Alba Anaya defensa la seva tesi doctoral sobre les formes de la memòria en el documental iberoamericà
El 10 de setembre de 2026, Alba Anaya va defensar la seva tesi doctoral, realitzada en règim de cotutela entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Université Rennes 2, sobre les formes poètiques, expandides i patrimonials de la memòria en el documental iberoamericà contemporani.
El passat 10 de setembre de 2026, a les 16.00 h, Alba Anaya va defensar la seva tesi doctoral, titulada Formas poéticas, expandidas y patrimoniales de la memoria en documentales iberoamericanos desde el año 2000, a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La tesi s’ha desenvolupat en règim de cotutela entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Université Rennes 2, i ha estat dirigida pels professors Arnaud Duprat de Montero i Ludovico Longhi.
La recerca analitza les transformacions estètiques, retòriques i ètiques del testimoni en el documental iberoamericà contemporani a partir d’un corpus d’obres produïdes des de l’any 2000. El treball estudia com aquestes produccions reformulen la representació de la memòria mitjançant recursos poètics, corporals, espacials, interactius i immersius.
La tesi parteix d’una concepció de la memòria que va més enllà del relat verbal i que es configura com una experiència mediada i sensible, capaç d’articular memòria col·lectiva, identitat cultural i patrimoni. La investigació presta una atenció especial a contextos marcats per dictadures, violències d’Estat, desigualtats estructurals, conflictes territorials i herències colonials.
El treball s’organitza al voltant de tres eixos principals: les memòries expandides, vinculades al cos, el territori, la interacció i la immersió; la poètica de la memòria, centrada en les tensions entre horror, trauma i representació; i la relació entre testimoni, identitat cultural i processos de patrimonialització.
En conjunt, la recerca mostra el documental iberoamericà com un espai privilegiat per reflexionar sobre la memòria com a pràctica estètica, política i ètica, així com per comprendre de quina manera les imatges participen en la preservació, la disputa i la transformació del passat.