Què no podem delegar? Ensenyar, aprendre i pensar a l'era de la IA
Com està transformant la intel·ligència artificial la manera d’ensenyar, d’aprendre i de pensar a la universitat? Què passa quan una eina d’IA pot resoldre en qüestió de segons allò que, fins ara, formava part del procés d’aprenentatge?
Aquestes són algunes de les preguntes que s’han formulat a la jornada “Què no podem delegar? Ensenyar, aprendre i pensar a l'era de la IA” aquest 14 d’octubre a la Sala d’Actes de la Facultat.
La sessió ha comptat amb tres mirades complementàries sobre els reptes i les oportunitats que planteja la intel·ligència artificial en l’àmbit de la docència universitària:
- Aleix Valls, matemàtic i enginyer, fundador i CEO de WeArtificial.
- Jodi Momrpart, físic i professor del Departament de Física de la UAB en excedència.
- Joaquim Roé, matemàtic i professor del Departament de Matemàtiques de la UAB.
A més, la conversa ha estat moderada per Marta González, física i professora del Departament de Física de la UAB.
“L’home haurà de compartir a partir d’ara un fet que fins aleshores era hegemònic: ser el més llest” - Aleix Valls
Aleix Valls ha començat la ponència explicant el nou sistema operatiu a les organitzacions i els quatre temps que ha patit la intel·ligència artificial generativa. A més, per ell, la pregunta no és si la IA canviarà el treball, sinó si les organitzacions estan construïdes pel canvi que ja ha començat o assumir que quan el prompt executa la tasca que se li ha estat encomanada, aquesta mai torna a ser humana. I és amb la implementació de tasques on les empreses poden, o no, veure millores respecte a la incorporació d’aquesta tecnologia.
A continuació, el fundador i CEO de WeArtificial ha afirmat la importància de la programació i ha clarificat la definició d’”agent d’IA”, sent aquells que, de la mateixa manera que un empleat, té la capacitat de: tenir el context de qui és, manipular eines, planificar i orquestrar-se. El punt d'inflexió, però, rau en el fet que no té la capacitat de validar-se.
Per concloure, Valls exposa el nou paradigma tecnològic que suposa la digitalització de la tasca intel·lectual. El grau, però, encara no es pot determinar amb certesa. Afirma així que l’home haurà de compartir a partir d’ara un fet que fins aleshores era hegemònic: ser el més llest.
“Hi ha un risc amb la IA qui ningú està prestant atenció: les transformacions de fase” - Jordi Mompart
Jordi Mompart comença la seva intervenció complementant la definició d’Aleix Valls envers els agents de la intel·ligència artificial. En concret, ha recalcat la importància de tenir en compte que els agents de la IA interactuen entre ells.
A més, explica, hi ha un risc amb aquesta nova tecnologia que ningú està prestant atenció: les transformacions de fase. Dit d’una altra manera, el món no és lineal, sinó que hi ha sistemes no lineals amb punts crítics on es poden derivar fets no reversibles. Quan això succeeix, es produeixen les conegudes “transformacions de fase”.
Per finalitzar, referma que no cal una IA més intel·ligent, sinó que n’hi hauria prou amb agafar agents d’intel·ligència artificial ben connectats i, en funció de les regles i mitjançant la transformació de fase, donarien intel·ligència col·lectiva. Durant la seva ponència i a tall de reflexió, Mompart ha fet menció de la quàntica i als models d’IA que s’entrenen amb aquests comptadors.
"La universitat pública no ha de promoure els LLM” - Joaquim Roé
Joaquim Roé inicia la ponència afirmant que la universitat pública no ha de promoure els LLM i ho recolza recordant els principis i valors de la Universitat Autònoma de Barcelona, que xoquen amb els de la intel·ligència artificial. Un exemple concret són la perpetuació dels biaixos i l’accés discriminatori als LLM de la IA. Així, recorda que les universitats tenen un paper clau en la societat científica i, per tant, en les interrelacions mencionades anteriorment per Jordi Mompart.
Roé entra en termes d’integritat i qüestiona de quina manera la intel·ligència artificial vulnera els drets de propietat intel·lectual, prenent les creacions dels usuaris i enviant-les a les grans empreses de Silicon Valley. Un altre cas és la destrucció de riquesa amb les compres en antiquaris de lots de llibres per digitalitzar els exemplars i, un cop alimentat el model, destruir-los. D’aquesta manera, l’única manera d’accedir-hi és a través de les IA. Conclou el bloc de la integritat amb l’autoria difusa i la necessitat que hi hagi una responsabilitat rere les informacions o instruccions que poden ser perjudicials.
Per acabar la seva intervenció, el matemàtic i professor del Departament de Matemàtiques de la UAB exposa dades sobre sostenibilitat i el consum de recursos, com són l’electricitat, l’aigua i el maquinari. Roé fa una crida a qüestionar el paper de la IA envers el respecte dels valors humans, molts cops vulnerats mitjançant l’explotació laboral i territorial o l’exposició a imatges violentes per part dels treballadors amb la finalitat d’etiquetar el contingut.
Taula rodona
Finalment, Marta González dinamitza la taula rodona i recull les idees claus i posa èmfasi en la responsabilitat de la universitat, tant per part del personal docent com dels estudiants, en ser crítics i ètics en l’ús de la intel·ligència artificial.
En definitiva, “Què no podem delegar? Ensenyar, aprendre i pensar a l'era de la IA” ha estat una oportunitat per aturar-nos, compartir perspectives i reflexionar conjuntament sobre què significa ensenyar i aprendre en un context en què la intel·ligència artificial ja forma part del nostre dia a dia.