A les primeres pesqueries comercials del Brasil, la mida importava
Els manglars de la costa del Brasil han facilitat suport alimentari a les societats humanes des de temps prehistòrics, però els beneficis que proporcionen s'han vist cada cop més amenaçats en els darrers temps per la sobreexplotació, la degradació de l'hàbitat, la contaminació i el canvi climàtic. Tot i la importància, les conseqüències d'aquests impactes antropogènics es desconeixen a causa de la manca de dades històriques de referència.
Ara, una investigació de l'ICTA-UAB realitzada a partir de l'anàlisi mètrica i d'isòtops estables de restes arqueològiques de peixos aporta nova informació sobre les poblacions i les pràctiques pesqueres en el passat, abans de l'inici de la pesca intensiva al segles XX.
Els resultats de l'estudi, publicat recentment al Journal of Archaeological Science, mostren que les pesqueries precolonials i les primeres pesqueries comercials que explotaven els manglars diferien en molts aspectes, entre ells la mida de les captures.
Les pesqueries de subsistència precolonials capturaven principalment exemplars petits i juvenils en zones de cria, mentre que les primeres pesqueries comercials de fa 150 anys capturaven exemplars adults més grans, probablement a causa del seu major valor comercial.
“Això indica que alguns dels impulsors de la sobreexplotació de les poblacions i del declivi dels peixos, així com les dinàmiques del mercat contemporani que configuren la indústria pesquera, com ara el preu de les espècies de peixos i les consideracions de mida, ja hi eren presents fa més de 150 anys”, explica Thiago Fossile, primer autor de l'estudi.
"En aquest estudi, utilitzem mètriques d'otòlits i anàlisis d'isòtops estables per investigar els canvis en la longitud corporal i l'ecologia tròfica de diverses espècies demersals de jaciments arqueològics precolonials (4500 aC a 1500 dC) i històrics (finals del segle XIX i principis del XX)”, afirma André Colonese, coautor de l'estudi. "Les nostres troballes subratllen la importància de comprendre l'origen i la naturalesa evolutiva d'aquests factors d'estrès antropogènics, identificant els punts d'inflexió històrics i anticipant els futurs motors del canvi".