Iliana Ferrer: "Tot i que s'ha avançat en la visibilització de l'esport femení, encara queda camí per recórrer"

Bon dia, Iliana. Gràcies per acompanyar-nos. Abans d'entrar en les teves línies d'investigació, ens podries explicar com vas arribar al Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat? Tinc entès que has recorregut un camí molt variat.

Soc professora lectora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat des de març de 2024, tot i que el meu vincle amb l'UAB comença el 2003. Soc colombiana, vaig estudiar comunicació social i periodisme a Barranquilla i vaig venir a Barcelona amb un programa d'intercanvi, vaig triar aquesta ciutat per la platja i em vaig enamorar de l'ambient. Després de graduar-me a Colòmbia, vaig tornar per estudiar producció de cine i vaig treballar una mica a la indústria, però com que no es podia viure d'això, vaig començar un doctorat mentre treballava en una botiga.

Vaig aconseguir una beca de formació de personal investigador que em va permetre combinar docència i recerca al departament. Vaig estar contractada des de 2007 fins a 2012, quan vaig obtenir el doctorat i una plaça postdoc. El 2014 vaig marxar a Austràlia, vaig treballar a la indústria i en investigació de mercat, però aquesta experiència em va fer reflexionar sobre el propòsit de la meva feina, ja que sentia que només beneficiava les grans empreses. Tot i això, vaig seguir col·laborant amb companys de la Universitat Pompeu Fabra.

El 2018 vaig començar a treballar amb Laia Aymerich en un projecte sobre robots socials, i vull destacar el meu contacte amb Paro, el robot foca, que ha estat d'ajuda per a moltes persones grans. . Al març de 2020 vaig venir a Barcelona per a uns experiments, però em va atrapar la pandèmia. No vaig poder tornar a Austràlia, així que em vaig buscar la vida aquí, vaig seguir treballant per a Austràlia i també amb la Pompeu Fabra. Vaig guanyar una plaça de professora visitant a la UAB, on vaig reprendre assignatures que ja havia impartit abans. Combinava la docència a l'UAB amb la recerca a la Pompeu.

Quan va acabar aquest projecte, vaig treballar com a project manager a Imagin Café mentre seguia com a professora associada. Em vaig presentar a una plaça de lectora al Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat, la vaig guanyar i des de llavors estic al 100% a l'acadèmia. Em va costar deixar la indústria, però no em penedeixo: ara estic centrada en la docència, la recerca i mil projectes més, tots dins de l'UAB.

Has treballat en diferents temes d'investigació al llarg dels anys. Ens podries explicar quines són les línies que has explorat fins ara?

La meva tesi doctoral va ser sobre l'“Espectacularización de la información en los informativos televisivos”, centrada en l'àmbit informatiu, de la qual van sorgir diverses publicacions. Aquesta línia ha evolucionat cap a l'estudi de la desinformació i el fact-checking. Durant la COVID, vam fer un estudi sobre com les agències i organitzacions de fact-checking a Iberoamèrica van combatre la desinformació. Iberoamèrica es va convertir en referent gràcies a la xarxa LatamChequea, una base de dades en espanyol i portuguès que permetia compartir i desmentir els rumors ràpidament entre països. Aquest estudi va incloure tant l'anàlisi de contingut de la base de dades de rumors com entrevistes en profunditat als fact-checkers. Gairebé tot el meu treball està relacionat amb la informació i els continguts de no ficció.

Una altra línia d'investigació en què treballo és la de les tecnologies emergents, especialment els robots socials i la seva implementació en diferents contextos com la salut, l'educació o la comunicació. L'últim que estic fent en aquest camp és una anàlisi de com els robots socials són representats a la premsa, on solen aparèixer com a amenaces deshumanitzades tipus Terminator o com a avenços exagerats. Aquest anàlisi el treballo en part amb intel·ligència artificial.

Entre març i juny tinc previst realitzar un estudi comparatiu entre Colòmbia i Espanya sobre la percepció que tenen els i les estudiants de comunicació sobre l'ús de la intel·ligència artificial a les aules.

Una tercera línia d'investigació és l'esport. Formo part del Centre d'Estudis Olímpics i analitzo la informació esportiva sempre amb una perspectiva de gènere com a eix transversal. Actualment, tinc obert un estudi sobre com es representa a les esportistes en els informatius televisius durant els Jocs Olímpics de París. Tinc com a objectiu que tot el meu treball estigui travessat per la perspectiva de gènere.

De totes aquestes investigacions, n'hi ha alguna publicació o projecte que recordis amb especial afecte o del qual et sentis especialment orgullosa?

