Sonia Pérez Rojo: aplicació de la IA a la producció audiovisual i el cas de Falso Amor (Netflix)
Sonia Pérez Rojo, directora creativa i d’Internacional de Cuarzo Producciones, va explicar com la IA es pot posar al servei de la creació de formats d’entreteniment i el cas de Falso Amor (Netflix, 2023). La xerrada va tenir lloc dins del marc de l’assignatura de Gèneres Televisius per iniciativa del professor Ángel Custodio i el suport del departament.
La Sala de Graus va acollir el passat divendres a les 10:00h la directora creativa i d’Internacional de Cuarzo Producciones, Sonia Pérez Rojo. Sonia és la persona darrere de formats com Supervivientes i La Isla de las Tentaciones, entre d’altres. En aquest seminari, organitzat per Àngel Custodio, es va prendre com a cas central Falso Amor (Netflix, 2023), una producció caracteritzada per l’ús del deepfake, un tipus d’intel·ligència artificial que reprodueix els rostres de les persones per simular escenaris que no han passat realment.
Falso Amor és un format similar a La Isla de las Tentaciones, on cinc parelles posen a prova la seva fidelitat separant-se i convivint amb deu solters i solteres. Al cap d’uns dies, han de seure al “sillón de la verdad”, on són sotmesos a veure vídeos de la seva parella. Alguns d’aquests poden haver estat editats amb deepfake per fer-los creure que han estat víctimes d’una infidelitat. Després, han de decidir si el vídeo és real o no, i al final del programa, la persona amb més encerts guanya 100.000 euros. La primera vegada que ho veuen, els participants no saben que els vídeos poden estar manipulats.
Sonia va explicar que el procés de deepfake va ser molt complicat, ja que es necessitava molt material dels participants: moviments, gestos, expressions, etc.
També va comentar que la idea de Falso Amor va sorgir després de veure l’anunci de Cruzcampo, que utilitzava el deepfake per fer semblar que Lola Flores deia una frase pròpia del 2021.
Segons Sonia, l’estrena del format a Netflix va ser tota una experiència. D’una banda, perquè era el primer cop que un dels seus programes s’emetia a nivell internacional, i de l’altra, per la gran quantitat de crítiques que va rebre. Entre aquestes, hi havia opinions de tota mena: qui defensava l’ètica i la moral, qui considerava que es feia patir una tortura als participants, i qui afirmava que la idea del programa era innovadora. Tot i això, segons Sonia, la intel·ligència artificial és una eina que facilita molts processos i som nosaltres qui decidim què volem que sigui.
Durant la seva presentació, també va esmentar altres formats internacionals dels darrers anys relacionats amb la IA, com ara:
- IA com a productora de televisió
- IA com a cercador de parella
- IA com a jurat
- IA com a membre de la família
- IA com a entrevista pòstuma
- IA com a sketch
- IA com a eina de recreació
- IA com a documental
En tots aquests casos, es qüestionaven els drets audiovisuals.
Finalment, es va fer un torn de preguntes i debat, on les persones assistents van posar sobre la taula qüestions com la moral, l’ètica i la petjada humana.