La UAB rep un ajut Synergy Grant de 10 M€ per a un projecte sobre la revolució verda islàmica
La professora del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana Helena Kirchner coordinarà el projecte MEDGREENREV, que comptarà amb un finançament de 10 milions d’euros de l’European Research Council.
El projecte «Re-thinking the “Green Revolution” in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries)» (MEDGREENREV), coordinat per Helena Kirchner, catedràtica del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, ha estat dotat amb un ajut Synery Grant de 9,99 milions d’euros per l’European Research Council (ERC). En el projecte, que es desenvoluparà al llarg dels propers sis anys, també participen els investigadors Guillermo García-Contreras, de la Universitat de Granada; Aleks Pluskowki, de la Universitat de Reading, i Michelle Alexander, de la Universitat de York.
La revolució verda islàmica
Les conquestes musulmanes del nord d’Àfrica i parts del sud d’Europa (la península Ibèrica, les illes Balears, Malta i Sicília) des de mitjans del segle VII fins a principis del segle X dC van constituir un dels esdeveniments més cabdals de la història. El 1974, l’historiador de l’economia Andrew Watson va popularitzar el concepte de «revolució verda» islàmica. Watson, basant-se en fonts escrites àrabs, va vincular la difusió de 18 nous cultius d’origen oriental, alguns de tropicals, amb les conquestes àrabs i les migracions de població que se’n van derivar. La difusió d’aquestes plantes va anar acompanyada de la introducció de tècniques d’irrigació necessàries perquè s’aclimatessin a regions semiàrides o de clima mediterrani. El resultat, va argumentar, va ser una intensificació del cultiu, que va estimular el creixement de la població i la reorganització econòmica del món islàmic medieval.
Des de llavors, l’abast i la cronologia del model de Watson han estat discutits i matisats, tot i que de manera fragmentària. Mentre que la introducció de les tècniques hidràuliques i la creació d’espais irrigats han estat molt estudiades en els darrers 30 anys, en bona part pel treball desenvolupat pel grup de recerca Arqueologia Agrària de l’Edat Mitjana (ARAEM) de la UAB, la identificació arqueològica de les plantes ha avançat poc.
La pregunta que es formula el projecte MEDGREENREV és si la revolució verda islàmica va ser només una qüestió de difusió de plantes i tècniques hidràuliques des del Pròxim Orient. «Per respondre-hi, cal replantejar el problema en termes més amplis, integrant-hi una gamma molt més robusta de dades bioarqueològiques i paleoambientals, i estudiar l’impacte mediambiental a llarg termini de les conquestes musulmanes i els posteriors moviments de població», explica Helena Kirchner. «Centrats en la Mediterrània occidental, el nostre enfocament holístic amb un marc temporal ampli permetrà estudiar la revolució verda no com un procés únic i uniforme, sinó com un procés llarg, desigual i amb múltiples i diverses variacions locals».
Els investigadors analitzaran diverses qüestions, com la manera en què va canviar l’entorn natural (plantes, animals i paisatges) a la península Ibèrica, a les illes Balears i al Marroc entre els segles VII i XVI; l’efecte que van tenir les conquestes cristianes a la península Ibèrica i a les Balears com a motors d’adaptació i innovació; el paper dels canvis poblacionals en la transmissió de plantes, animals, noves dietes i tècniques agràries; la determinació de les estructures agràries locals que es van abandonar i substituir i les que es van mantenir; els nous paisatges agraris que es van crear, i el paper del clima en relació amb tots aquests canvis.