A nivell científic i d'impacte social, una publicació de 2022 és la que més orgullosa em fa. Es tractava d'una anàlisi sobre la implementació i adopció de robots socials durant la pandèmia a nivell mundial. Juntament amb una companya de la Pompeu Fabra, vam observar com, malgrat la distància obligada entre les persones, la situació representava una oportunitat ideal perquè les tecnologies emergents complissin la seva funció. Un exemple clar va ser la cessió de robots a residències perquè les persones grans no estiguessin soles i poguessin comunicar-se amb ells.

Vam ser les primeres en fer aquest tipus d'estudi i el vam presentar amb un enfocament accessible i amb voluntat divulgativa. Ha estat molt citat tant per experts del món acadèmic com de la indústria, i això em fa sentir molt orgullosa.

També recordo amb especial afecte una investigació que no va ser un article, sinó un informe realitzat cap a 2008, quan ja treballava amb temes d'esport. Va ser una encomanda de l'Institut de la Dona sobre la representació de la dona esportista a TV3 i Canal 33. El que vam trobar va ser molt revelador: pràcticament no existia cobertura de l'esport femení. I quan apareixia, les dones eren hipersexualitzades o mostrades com a animadores. Aquest informe es va publicar i va provocar un canvi important: l'Institut de la Dona va exigir que almenys el 10% de la programació esportiva en aquests canals es dediqués a l'esport femení.

Sabem que investigar no sempre és fàcil. Quines dificultats t'has trobat en la teva trajectòria com a investigadora?

Més enllà dels problemes habituals de finançament i del desgast que implica treballar en solitari, una dificultat recurrent és la manca de materials per a realitzar determinades investigacions. Per exemple, no disposem de programari específic per a l'anàlisi qualitatiu, que a més podria ser útil també per a l'alumnat de màster i doctorat.

Què esperes aconseguir amb els resultats de les teves investigacions actuals? T'agradaria que el teu treball tingués un impacte més enllà de l'àmbit acadèmic?

En la línia d'investigació sobre esport, m'agradaria que els resultats tinguessin una major difusió. El Comitè Olímpic Internacional ja disposa de directrius clares sobre com s'ha de cobrir mediàticament a les atletes femenines. Si aconseguim dades rellevants, podríem presentar-les al Comitè Olímpic Espanyol, explicar-los el que està succeint i demanar el seu suport per exercir algun tipus de pressió, almenys sobre Televisió Espanyola, o fins i tot mitjançant una carta conjunta dirigida a altres mitjans. L'objectiu seria aconseguir algun canvi real en la cobertura informativa de cara als Jocs Olímpics de Los Ángeles 2028.

Dins dels teus temes d'estudi, què és el que més et motiva o t'il·lusiona en aquest moment?

En l'àmbit de les tecnologies emergents, m'entusiasma el seu enorme potencial: hi ha comunitats al món que avui poden comunicar-se gràcies als robots socials. Pel que fa a l'esport i el gènere, el que em impulsa és la possibilitat de canvi. Tot i que s'ha avançat, encara queda camí per recórrer: tothom té dret a practicar esport, i la inclusió continua sent una meta pendent.

A més d'investigar, també dones classe. Com combines la docència amb la teva activitat investigadora? Trobes punts de connexió entre ambdues facetes?

Faig docència als graus de Comunicació Audiovisual i Periodisme, i crec fermament que el respecte es guanya. En primer de Periodisme, per exemple, dono l'assignatura de llenguatges audiovisuals, i aquest any hem desenvolupat un projecte interuniversitari col·laboratiu amb universitats de Colòmbia i Mèxic. L'alumnat ha treballat en productes comunicatius (audiovisuals, sonors i de format lliure) centrats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible aplicats al territori local dels centres urbans.

Aquest tipus de projectes em permet incorporar la recerca en innovació docent i comprovar fins a quin punt l'assignatura i l'enfocament internacional ajuden l'alumnat a afrontar els reptes globals des de la seva realitat més propera. A més, em dona l'oportunitat d'observar com aborden els continguts de no-ficció i l'ús de tecnologies emergents, àmbits en els quals puc acompanyar-los des de la meva pròpia experiència investigadora.

I per últim, si poguessis escollir noves línies de recerca per al futur, quins temes t'agradaria abordar? Hi ha alguna cosa que sentis que encara tens pendent?

Hi ha dos àmbits que m'interessen especialment i que m'agradaria poder abordar més a fons. El primer és la situació de les persones sense llar, un col·lectiu històricament invisibilitzat i que requereix una atenció urgent tant des del punt de vista social com comunicatiu. El segon és la representació de la dona als mitjans de comunicació, una qüestió que travessa moltes de les meves investigacions i que considero clau per continuar promovent la igualtat i la justícia mediàtica.