistòria recent a Catalunya, ja que conserva un registre arqueològic excepcional que documenta un període clau de transformacions socials i econòmiques fins ara poc conegut. L’estudi dels materials recuperats en els darrers treballs arqueològics reforça aquest espai com un jaciment de referència per a l’estudi de la transició entre les darreres societats caçadores recol·lectores i les primeres comunitats productores del nord-est de la península Ibèrica.
Les intervencions desenvolupades durant els darrers anys han permès documentar una ocupació humana gairebé ininterrompuda entre el mesolític final (cap al 6000 aC) i el neolític antic (cap al 4500 aC), és a dir, des de les darreres ocupacions dels grups caçadors recol·lectors fins al procés d’arribada i consolidació de les primeres comunitats pageses al territori. També s’han identificat indicis dispersos d’ocupacions encara més antigues, possiblement relacionades amb els darrers moments del paleolític superior, així com d’altres en moments més recents de la prehistòria, de finals del neolític o inicis de l’edat dels metalls.
Aquesta continuïtat d’ocupació, poc freqüent en els jaciments catalans d’aquest període, fa de les Coves del Fem un observatori excepcional per analitzar les transformacions culturals, tecnològiques i econòmiques associades a la neolitització del nord-est de la península Ibèrica.
La intervenció s’emmarca en el projecte quadriennal de recerca en arqueologia i paleontologia «Coves del Fem: explotació i ús del territori a la conca alta del Montsant (8000-2000 aC)» (2026-2029), concedit a la UAB. El projecte té com a objectiu aprofundir en el coneixement de les comunitats humanes que van habitar aquest territori al llarg de la prehistòria recent i comprendre la manera en què van ocupar l’entorn i explotar els recursos i l’impacte que van tenir sobre el paisatge. Els treballs arqueològics han estat possibles gràcies a la família Borrull, propietària de les Coves del Fem.