Troben a la Cerdanya evidències de les tropes romanes que van reprimir la revolta ceretana
Investigadors de la UAB han identificat a la Cerdanya les restes d’un campament romà vinculat a la repressió de la revolta ceretana l’any 39 aC. La recerca, basada en la prospecció arqueològica i la ubicació espacial dels materials localitzats, aporta noves evidències que situen aquests fets violents al territori originari dels ceretans. La troballa contribueix a redefinir la interpretació històrica de la conquesta romana de Catalunya, d’on seria el darrer episodi bèl·lic conegut.
La conquesta romana de la península Ibèrica no va ser un procés ni breu ni pacífic. En el cas de l'actual territori de Catalunya, quasi dos segles després de l'arribada dels romans a Emporion l'any 218 aC, els ceretans, originaris de la Cerdanya, continuaven representant un focus de resistència. Cap al 39 aC, l'historiador Cassi Dió relata una revolta d'aquest poble contra les tropes romanes, que van caure en una emboscada i es van veure obligades a retirar-se. El governador de la Hispània Citerior, Cneu Domici Calví, va castigar la fugida dels seus soldats i posteriorment va reprimir l'aixecament ceretà de manera expeditiva.En el marc del projecte quadriennal Paisatge i Territori a la Cerdanya Antiga-3 (PATCA), l'abril de 2024 un equip de la UAB format per Oriol Olesti, Joan Oller, Jordi Morera i diversos investigadors locals va dur a terme una prospecció sistemàtica de la zona boscosa que domina el pas de la via al Collet de Jovell (Urús, Cerdanya). La intervenció va permetre recuperar un conjunt de materials arqueològics de gran rellevància. Tots els objectes localitzats van ser inventariats, siglats i ubicats espacialment mitjançant GPS, fet que n'ha permès la integració posterior en una base de dades cartogràfica (GIS).
La base de dades cartogràfica dels elements trobats.
Els materials recuperats, tant clavi caligae (tatxes de ferro de les sandàlies legionàries romanes) com altres elements de militaria (bales de fona, fíbules, monedes...), situen el jaciment a la segona meitat del segle I aC. La descoberta de dos projectils inscrits, però, ha permès una datació molt més precisa. Els investigadors identifiquen la llegenda conservada en dos d’aquests projectils, CN(eus) D(omitius), amb Cn. Domitius Calvinus, el representant d'August a la província de la Hispània Citerior l'any 39 aC. i comandant de les tropes que s’enfrontaren als ceretans. La principal hipòtesi de l'equip és que el jaciment correspon a un campament militar romà relacionat amb els combats d’aquell episodi, ubicat en un punt estratègic d’accés a la plana cerdana.
Bales de fona romana amb la signatura del governador Domici Calví trobades al jaciment del Collet de Jovell.
Fins ara, aquesta revolta s'havia situat tradicionalment en una zona pirinenca més occidental. Tanmateix, la identificació del jaciment del Collet de Jovell torna a situar aquests esdeveniments al territori originari dels ceretans, documentat extensament pels treballs desenvolupats per l'equip PATCA durant els darrers vint-i-cinc anys. Es tracta, per tant, del darrer episodi conegut d’enfrontament entre els pobles indígenes del territori català i les tropes romanes, un conflicte que va acabar amb l’abandonament generalitzat dels establiments ceretans, víctimes d’una repressió dura que va desarticular les estructures indígenes.